Edició de «Culla»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | '''Culla''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en la [[província de Castelló]], en la [[comarca]] de [[L'Alt Maestrat]]. | |
| − | '''Culla''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | Culla està situada en plena comarca de l' | + | |
| + | Culla està situada en plena comarca de l'Alt Maestrat, és marcadament montanyosa, en altures que apleguen als 1.121 metros (cim del castell de Culla) i en forts contrasts de desnivells, profunts barrancs i numeroses coves i alvencs, que aporten un gran atractiu natural i paisagístic. Sobre el punt més alt de Culla, una altura de 1.121 metros, es trobava el castell de Culla, una antiga fortalea àrap, des d'on es divisa tota la població i les valls que la rodegen. | ||
Culla està situat en plena Serra de Seguras, el seu clima és continental. El clima és mediterràneu, pero en contrasts més acusats per l'influència de l'element orogràfic. Els hiverns són una miqueta més frets que en la costa en lo que no és rar vore la neu. Els estius són molt agradables, en calor durant el dia i fresca de nit. | Culla està situat en plena Serra de Seguras, el seu clima és continental. El clima és mediterràneu, pero en contrasts més acusats per l'influència de l'element orogràfic. Els hiverns són una miqueta més frets que en la costa en lo que no és rar vore la neu. Els estius són molt agradables, en calor durant el dia i fresca de nit. | ||
| − | S'accedix | + | S'accedix a esta localitat des de [[Castelló de la Plana]] prenent la CV-10 i despuix la CV-15 i posteriorment la CV-163. |
=== Barris i pedanies === | === Barris i pedanies === | ||
| + | |||
En el terme municipal de Culla es troben els següents núcleus de població: | En el terme municipal de Culla es troben els següents núcleus de població: | ||
| Llínea 23: | Llínea 24: | ||
== Història == | == Història == | ||
| + | |||
Remonta els seus orígens a époques prehistòriques. Prova d'això són els restants arqueològics trobats al voltant de la Font de la Carrasca i en la Roca del Corp, aixina com les pintures rupestres del Barranc de Santa Maria i Covarcha o els restants del poblat íber del Castellar. | Remonta els seus orígens a époques prehistòriques. Prova d'això són els restants arqueològics trobats al voltant de la Font de la Carrasca i en la Roca del Corp, aixina com les pintures rupestres del Barranc de Santa Maria i Covarcha o els restants del poblat íber del Castellar. | ||
| − | Fins a l'[[Edat Mija]] es carix de senyes històriques sobre el municipi de Culla, sent incerta l'época de dominació romana. Va ser domini musulmà fins a principis del [[sigle XIII]], i va quedar definitivament en mans cristianes a raïl de la reconquista de [[Morella]] per [[Blasco de Alagón]] en | + | Fins a l'[[Edat Mija]] es carix de senyes històriques sobre el municipi de Culla, sent incerta l'época de dominació romana. Va ser domini musulmà fins a principis del [[sigle XIII]], i va quedar definitivament en mans cristianes a raïl de la reconquista de [[Morella]] per [[Blasco de Alagón]] en [[1233]]. [[Jaume I]] va donar a dit noble la vila i castell de «Cuellar» per privilegi de l'11 de maig de 1235. |
I és que si per alguna cosa era important la possessió de Culla, fon per la situació geogràfica que oferia, ya que constituïa la frontera entre Aragó i Valéncia, un punt ideal per a l'expansió del [[Cristianisme]]. | I és que si per alguna cosa era important la possessió de Culla, fon per la situació geogràfica que oferia, ya que constituïa la frontera entre Aragó i Valéncia, un punt ideal per a l'expansió del [[Cristianisme]]. | ||
| − | Culla va rebre la seua [[Carta Pobla]] en | + | Culla va rebre la seua [[Carta Pobla]] en 23 de març de l'any [[1244]], de mans de Guillem III d'Anglesola i de Constança d'Alagón, la seua dòna, filla del primer senyor. |
| − | Poc despuix es disputaven la seua possessió Guillem IV d'Anglesola, fill dels anteriors, i Blasco II d'Alagón, el seu cosí, senyor de Sástago, net també del concessionari. El castell de Culla jugava un important paper estratègic per la seua situació i per lo ampli del seu territori. Era en aquells dies castellà del mateix Arnau de Monsonís. Per sentència de | + | Poc despuix es disputaven la seua possessió Guillem IV d'Anglesola, fill dels anteriors, i Blasco II d'Alagón, el seu cosí, senyor de Sástago, net també del concessionari. El castell de Culla jugava un important paper estratègic per la seua situació i per lo ampli del seu territori. Era en aquells dies castellà del mateix Arnau de Monsonís. Per sentència de 1264, Jaume I va dirimir el pleit a favor del d'Anglesola. I en 1303, este va vendre Culla i tots els seus dominis a l'Orde del Temple per un preu de 500.000 sòus jaquesos. |
