Edició de «Comunisme»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El '''comunisme''' pot ser entés de diverses maneres, que han canviat i s'han diversificat a lo llarc de l'història: | El '''comunisme''' pot ser entés de diverses maneres, que han canviat i s'han diversificat a lo llarc de l'història: | ||
− | * És un moviment polític els principals objectius del qual són l'establiment d'una societat sense classes socials, basat en la propietat social dels mijos de producció, l'abolició de la propietat privada dels mateixos, i busca portar a la classe treballadora al poder, conseguint aixina l'abolició | + | * És un moviment polític els principals objectius del qual són l'establiment d'una societat sense classes socials, basat en la propietat social dels mijos de producció, l'abolició de la propietat privada dels mateixos, i busca portar a la classe treballadora al poder, conseguint aixina l'abolició del estat a l'assumir la classe treballadora totes les seues funcions; |
* A esta societat sense classes, que es té com a ideal i fi últim, es la flama comunisme; | * A esta societat sense classes, que es té com a ideal i fi últim, es la flama comunisme; | ||
* És la fase acabada del [[socialisme]]. | * És la fase acabada del [[socialisme]]. | ||
Llínea 8: | Llínea 8: | ||
== Història == | == Història == | ||
{{principal|Història del comunisme}} | {{principal|Història del comunisme}} | ||
− | El comunisme s'ha desenrollat organisativament a través de | + | El comunisme s'ha desenrollat organisativament a través de la història per mig de diversos moviments polítics. Este desenroll s'ha dut a terme per mig de la formació de les Internacionals Comunistes. |
=== La Primera Internacional === | === La Primera Internacional === | ||
{{principal|Primera Internacional}} | {{principal|Primera Internacional}} | ||
− | La [[Primera Internacional]] (AIT) fon la primera organisació que reuní els [[sindicats]] i els [[partit polític|partits]] associats a la classe treballadora. Es fundà | + | La [[Primera Internacional]] (AIT) fon la primera organisació que reuní els [[sindicats]] i els [[partit polític|partits]] associats a la classe treballadora. Es fundà a [[Londres]] durant una reunió entre treballadors duta a terme a [[Saint Martin's Hall]]. El seu primer congrés es dugué a terme el 1866 a [[Ginebra (Suïssa)|Ginebra]]. El 1872 la seua seu es trasllada des de Londres a [[Nova York]]. En el seu moment la Internacional arribà a contar en 1,2 millons de membres arreu del món, tot i que la seua gasseta oficial tenia una tirada de 8 millons. |
En l'Associació Internacional dels treballadors s'evidenciaren els conflictes ideològics entre [[anarquisme i marxisme]]. | En l'Associació Internacional dels treballadors s'evidenciaren els conflictes ideològics entre [[anarquisme i marxisme]]. | ||
− | L'AIT no s'ha de confondre en l'[[Associació Internacional dels Treballadors]] fundada | + | L'AIT no s'ha de confondre en l'[[Associació Internacional dels Treballadors]] fundada els anys 1922 i 1923 pels [[anarquistes]] i [[anarcosindicalisme|anarcosindicalistes]]. |
=== La Segona Internacional === | === La Segona Internacional === | ||
{{principal|Segona Internacional}} | {{principal|Segona Internacional}} | ||
− | + | Després de diversos fracassos per refundar la Primera Internacional, es fundà el 1889 la [[Segona Internacional]] (SI) que agrupà diversos partits [[socialisme|socialistes]] i [[laborisme|laboristes]]. La SI és part de la història del comunisme únicament en referència als grups a l'interior d'esta que després formaren la Tercera Internacional a causa del seu caràcter eminentment [[socialdemocràcia|socialdemòcrata]]. La SI es dissolgué el 1916 després de l'inici de la [[Primera Guerra Mundial]]. La Segona Internacional assentaria les bases del que seria la socialdemocràcia actual. | |
=== La Tercera Internacional === | === La Tercera Internacional === | ||
− | [[Archiu:Hammer and sickle.svg|thumb|150px|[[La falç i el martell]], símbols del comunisme adoptats pels partits [[Leninisme|marxistes-leninistes]] a partir de la [[Tercera Internacional]], tal com apareixien a la [[bandera de | + | [[Archiu:Hammer and sickle.svg|thumb|150px|[[La falç i el martell]], símbols del comunisme adoptats pels partits [[Leninisme|marxistes-leninistes]] a partir de la [[Tercera Internacional]], tal com apareixien a la [[bandera de la Unió Soviètica]].]] |
