Conca de l'Amazones
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La conca de l'Amazones o conca Amazónica és la part d'Amèrica del Sur drenada pel ric Amazones i els seus afluents. La conca hidrogràfica de l'Amazones cobrix un àrea de 7 413 827 km²,[1] i transporta grans volums d'aigua cap a l'Atlàntic,[2] prop de 209 000 m³/s (20 % del total d'aigües dolces continentals),[3] convertint-la en la major del món. Comprén territoris de huit païsosː Brasil (68 %), Perú (14 %), Bolívia (10 %) i Equador (2 %) i el 6% restant entre els països de Colòmbia, Veneçola, Guyana i Surinam.[3] Esta regió és coneguda com la Amazònia.
La conca Amazónica es va formar a partir de l'época del Mioceno Superior, i es va desenrollar fins a adquirir la forma actual fa 2,4 millons d'anys, aproximadament.[4] Les seues unitats morfoestructurales són: I) la Cordillera Andina, que sorgix en el Terciario,[5] per la penetració de la Placa Pacífica baixe la base continental d'Amèrica, II) el Massiç Guyanés, III) el Massiç de Mate Grosso, i IV) la planura amazónica. La capçalera de conca es troba localisada a 100 km de l'Oceà Pacífic[6] i té un recorregut de 6750 quilómetros, dels quals 3165 km estan en territori brasiler<o>[7]</o>. La conca amazónica té 15 tributaris principals, de cuales, els rius Madeira i Negre són els més importants, contribuint en més d'un terç del total d'aigua descarregada.[6]
S'ha propost que la conca de l'Amazones comprén dos sistemes de descàrrega d'aigua: un sistema fluvial, el riu Amazones, i un sistema subterràneu cridat riu Hamza, que és el més ample pero al mateix temps el més llent dels dos sistemes.[8][9]
En el Perú, la conca amazónica ocupa una superfície de 977 920 km², que representa el 76 % de la superfície total del territori;[10] i en promig esta conca aporta el 98 % del recurs hídric del país (DGAS[11] 1995).[3] El periodo de pluges comença en el més d'agost i els cabals comencen el seu creiximent en el més d'octubre, dit desfasament correspon al temps de concentració de la conca.[12] Al tancament de la conca, en l'estació de Tamshiyacu (TAM) ubicada en la regió Loreto (noreste peruà) s'ha estimat un temps de concentració de 108 dies, sobre un àrea de 719 640 m², en una llongitut de 3145 km i un índex de compacidad de 3.1, des d'un atre costat, com a país i considerant un àrea de drenage de 726 400 km² (prenent com a criteri l'altitut i com a referència 500 m s.n.m), des del territori peruà s'exporta 629 x 106±36 % tonellades de #sediment en suspensió a l'any i un cabal de 36 000 m³/s, sent el riu Ucayali el seu major aportante en 61.2 % dels #sediment transportats, la conca del Marañón en 30.4 % i la conca del Napo 8.4 %.[3]
- ↑ . Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2020. Consultat el 6 de setembre de 2020.
- ↑ Universidade de Sao Paulo. Institut de Astronomia, Geofísica i Ciências Atmosfèriques..Consultat el 6 de setembre de 2020.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Repositori Institucional - UNALM.
- ↑ .
- ↑ Bull.Inst.fr.etudesandines 21 (3): 801-833..
- ↑ 6,0 6,1 Repositori Institucional - UNALM.
- ↑ El riu més llarc del món, notícia del diari El País (16 de juny de 2007)
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ . Globo Natureza. Consultat el 27 d'agost de 2011.
- ↑ .
- ↑ Direcció general d'Aigües i Sols. Ministeri d'Agricultura. Perú
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada:3