| − | En | + | En [[1312]] el [[Papa Clement V]] va dissoldre el Temple, i des de [[1317]] les seues possessions en la [[Corona d'Aragó]] varen passar a dependre de l'Orde de Santa Maria de Montesa, fundada precisament per a arreplegar esta herència. La balia de Culla va quedar en poder de Bernat de Monsonís, Comanador Major de la nova Orde i comanador també d'[[Ares del Maestrat|Ares]] i de [[Peníscola]], i despuix d'ell va seguir vinculada a la seua descendència, succeint-se en els Catalá de Monsonís fins al [[sigle XVIII]]. |
En el [[sigle XIV]] es va formar la ''Setena de Culla'' o «Comunitat d'Herbage» que estava integrada per Culla, [[Benassal]], [[Vistabella del Maestrat]], [[Atzeneta del Maestrat]], [[Benafigos]], [[Vilar de Canes]] i la [[La Torre d'En Basora]]. Esta agrupació de municipis va comprar a l'Orde de Montesa els drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals, per a d'esta forma defendre en més força els seus interessos ganaders comuns. El funcionament de la ''Setena de Culla'' va perdurar fins a mijan el [[sigle XIX]]. | En el [[sigle XIV]] es va formar la ''Setena de Culla'' o «Comunitat d'Herbage» que estava integrada per Culla, [[Benassal]], [[Vistabella del Maestrat]], [[Atzeneta del Maestrat]], [[Benafigos]], [[Vilar de Canes]] i la [[La Torre d'En Basora]]. Esta agrupació de municipis va comprar a l'Orde de Montesa els drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals, per a d'esta forma defendre en més força els seus interessos ganaders comuns. El funcionament de la ''Setena de Culla'' va perdurar fins a mijan el [[sigle XIX]]. | ||
| Llínea 40: | Llínea 42: | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]]!! [[2007]]!! [[2008]]!! [[2009]]!! [[2010 | + | {| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999" |
| + | |+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica | ||
| + | |||
| + | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]]!! [[2007]]!! [[2008]]!! [[2009]]!! [[2010]] | ||
|- | |- | ||
| − | | align=center| 1.010 || align=center| 946 || align=center| 918 || align=center| 844 || align=center| 811 || align=center| 771 || align=center| 723 || align=center| 697 || align=center| 677 || align=center| 651 || align=center| 669 || align=center| 650 || align=center| 637 || align=center| 633 | + | | align=center| 1.010 || align=center| 946 || align=center| 918 || align=center| 844 || align=center| 811 || align=center| 771 || align=center| 723 || align=center| 697 || align=center| 677 || align=center| 651 || align=center| 669 || align=center| 650 || align=center| 637 || align=center| 633 |
|} | |} | ||
== Economia == | == Economia == | ||
| − | Basada tradicionalment en l'agricultura de secà ( | + | Basada tradicionalment en l'agricultura de secà (armeler, avellaner, olivar, vinya i cereals) i en la ganaderia. La ganaderia predominant és extensiva (oví, caprí, vacú), i en menor mesura intensiva (porcí, avícola i apícola). |
== Administració == | == Administració == | ||
| − | + | En l'actualitat l'Alcalde de Culla és Víctor Fabregat Tena (PPCV) des de l'any 2015. | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | En l'actualitat l'Alcalde de Culla és Víctor Fabregat Tena (PPCV) des de l'any | ||
== Monuments == | == Monuments == | ||
=== Monuments religiosos === | === Monuments religiosos === | ||
| − | |||
| − | * [[Iglesia del Salvador (Culla)|Iglesia parroquial del Salvador]]. Va ser construïda sobre una atra anterior a principis del | + | * [[Iglesia del Salvador (Culla)|Iglesia parroquial del Salvador]]. Va ser construïda sobre una atra anterior a principis del sigle XVIII. En l'interior es troba el retaule de Sant Roc, tríptic en pintura del sigle XVI, i l'estàtua en pedra d'El Salvador, patró del municipi de Culla, d'estil gòtic i que data del sigle XV. |
| − | * [[Ermita de Sat Roc (Culla)|Ermita de | + | * [[Ermita de Sat Roc (Culla)|Ermita de San Roc]], construida en el siglo XVI. |
| − | * [[Ermita de | + | * [[Ermita de San Cristòfol (Culla)|Ermita de Sat Cristòfol]], construïda a finals del sigle XVIII. |
=== Monuments civils === | === Monuments civils === | ||
| − | * [[Caixco antic (Culla)|Caixco antic]]. | + | * '''[[Caixco antic (Culla)|Caixco antic]]. |
| − | * [[Castell i muralles | + | * '''[[Castell i muralles (Culla)|Castillo de Culla]]'''. En el [[sigle XIX]], frut de la [[Guerres carlistes|guerra carlista]] dels sèt anys, va ser destruït i arrasat, quedant bàsicament l'image actual de la localitat. Destaquen la Torre del Frare Pere i la porta d'entrada a la barbacana del Castell, en els escuts d'armes de l'Orde de Montesa. |
| − | * [[Presó de Culla|"La Presó"]] (ss. XIII | + | * '''[[Presó de Culla|"La Presó"]]''' (ss. XIII y XIV), antic Graner del Comanador que va ser utilisat com a presó durant les guerres carlistes. |
| − | * [[Antic Hospital de Culla|Antic Hospital]], del [[sigle XVII]], rehabilitat en [[1993]]. | + | * '''[[Antic Hospital de Culla|Antic Hospital]]''', del [[sigle XVII]], rehabilitat en [[1993]]. |
* [[Torre Matella]] | * [[Torre Matella]] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
{{Municipis de L'Alt Maestrat}} | {{Municipis de L'Alt Maestrat}} | ||