Edició de «Consulat del Mar»

El '''Consulat del Mar''' fon una institució jurídic-mercantil [[migeval]] formada per un ''Prior'' i diversos ''cònsuls'' la jurisdicció del qual era semblant als actuals tribunals mercantils. L'orige de l'institució és mediterràneu, sent el primer el de [[Trani]] ([[Itàlia]]), de [[1063]], estenent-se l'institució ràpidament a [[Pisa]], [[Messina]], [[Chipre]], [[Costantinoble]], [[Venècia]], [[Montpeller]], [[Valéncia]] ([[1283]]), [[Mallorca]] ([[1343]]), [[Barcelona]] ([[1347]]), [[Perpinyà]] i [[Malta]] (sigle XVII).<ref name=enci>Enciclopèdia General del Mar. Edicions Garriga Barcelona ([[1957]])</ref> Actualment hi ha un ''Consulat del mar de [[Barcelona]] '' que és part de la [[Cambra de Comerç]] de [[Barcelona]], la missió del qual és arbitrar en conflictes de caràcter mercantil:{{cita| artícul 1. El Consolat de Mar<br />
En les controvèrsies i desavenències de caràcter mercantil sorgides entre empresaris, la Càmara Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de [[Barcelona]] eixercix les funcions arbitrals i de sistemes alternatius de resolució de conflictes per mig del Consolat de Mar.|[http://www.consolatdemar.org/CAS/normativa.Htm Consolat de Mar]}}
 
No s'ha de confondre, com fan molts autors, el ''Consulat del mar'' com a institució, en la recopilació de normes, usos i costums del comerç marítim coneguda com ''Lliure del consulat de Mar'' o el edifici a on se reunia el Consulat.

== Antecedents ==

La secular tradició comercial i marítima dels regnes costers de la [[Corona d'Aragó]] va impulsar una expansió cap a tots els racons del [[Mediterràneu]] i més allà, arribant fins a l'[[Atlàntic]] ([[sigle X]]). Esta expansió va donar com a resultat una série de rutes que partien cap a tots els ports coneguts ([[sigle XIII]]. Encara que les rutes en diverses, les cinc principals eren:
*La ruta del nort d'[[Àfrica]] ([[Tunis]], [[Alger]], [[Trípoli]]) en el transport de [[or]] i [[esclau]]s.
*La ruta de les illes ([[Mallorca]], [[Sicília]], [[Sardenya]]...), en el transport de [[sal (condiment)|sal]] i [[blat]].
*La ruta de [[Bisanci]] (fins a [[Costantinoble]]), en el transport del [[cotó]], [[espècia]]s'i esclaus.
*La ruta d'Ultramar ([[Chipre]], [[Tir]], [[Damasc]], [[Aleixandria]]), era la gran ruta de les espècies.
*La ruta d'Occident (fins a [[Bruixes]]) des d'a on es distribuïen els productes orientals a tota [[Europa]].

Esta activitats tan complexes i en tants interessos comercials, varen fer créixer als òrguens rectors de defensa i resolució de llitigis, des de l'agrupació de comerciants i armadors per a la defensa del port fins al dret de les mercaderies, naus, rutes, ports, sou dels mariners, segurs, naufragis.... en l'afegit d'assegurar el trànsit de les naus per les rutes comercials, freqüentades per [[pirata]]s [[sarraí]]ns o corsaris [[Gènova|genoveses]] i [[Venècia|venecians]].

==Valéncia primer d'Espanya==

Degut a l'importància que [[Valéncia]] tenia en el comerç marítim, se fa necessari posar regles i ordenacions. Fon el rei [[Pere el Gran]], qui en [[1283]], concedí a [[Valéncia]] i el seu Regne uns  privilegis i franquees de peage i atres imposts sobre mercaderies marítimes.

L'aparició d'estos tribunals (que això era el Consulat) fon segon Antoni Capmany (erudit del [[sigle XVIII]]) en l'any [[1238]]. Décades despuix foren fundats els tribunals en atres ciutats de la [[Corona d'Aragó]].

