Edició de «Concepte»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Per mig del llenguage podem compartir el conegut individualment i subjectiu i, en la mesura en qué els atres puguen comprendre el mateix, el coneiximent adquirix un caràcter objectiu. D'aquí la importància dels conceptes. Per això quan no sabem alguna cosa diem que "no tenim ni idea". Per tant, la formació del concepte està íntimament lligat a l'aprenentage, això significa que tots els elements, incloent llenguage i cultura, i l'informació percebida pels sentits que siga accessible al moment que una persona construïx el concepte d'alguna cosa o algú, influïxen en la ''conceptualisació''. El [[coneiximent]] de l'experiència sempre és concret, té una referència a una cosa, una situació o alguna cosa que és únic i irrepetible. D'atra banda, l'experiència sempre és [[subjectivitat|subjectiva]]. | Per mig del llenguage podem compartir el conegut individualment i subjectiu i, en la mesura en qué els atres puguen comprendre el mateix, el coneiximent adquirix un caràcter objectiu. D'aquí la importància dels conceptes. Per això quan no sabem alguna cosa diem que "no tenim ni idea". Per tant, la formació del concepte està íntimament lligat a l'aprenentage, això significa que tots els elements, incloent llenguage i cultura, i l'informació percebida pels sentits que siga accessible al moment que una persona construïx el concepte d'alguna cosa o algú, influïxen en la ''conceptualisació''. El [[coneiximent]] de l'experiència sempre és concret, té una referència a una cosa, una situació o alguna cosa que és únic i irrepetible. D'atra banda, l'experiència sempre és [[subjectivitat|subjectiva]]. | ||
| − | Les coses úniques i irrepetibles no es poden conceptualisar des de premisses, usant la capacitat de la ment d'[[inferència|inferir-los]]. En este cas, el [[cervell]] ha de recórrer a les sensacions derivades dels cinc sentits principals i assignar una 'etiqueta' per a poder aludir de forma inequívoca a la combinació exacta de sensacions que nos | + | Les coses úniques i irrepetibles no es poden conceptualisar des de premisses, usant la capacitat de la ment d'[[inferència|inferir-los]]. En este cas, el [[cervell]] ha de recórrer a les sensacions derivades dels cinc sentits principals i assignar una 'etiqueta' per a poder aludir de forma inequívoca a la combinació exacta de sensacions que nos van despertar la curiositat de conceptualisar això en concret. Per tant naix lo que es coneix com [[nom propi]]. |
A l'efecte de la [[llògica]], les paraules que signifiquen conceptes universals es consideren com classes. Els noms propis es consideren com una [[classe universal]] formada per un únic individu o objecte, aixina és que per mig dels conceptes classifiquem les coses i ordenem el [[terra|món]]. | A l'efecte de la [[llògica]], les paraules que signifiquen conceptes universals es consideren com classes. Els noms propis es consideren com una [[classe universal]] formada per un únic individu o objecte, aixina és que per mig dels conceptes classifiquem les coses i ordenem el [[terra|món]]. | ||