Edició de «Correspondència Ads/CFT»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 3: Llínea 3:
 
L'[https://es.wikipedia.org/wiki/Espacio_anti_de_Sitter espai Anti de Sitter] (Ads) correspon a una solució a les equacions d'Einstein en constant cosmològica negativa, i és una teoría clàssica de la gravetat; mentres que la teoría conforme (DFT: ''Conformal Field Theory'') és una teoría quàntica. Esta correspondència entre una teoría clàssica de la gravetat i una quàntica, pot ser el camí a una gravetat quàntica.
 
L'[https://es.wikipedia.org/wiki/Espacio_anti_de_Sitter espai Anti de Sitter] (Ads) correspon a una solució a les equacions d'Einstein en constant cosmològica negativa, i és una teoría clàssica de la gravetat; mentres que la teoría conforme (DFT: ''Conformal Field Theory'') és una teoría quàntica. Esta correspondència entre una teoría clàssica de la gravetat i una quàntica, pot ser el camí a una gravetat quàntica.
  
La correspondència Ads/CFT fon proposta originalment pel físic argentí [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Maldacena Juan Maldacena] a finals de l'any [[1997]], i algunes de les seues propietats tècniques pronte foren clarificades en un artícul d'Edward Witten i un atre de Gubser, Klebanov i Polyakov. En cinc anys, l'artícul de Maldacena tingué 3000 cites i es va convertir en un dels avanços conceptuals més evidents de l`història de la física teòrica dels anys 90.
+
La correspondència Ads/CFT fou proposta originalment pel físic argentí [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Maldacena Juan Maldacena] a finals de l'any [[1997]], i algunes de les seues propietats tècniques pronte foren clarificades en un artícul d'Edward Witten i un atre de Gubser, Klebanov i Polyakov. En cinc anys, l'artícul de Maldacena tingué 3000 cites i es va convertir en un dels avanços conceptuals més evidents de l`història de la física teòrica dels anys 90.
  
 
[[Categoria:Física quàntica]]
 
[[Categoria:Física quàntica]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!