===Organisació===

Segons el privilegi de [[Pere el Gran]], el tribunal constava de dos Consuls elegits anualment pels prohoms del mar.

Tenien com a missió dirimir en els assunts que se suscitaren entre navegants i mercaders.

Els cònsuls juraven el càrrec en la [[Seu de Valéncia]] i se renovaven cada any.

[[Alfons el Magnànim]] reglamentà les eleccions de  tots els funcionaris que en aquell moment n'eren en eixe moment que foren els dos cònsuls els juges d'apelació i uns jurats.

Lo mateix que atres privilegis i furs foren els [[Decrets de Nova Planta]] els que tancaren el tribunal.

===Edifici===
Ya en l'any [[1380]] se reunien els mercaders en una casa pròpia, abans ho feren a  l'aire lliure. Esta casa fon seu del tribunal fins a l'any [[1444]] quan el [[Consell de Valéncia|Consell de la Ciutat]]els va propondre juntar-se en els mercaders de la [[Llonja de l'oli]],pensant en una ampliació de la mateixa.

En [[1483]] se començaren les obres de construcció de l'actual [[Llonja de Valéncia]], el edifici a on tindria el domicili el '''Consulat de Mar'''. Fon en [[1506]] quan s'instalaren allí definitivament.

== Consulats del mar en lo món ==

El creiximent de l'activitat mercantil portuaria en la segona mitat del [[sigle XIII]] va fer convenient la creació de l'institució del "Tribunal del consulat de Mar", per privilegi de [[Pere III]], concedit a la ciutat de [[Valéncia]] en [[1283]],<ref name="cervantes_pedro_iii">{{cita web|url=http://www.cervantesvirtual.Com/història/monarquia/pedro_iii.shtml|título=Los Regnes Cristians Medievals. Pere III el Grande|autor=José Hinojosa Montalvo|editorial=cervantesvirtual.com|fechaacceso=2008-04-02}}</ref><ref name="cardona">{{cita web|url=http://www.cardonavives.Com/artrenou.asp?id=17|título=El “Lliure del consolat de mar” i el port de Valencia|autor=José Vicente Gómez Bayarri (Dr. en Història)|editorial=Cardona Vives associacio(sic) cultural|fecha=1987|fechaacceso=2008-04-02}}</ref> qui va dispondre que es regira pels costums de mar vigents en el mediterràneu.<ref>{{cita web|url=http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/09255007699869439647857/p0000001.htm#I_3_ | títul= Els costums marítims de Barcelona universalment conegudes per Llibre del consulat de mar|editorial=Biblioteca virtual Joan Lluís Vives|fechaacceso=2008-04-06}}</ref>

La creació dels consulats no coincidix en la creació dels usos i costums pels quals havien de regir-se.<ref name="lluisvives_5" /> En el cas del consulat de Messina, es va encarregar als cònsuls el redactar els usos, mentres que en el de [[Barcelona]] li  va indicar utilisar els costums de mar que estaven ya en us en [[Barcelona]].<ref name="lluisvives_5" />

=== En la Corona d'Aragó ===
* [[1283]] [[Pere III d'Aragón|Pedro III]]  crea el Consulat en [[Valéncia]].
* [[1326]] creació del consulat en [[Mallorca]] per l'infant Felipe, tutor de [[Jaume III de Mallorca]],<ref name="cambra" /> confirmat en  [[1343]] per [[Pere IV d'Aragón|Pedro el Cerimoniós]]<ref name="cambra">{{cita web | url = http://www.cambrabcn.es/Català/La_Cambra/consolatdemar/html/elsconsu.Html | títul = Els consolats de Mar: La institució. Precedents i creació | editor = Cambra de Comerç de Barcelona | fechaacceso = 2008-08-08}}</ref>
* [[1347]] Fundació del Consulat del Mar en [[Barcelona]].<ref name="cardona" />
* [[1363]] Fundació del Consulat del Mar en [[Tortosa]].<ref name="cardona" /> 
* [[1385]] Fundació del Consulat del Mar en [[Girona]]. 
* [[1387]] Fundació del Consulat del Mar en [[Perpinyà]].<ref name="cardona" />
* [[1443]] Fundació del Consulat del Mar en [[Sant Feliu de Guíxols]].
* [[1785]] Fundació del Consulat del Mar de [[Alacant]].