{{principal|Tercera Internacional}} | {{principal|Tercera Internacional}} | ||
− | En dissoldre's la [[Segona Internacional]] els grups socialistes revolucionaris que s'havien opost a la [[Primera Guerra Mundial]] convocaren la [[Conferència de Zimmerwald]] | + | En dissoldre's la [[Segona Internacional]] els grups socialistes revolucionaris que s'havien opost a la [[Primera Guerra Mundial]] convocaren la [[Conferència de Zimmerwald]] al setembre del 1915 i la [[Conferència de Kienthal]] a l'abril del 1916. Estes conferències foren l'antecedent directe de la [[Tercera Internacional]] també coneguda per la seua abreviatura en [[rus]] ''Komintern'' (Коминтерн, abreviatura de Коммунистический Интернационал, ''"Internacional Comunista"''), la qual fon fundada en el seu primer congrés de [[Petrograt]] el 1919 per iniciativa del [[Partit Comunista de la Unió Soviètica]]. La Tercera Internacional trencà definitivament en els grups [[socialdemocràcia|socialdemòcrates]] i seguí les directrius marcades pel Partit Comunista de la Unió Soviètica. |
− | En esta internacional també es manifestà el conflicte entre [[estalinisme|estalinistes]] i [[trotskisme|trotskistes]]. Els trotskistes | + | En esta internacional també es manifestà el conflicte entre [[estalinisme|estalinistes]] i [[trotskisme|trotskistes]]. Els trotskistes només reconeixen la llegitimitat dels primers quatre congressos de la Internacional, que tingueren lloc abans de l'arribada al poder de [[Hitler]] a [[Alemanya]], moment en el qual els trotskistes se separen definitivament de la Internacional i comença la formació d'una [[Quarta Internacional]]. |
− | El | + | El 15 de maig del 1943, després de celebrada la [[Conferència de Teheran]], el ''Presidium'' del Comité Eixecutiu de la Internacional Comunista, «tenint en conte la madurea dels partits comunistes», i per evitar els recels dels països capitalistes aliats decidix dissoldre la Internacional Comunista. |
=== Els partits comunistes a partir de la Revolució Russa === | === Els partits comunistes a partir de la Revolució Russa === | ||
− | [[Archiu:Soviet flag red star.svg|thumb|150px|L'[[estrela roja]], símbol utilisat de manera recorrent per representar els [[partit comunista|partits comunistes]] o el comunisme en general, tal com apareixia | + | [[Archiu:Soviet flag red star.svg|thumb|150px|L'[[estrela roja]], símbol utilisat de manera recorrent per representar els [[partit comunista|partits comunistes]] o el comunisme en general, tal com apareixia a la [[bandera de la Unió Soviètica]].]] |
− | La primera revolució que seguia els postulats marxistes no es produí en un país central, sino en Rússia, | + | La primera revolució que seguia els postulats marxistes no es produí en un país central, sino en Rússia, el 1917. El líder del moviment, [[Vladímir Lenin|Vladímir Ilich Uliànov]] explicà esta imprevista (per Marx i Engels) resolució de les contradiccions capitalistes senyalant que el capitalisme havia fallat en el seu «enllaç més dèbil». En efecte, Rússia era un país d'escàs desenroll industrial i predominant base llauradora semifeudal. |
− | A partir de la [[Revolució russa]], la denominació de comunista quedà restringida als partits marxistes que s'alinearen en | + | A partir de la [[Revolució russa]], la denominació de comunista quedà restringida als partits marxistes que s'alinearen en la Unió Soviètica. La [[revolució russa]] dugué a terme la supressió de la propietat privada a la indústria, creà cooperatives agràries, fomentant-ne la incorporació entre els llauradors (convertida més tart, durant el règim [[estalinisme|estalinista]], en [[Colectivisació en la Unió Soviètica|colectivisació forçosa]]) i avançà cap a la multiplicació dels mijos de producció, al mig d'una [[guerra civil]] que durà quatre anys. Un dels primers objectius de Lenin fon electrificar Rússia (Lenin digué en una ocasió que el comunisme era «[[soviet]]s més electricitat»). |
=== La Kominform === | === La Kominform === | ||
− | + | El 1947 fon creada la Kominform (Oficina d'Informació Comunista) com a substituta de la Komintern, i reunia els partits comunistes de Bulgària, Checoslovàquia, França, Hongria, Itàlia, Polònia, la Unió Soviètica i Yugoslàvia. Fon dissolta al seu torn el 1956. | |
[[Categoria:Comunisme| ]] | [[Categoria:Comunisme| ]] |