Corvus splendens
El cuervo indi (Corvus splendens)[1] és una espècie d'au paseriforme de la família Corvidae pròpia del sur i surest d'Àsia. Existixen també diverses poblacions que ha colonisat en Àfrica oriental i en varis enclavaments costers del Aràbia. Esta au es troba actualment en la llista d'espècie exòtiques invasoras preocupants per a l'Unió Europea.[2]
Per tamany, 40 cm de llongitut, està entre la grajilla occidental i la cucala negra, pero és més esvelt. La #front, la coronilla, la gola i la part alta del pit són negres, mentres que el restant del pit té un color gris amarronado. Les ales, coa i pates són negres. Hi ha variacions regionals en la gruixa del pico i la profunditat del color en les plomes.
Taxonomia
[editar | editar còdic]El denominat C.s. splendens es troba en Índia, Pakistan, Nepal i Bangladés, i té un collar gris en el coll. La subespecie C.s zugmayeri es troba en les zones seques del sur d'Àsia i Iran i té un collarín molt pàlit en el coll. La subespecie C.s. protegatus es troba en el sur de la Índia, les Maldives (algunes voltes cridat maledivicus) i Sri Lanka, i té el coll gris. C. s. insolens es troba en Birmània i és la forma obscura carent de collar.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Està àmpliament distribuït en el sur d'Àsia, sent natiu d'Índia, Pakistan, Nepal i Bangladés, Sri Lanka, les illes Maldives, les illes Laccadive, el suroest de Tailàndia i la costa sur d'Iran. Es va introduir en l'est d'Àfrica a través de Zanzíbar (cap a 1897)[4] i Port Sudan. L'arribada a Austràlia en barco no ha segut determinada. Recentment, s'ha conegut la seua arribada a Europa i ha segut vist anidando en el port holandés d'Hoek van Holland des de 1998.
S'ha constatat una població d'entre 200 i 400 cuervos en Sham Shui Po, New Kowloon, Hong Kong (en particular en les vivendes públiques de Lai Kok i en el Sham Shui Po Park i el Kowloon Tsai Park).[5] En la costa sur d'Irlanda s eha vist un individu en setembre de 2010.[6]
En el Nou Món, s'ha establit una menuda població entorn a San Petersburgo (Florida).[7]
En associació en les persones, en Singapur s'intenta contindre l'alvanç de la població, que aplega a 190 per km².[8]
El potencial invasor de l'espècie de molt gran sobretot en els tròpics. Té una gran facilitat d'adaptació a la convivència en humans, i no es coneixen poblacions independents.[9]
En Chile existix el registre d'una parella en Punta Arenes, lo més provable és que es tracten d'eixemplars que es varen colar en una embarcació i aixina varen aplegar al país.[10][11]
Comportament
[editar | editar còdic]Dieta
[editar | editar còdic]Els cuervos indis s'alimenten be entorn als hàbitats humans, de menuts reptils, mamífers i atres animals com a insectes i menuts invertebrats, ous, pollets, grans i fruts.[12] Se'ls ha vist caçant en picat menudes fardes. La majoria s'alimenten en el sol, pero també en els arbres i a on sorgixca una oportunitat. Són aus oportunistes i, per la seua dieta omnívora, poden alimentar-se de qualsevol cosa comestible. Poden estar prop de mercats i femers, rebuscando en els rebujos.[13]
Criança
[editar | editar còdic]Necessiten alguns arbres per a anidar en èxit, encara que s'han vist anidar en postes telefònics.[14] Posen de 3 a 5 ous en un niu típic i a voltes hi ha varis nius en el mateix arbre. En el sur d'Àsia, són parasitados pel koel comú. En Índia i la península malaya crían entre abril i juliol. Preferixen els arbres en grans copes.[15]
Posaderos
[editar | editar còdic]Els cuervos es posen comunalmente prop dels hàbitats humans i a sovint ocupen els carrers. Un estudi realisat en Singapur mostra que preferixen àrees ben allumenades en molta activitat humana, prop de fonts de menjar, en arbres en grans copes separats dels demés. Els llocs a on es posen a sovint estan rodejats d'alts edificis.[16] Abans d'alcançar els arbres-percha poden reunir-se en grups en antenes de TV, cims de teulades, arbres de vorals, camps oberts, i alimentar-se o acondicionar-se en el pico mentrestant.[17]
Relació en els humans
[editar | editar còdic]Se sospita que paramixovirus com el PMV 1, que causa la malaltia de Newcastle,[18] pròpia de les aus, pot ser portada per Corvus splendens, que causa mortandades entre ells.[19] També han segut trobats portadors de Cryptococcus neoformans, que causa criptococosis en humans.[20]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1464.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Catorzena part: Orde Passeriformes, Famílies Malaconotidae a Passeridae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (1): 199-205. ISSN 0570-7358. Consultat el 20 de giner de 2019.