=== Organisacions marítimes semblants en la Corona de Castella ===
* [[1494]] Fundació de la ''Universitat de Mercaders i Consulat de [[Burgos]] '' coneguda com  ''Consulat de [[Burgos]] '' que substituïx a la ''Universitat de Mercaders de [[Burgos]] ''. Esta organisació substituïx a la [[Germandat dels marenys]].<ref name=ingeba>[http://www.ingeba.euskalnet.net/lurralde/lurranet/lur25/orella02.Htm GEOGRAFIES MERCANTILS VASCS EN L'EDAT MODERNA]</ref>
* [[1511]] La ''Universitat e Confraria dels mercaders e mestres de la vila de [[Bilbao]] ''  o ''Confraria de marejadors de [[Bilbao]] '' passa a denominar-se ''Consulat, Casa de Contractació, Jujat dels hòmens de negocis de mar  i terra i Universitat de [[Bilbao]] '', o, de forma resumida, ''Consulat de [[Bilbao]] ''.<ref name=ingeba/>
* [[1543]] Fundació del Consulat de mercaders de [[Sevilla]].<ref>[http://www.personal.us.es/alporu/histsevilla/casacontratacion_hist.Htm Casa de Contractació i Consulat de Sevilla]</ref>
* [[1682]] Fundació del Consulat de [[Sant Sebastià]].<ref>[http://www.gipuzkoa.net/estructura-economica/Cap0/3_Cap0.html L'economia guipuscoana
En la seua perspectiva històrica</ref>
* [[1783]] es crega el nomenat ''Consulat de Mar i Terra de la molt noble i molt lleial ciutat de [[Santander (Cantàbria)|Santander]] ''
* [[1785]] Fundació del Consulat del Mar de [[Màlaga]].<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=164614 La gestió del consulat del Mar de Màlaga: 1785-1787]</ref>
*[[1785]] es crega el Real Consolat de [[La Corunya]].

=== En atres ciutats mediterrànees ===
* [[1063]] Consulat del Mar en [[Trani]].<ref name=enci/>
* Consulat del Mar en [[Pisa]].<ref name=enci/> 
* Consulat del Mar en [[Messina]].<ref name=enci/> 
* Consulat del Mar en [[Chipre]].<ref name=enci/>
* Consulat del Mar en [[Costantinoble]].<ref name=enci/>
* Consulat del Mar en [[Venècia]].<ref name=enci/>
* Mijan del [[Sigle XII]] [[Rogelio I de Sicília]] concedix un consulat a [[Messina]], en la capacitat de triar dos cònsuls entre els senyors de naus i mercants, els dits cònsuls tenen poder per a establir capítuls sobre els usos de mar i la manera de regir el Consolat<ref name="lluisvives_5">{{cita web|url=http://www.lluisvives.Com/servlet/SirveObras/jlv/09255007699869439647857/p0000001.htm#I_5_ | título= Els costums marítims de Barcelona universalment conegudes per Llibre del consolat de mar (capítul "I. En Capmany")|editorial=Biblioteca virtual Joan Lluís Vives|fechaacceso=2008-04-06}}</ref>
* [[1250]] consulat del Mar en [[Gènova]], s'associen quatre cònsols de mar al tribunal civil<ref name="lluisvives_5" /> 
* Consulat del Mar en [[Venècia]]<ref name="lluisvives_5" />
* [[1448]] El [[23 de juny]] es crega el ''Tribunal de commerce'' en [[Niça]] en autoritat per a resoldre conflictes comercials tant terrestres com marítims<ref name=niza>[http://www.greffe-tc-nice.fr/Tribunal/tribunal_histoire.php  Li tribunal de commerce de Nice]</ref>
* [[1463]] Fundació del Consulat del Mar en [[Montpeller]].<ref name=enci/>
* [[1474]] Fundació del Consulat del Mar en [[Marsella]]. {{sinreferencias}}
* [[1626]] El [[26 de març]] es crega el ''Consolat de la mer'' en [[Niça]].<ref name=niza/><ref>[http://www.cg06.fr/cg/histoire-du17e-1602.Html  Li Conseil général dónes Alpes-Maritimes]</ref>
*[[Sigle XVII]] Consulat del Mar en [[Malta]].<ref name=enci/>

