Coracornis sanghirensis

silbador de la Sangir (Coracornis sanghirensis)

El silbador de la Sangir (Coracornis sanghirensis) o picanzo de la Sangihe és una espècie d'au paseriforme de la família Pachycephalidae. És endèmic de les montanyes de la Illa Sangir pertanyents a Indonèsia.

Taxonomia

Originalment, el silbador de la Sangir va ser catalogat en el gènero Pinarolestes, i algunes autoritats ho han classificat com a pertanyent al gènero Dendrocincla. En 2013 va ser reclasificado del gènero Colluricincla a Coracornis, compartint este gènero en el Silbador dorsicastaño. No es coneixen subespecies.

Descripció

És un menut pardal de 17-19 cm de llongitut i un pes de 36 g. La part dorsal és de color grisáceo i tons vert oliva tornant-se de color més castany en els muscles i la part baixa de l'esquena. El cap és també d'estos tons pero llaugerament més obscura. Ales i coa són de color marró. La part inferior del cos és també de color grisáceo pero d'un to més clar que es torna groc verdoso entorn a la pancha. Presenta un fort pico gris obscur i pates també d'este color. Machos i femelles són d'apariència molt similar.

Distribució i hàbitat

És endèmic del mont Sahendaruman en la Illa Sangir que forma part de les illes Sangihe, al nort de Célebes (Indonèsia). El seu hàbitat natural són els boscs montanos humits tropicals.

El seu hàbitat natural ho componen boscs tropicals montanos entre els 600 i els 1040 m d'altitut.

Comportament

Es coneix poc sobre el comportament i els hàbits d'esta espècie. Li l'ha observat generalment solament o en menuts grups en la part superior i mija del bosc encara que també pot trobar-se en pisos inferiors si la maleza és suficientment densa. Els grans arbres i la densitat del bosc són dos requisits per a la presència d'estes aus. És un au insectívora i els saltamontes estan documentats en la seua dieta. Els hàbits reproductius són desconeguts.

Conservació

La UICN cataloga esta espècie en perill d'extinció crític. Esta espècie està amenaçada per la pèrdua d'hàbitat. El bosc original de Sangir s'ha vist transformat casi per complet per l'activitat agrícola. El reducte de bosc original més gran a on s'ha detectat a esta espècie solament comprén 225-340 hectàrees i està sent talat pels agricultors locals. Açò du a les poblacions d'este pardal a ocupar parts de major altitut del bosc aplegant a alcançar el cim a on són arrinconadas.

Sembla provable que el tamany de la població del silbador de la Sangir siga extremadament baix (possiblement menys de 100 aus) per la menuda extensió del seu hàbitat que permaneix inalterado. L'estimació de població més recent és entre 92-255 individus en total (Burung Indonèsia 2009) i, per lo tant, s'ubica en la franja de 50-249 individus madurs. Provablement la població siga encara més baixa, ya que estes estimacions es basen en estimacions de densitat creades a partir de molt pocs punts de presència (Burung Indonèsia 2009).

Enllaços externs

• Ficha de l'espècie en BirdLife
• Sons i mapa de distribució de Coracornis sanghirensis. en Xeno-vora.