- ↑ http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ÉS/TXT/PDF/?uri=CELEX:32016R1141&from=EN
- ↑ Rasmussen, PC & JC Anderton (2005) Birds of South Àsia: The Ripley Guide. Smithsonian Institution and Lynx Edicions. Vol 2. p.598
- ↑ Cooper, John I. (1996). “Health studies on the Indian house crow (Corvus splendens)”. Avian Pathology 25 (2): 381–386. doi:. PMID 18645865.
- ↑ [1] [2] [3] [4] archivat en Wayback Machine. [5]
- ↑ Ryall, C. 2016. Further records and updates of range extension in House Crow Corvus splendens. Bulletin of the British Ornithologists' Club 136(1):39-45
- ↑ Pranty, W. 2004. Florida’s exotic avifauna: a preliminary checklist. - Birding, August 2004: 362:372.
- ↑ Ryall, C., 2002. Further records of range extension in the House Crow Corvus splendens. BOC Bulletin 122(3): 231-240
- ↑ Nyari, A., Ryall, C. and Peterson, A. T. 2006. Global invasive potential of the house crow Corvus splendens based on ecological niche modeling. J. Avian Biol. 37:306-311.
- ↑ Plantilla:Aus de Chile
- ↑ V(1998).Anals de l'Institut de la Patagonia.26
- ↑ “Bats as prey of diurnal birds: a global perspective” (2016). Mammal Review 46 (3): 160–174. doi:.
- ↑ Amey Jayesh Kambli (2004). “Geophagy by three species of crows near carcass dumping ground at Jodhpur, Rajasthan”. Newsletter for Ornithologists 1 (5): 71.
- ↑ Lamba, B.S. 1963. The nidification of some common Indian birds. Part I. J. Bombay Nat. Hisl. Soc. 60:121-133
- ↑ Soh MCK, NS Sodhi, RKH Seoh, BW Brook (2002) Nest site selection of the house crow (Corvus splendens), an urban invasive bird species in Singapore and implications for its management. Landscape and Urban planning 59:217-226
- ↑ Kelvin S.-H. Peh and Navjot S. Sodhi (2002) Characteristics of Nocturnal Roosts of House Crows in Singapore. The Journal of Wildlife Management 66(4):1128-1133
- ↑ Peh, Kevin S-H. “Roosting behaviour of house crow (Corvus splendens) in relation to environmental variables”. The Raffles Bulletin of Zoology 50: 257–262.
- ↑ Roy, P., Venugopalan, A.T., Manvell, R. 1998 Isolation of Newcastle disease virus from an Indian house crow. Tropical animal health and production 30 (3):177-178
- ↑ Blount, W.P. (1949). Diseases of Poultry. (London, Balliere, Tindall and Cox).
- ↑ S. Gokulshankar, S. Ranganathan, M. S. Ranjith and A. J. A. Ranjithsingh (2004) Prevalence, serotypes and mating patterns of Cryptococcus neoformans in the pellets of different avifauna in Madras, Índia. Mycoses, 47:310–314