== Conseqüències ==
L'expansió i supremacia comercial i marítima de la [[Corona d'Aragó]], en els consulats del Mar per tot [[Europa]], va tindre com a conseqüència que la compilació de dret marítim feta en el nom de ''Llibre del Consolat del mar'',  transcendira les fronteres polítiques en tot el [[Mediterràneu]] i el llevant de l'[[Atlàntic]]. El ''Llibre del Consulat del mar'', elaborat sobre les bases dels costums marítims mediterràneus,<ref name=seguro>[http://www.mercadoasegurador.com.ar/adetail.asp?id=546  El Segur Es Va batejar en Aigua de Mar ]</ref> fon compilat entre [[1260]] i [[1270]] i la seua redacció definitiva és de [[1350]].

En l'arribada de l'imprenta, en l'any [[1484]] es va realisar la primera edició en [[Valéncia]]. Escrit originàriament en [[llengua valenciana]], el Llibre del Consulat del Mar es va traduir a l'[[idioma italià|italià]], [[idioma francés|francés]], [[idioma anglés|anglés]], [[idioma castellà|castellà]] i a atres llengües ya que durant sigles fon la base de la llegislació naval mercantil en numerosos països, inclús en temps moderns.

En els [[decrets de Nova Planta]] ([[1707]]-[[1716]]), varen ser suprimits tots els consulats del Mar en la [[Corona d'Aragó]], excepte a [[Mallorca]] i [[Barcelona]].  Les normes del Llibre del Consulat del Mar varen estar vigents en [[Espanya]] fins a [[1829]], data en que varen ser substituïdes pel còdic de comerç [[Espanya|español]], inspirat en la llegislació [[França|francesa]].

== El ''Llibre del consulat de Mar'' ==
[[Archiu:Conma.jpg|thumb|250px|Llibre del Consulat del Mar]]

L'orige del llibre és un tema controvertit, en el que tres països es varen disputar la glòria de ser els primers a redactar-ho: [[França]] ([[Marsella]]), [[Espanya]] ([[ Valéncia]], [[Barcelona]] i [[Tortosa]]) e [[Itàlia]] ([[Pisa]]).<ref name=enci/>

A finals del [[sigle XVIII]], A. Capmany i Monpalau deduïx despuix d'estudiar el tema que el llibre del Consulat del Mar havia segut escrit en Barcelona entre [[1258]] i [[1266]]. Acceptant la influència [[Pisa|pisana]], va rebatre els arguments que li donaven un orige italià. En la mateixa época, el [[Sardenya|sardo]] Domenico Azuni argumenta en favor de l'orige pisà, plantejant que, al ser [[Pisa]] la primera potència marítima de l'época, forçosament havia de tindre la seua llegislació marítima. El francés Pardessus en el seu estudi ''Collection de lois maritimes anterieures au XVIII siècle'' discrepa d'Azuni, considerant que la primera còpia no és la [[latín|latina]] que este havia estudiat, sino que estava escrita en [[provençal]]. Conclou que es va redactar en [[Barcelona]], pero entre [[1340]] i [[1400]], discrepant en este punt de Capmany. Més tart, Wildscut, tenint en conte que la compilació original no fa cap referència a les [[Lletra de canvi]] deduïx que és anterior a la primera mitat del [[sigle XIII]].<ref name=enci/>

El mèrit del  llibre del '''Consulat del Mar''' és que és la primera obra  que recopila les lleis i costums marítims disperses dels drets romà, grec, bisantí, rodi, italià, francés i espanyol.<ref name=seguro/>

A l'establir el rei [[Pere III d'Aragó]] el primer consolat del mar d'[[Espanya]] en [[Valéncia]], va ordenar que este aplicara els usos i costums marítims de Barcelona, que es nomenaven ''costums de mar''. També en [[Barcelona]] existien atres normes marítimes denominades ''Ordenacions de Ribera'', que eren el que hui se nomenaria '''Normes de Policia del Port i Aigües Litorals''.

Fins a la redacció de ''l'Ordonnance de la Marine'' en [[França]] en [[1681]],<ref>[http://editions.larcier.Com/resources/titles/28044100927430/extres/Avant-propos.pdf Code maritime. Avant-propos]</ref> el ''Llibre del Consulat del Mar'' fon un còdic de dret marítim vigent en tot el [[Mediterràneu]]. En [[Espanya]] va seguir en us fins a l'implantción del ''[[Còdic de Comerç]] ''. Abans de la seua compilació, s'utilisaven com a còdic marítim les ''Taules Amalfitanas'', que eren, com ell, un conjunt de regles per a regular el comerç marítim redactades en [[República amalfitana|Amalfi]],<ref>[http://www.historyoflaw.info/maritime-law-history.Html Maritime Law history]</ref>
I que es varen vore substituïdes per ell.

===Llibre del Consulat de Mar Valencià de 1407===
És considerat com l'obra cima del Dret Marítim migeval, i un de les icons de la jurisprudència valenciana. <ref>[http://www.valencia.es/ayuntamiento/publicaciones.nsf/vPubAnyoCApoyo/5CDAAB2A2F92D7F5C1257296002D132E?OpenDocument&lang=2&nivel=3_2 Facsímil del manuscrit de 1407]</ref>

El manuscrit original és conserva en l'[[Archiu Municipal de Valéncia]]. És una obra de gran valor històric en gran repercussió internacional a través dels sigles.<ref>[http://www.soitu.es/soitu/2008/07/25/info/1216937643_904857.html [[Rita Barberá]] entrega còpia en Biblioteca de Washington]</ref>

Hi ha diverses còpies manuscrites migevals, si be un dels eixemples més bells des del punt de vista artístic és el citat còdic del "consolat del mar" en miniatures de Domingo Crespi realisades en [[1407]], conservat el l'[[Archiu Històric Municipal de Valéncia]].<ref>{{cita web|url=http://www.fuesp.com/revistas/pag/cai0715.html|título=Contribución a l'Estat de la qüestió dels estudis iconogràfics en els manuscrits jurídics ilustrats en l'Edat Media|editorial=Cuadernos d'Art i Iconografia / Tom IV - 7. 1991|año=1991|fechaacceso=2008-04-07}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.valencia.es/ayuntamiento/Infociudad_accesible.nsf/vDocumentosWebListado/86DCDAD8C37B97EFC12572C20023B7B6?OpenDocument&bdOrigen=&idapoyo=&nivel=3&lang=1|título=Infociudad: Casa consistorial i el seu entorn urbanístic - I|fechaacceso=2008-04-07}}</ref> 
====Característiques====

* El llibre consta de 122 fulls de 49 centímetros d'altura per 29 d'amplària.
* Esta enquadernat al gust de l'época.
* Esta dividit en quatre seccions: La primera tracta dels Cònsuls, de sa elecció, jurament,atribucions,juges d'apelació... La segona expon els bons usos i costums del mar (73 fulles). La tercera tracta de les costums  marineres de Barcelona i atres temes de la mateixa matèria, esta es la menys extensa (5 fulls). La quarta te els privilegis, consultes, sentencies i atres provisions reals, estes últimes datades en [[1420]] en [[Tortosa]].
* El llibre esta ilustrat en destacats dibuixos i miniatures en gran bellea i colors.
* Esta redactat en [[idioma valencià|llengua valenciana]]

=== Edició barcelonina de 1494 (Prefaci de Francesc Celelles) ===

La part I consistix en 43 capítuls que prescriuen els métodos per a triar els cònsuls del Mar i els '''juges d'Apelació en [[Valéncia]] ''', les competències jurídiques de cada u, i les regulacions procedimentals de les adjudicacions de casos portats davant d'ells. Els artículs 44 i 45 varen ser descartats, provablement per illegibles, i es referien a carregaments en direcció a Aleixandria<ref name="iberian_preface">{{cita web|url=http://llibre.uca.edu/consulate/consulate.htm|título=(en) The Consulate of the Siga and Related Documents Library of Iberian Resources online|año=1974|fechaacceso=2008-04-02}}</ref>

La part II consistia en els artículs del 46 al 334 de les lleis de l'any [[1343]]. La primera àrea, de l'artícul 46 fins al 297, s'ocupa dels costums generalment acceptats del comerç marítim, mentres que la segona àrea, artículs del 298 fins a al 334, s'ocupa del cors, pirateria, expedicions de forces navals armades, convoys, segur marítim, lletres de canvi, i atres matèries diverses. En el manuscrit original en la Bibliotheque Nationale en [[París]], la següent inscripció apareix al final de l'artícul 217: "El llibre acaba ací. Glòria a Jesus Crist. Amen"<ref name="iberian_preface" />


==== Primers advocats ====

L'artícul 43 prescriu el jurament d'ofici per als advocats de [[Mallorca]], decretat per [[Jaume I]] d'[[Aragó]], i promulgat abans de l'any 1275. No se sap ni quan ni per qui fon impost este jurament als advocats de [[Barcelona]] i atres ciutats.<ref name="iberian_preface" />

=== Atres edicions ===
Una de les més completes és la de [[1914]] deguda a Moliné i Brasés que no arreplega a soles d'antics costums anteriors a la primera compilació, havent segut completat en aportacions posteriors. Conté:<ref name=enci/>
* El reglament dels cònsuls de mar de [[Valéncia]]. (1 a 45)
* Els costums marítims de [[Barcelona]] (46 a 297)
* Les ordenacions per a barcos armats que vagen al cors i per a armades que ixquen a la mar (298 a 334)
* El cronicó de les promulgacions.
* Els capítuls del Rei El senyor Pere (1 a 40)
* Les ordenacions dels ''conselleres'' de [[Barcelona]] per al Consolat del Mar de [[Sicília]]
* Les ordenacions dels ''conselleres'' de [[Barcelona]] sobre fets marítims del 21 de novembre de [[1435]]
* Lleis i ordenacions del ''Recognoverunt ProProceres'' sobre casos marítims i mercantils.
* Les ordenacions dels ''conselleres'' de [[Barcelona]] sobre segurs marítims.
* Els capítuls i ordenacions de La Cort General del capítul general de [[Barcelona]] del 8 d'octubre de [[1481]].

==Bibliografia==
*Fontelles, Antoni i Lozano, MªAngels. Text per a l'ensenyança de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]. [[Grup d'Acció Valencianista]]. [[1982]]. ISBN 84-85872-03-7

== Referències ==

{{Listaref}}

== Enllaços externs ==
* [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/56850541999959389277791/thm0000.Htm '''Lliure apellat en(n)solat de mar''' en Cervantes virtual]
* [http://www.oronoz.com/leefoto.php?referencia=%2069045 Portada del còdex de 1407 de Domingo Crespi], consultat en 2008-04-06
* [http://www.consolatdemar.org/CAT/consolat.Htm Actual consolat de Mar de Barcelona]



[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Història del Dret de França]]
[[Categoria:Itàlia en l'Edat Mija]]
[[Categoria:Dret marítim]]
[[Categoria:Dret del mar]]
[[Categoria:tribunals mercantils]]