Diferència entre les revisions de "Complement de règim"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 1: Llínea 1:
El complement de règim preposicional o '''complement de règim''' és una [[funció sintàctica]] argumental introduïda per una preposició que no depén del significat del complement, sino que ve exigida pel verp. Aixina, el verp confiar selecciona un complement de règim introduït per la preposició en, la qual se manté en independència del significat del complement: Confia molt en sa mare; Confia molt en la potència del seu coche; Confia molt en les seues possibilitats.
+
El complement de règim preposicional o '''complement de règim''' és una [[funció sintàctica]] argumental introduïda per una [[preposició]] que no depén del significat del complement, sino que ve exigida pel [[verp]]. Aixina, el verp confiar selecciona un complement de règim introduït per la preposició en, la qual se manté en independència del significat del complement: Confia molt en sa mare; Confia molt en la potència del seu coche; Confia molt en les seues possibilitats.
  
Segons el sentit del verp, la presència del complement de règim pot resultar obligatòria (En estiu residix en Alacant -*En estiu residix) o no (Omplirem la piscina [d'aigua] en maig), pero com a complement argumental que és, si no apareix, queda implícit, puix el semantisme verbal el reclama.  
+
Segons el sentit del verp, la presència del complement de règim pot resultar obligatòria (En estiu residix en Alacant -En estiu residix) o no (Omplirem la piscina [d'aigua] en maig), pero com a complement argumental que és, si no apareix, queda implícit, puix el semantisme verbal el reclama.  
  
 
Els complements de règim poden ser introduïts per diverses preposicions
 
Els complements de règim poden ser introduïts per diverses preposicions
Llínea 16: Llínea 16:
  
 
Anava tan distret que '''chocà contra''' un arbre.
 
Anava tan distret que '''chocà contra''' un arbre.
 +
 
Els encanta '''parlar de''' política.
 
Els encanta '''parlar de''' política.
 +
 
La policia '''sospita d''''un individu que viu per la contornada.
 
La policia '''sospita d''''un individu que viu per la contornada.
  
Llínea 25: Llínea 27:
 
Ho '''dividí entre''' quatre i tocàrem a un trosset menut.
 
Ho '''dividí entre''' quatre i tocàrem a un trosset menut.
  
Tragué els aforros del conte bancari i els '''Text en negreta'''repartí entre sos fills.
+
Tragué els aforros del conte bancari i els '''repartí''' entre sos fills.
 +
 
 
La taula electoral '''optà per''' anular les paperetes.
 
La taula electoral '''optà per''' anular les paperetes.
  
Llínea 44: Llínea 47:
 
Generalment els verps seleccionen una única preposició per al seu complement de
 
Generalment els verps seleccionen una única preposició per al seu complement de
 
règim, pero alguns n'alternen més d'una: Omplir el got d'aigua → Omplir el got en aigua; Parlar de deport→ Parlar sobre deport; Dotar de mijos materials → Dotar en mijos materials.
 
règim, pero alguns n'alternen més d'una: Omplir el got d'aigua → Omplir el got en aigua; Parlar de deport→ Parlar sobre deport; Dotar de mijos materials → Dotar en mijos materials.
 +
 
Certs verps poden regir a l'hora un complement directe i un complement de règim:
 
Certs verps poden regir a l'hora un complement directe i un complement de règim:
 
Demanen sismil euros pel coche; T'ajudaré a espentar el carret, mentres que uns atres poden regir dos complements de règim: Discrepe de tu en la manera d'enfocar l'assunt.
 
Demanen sismil euros pel coche; T'ajudaré a espentar el carret, mentres que uns atres poden regir dos complements de règim: Discrepe de tu en la manera d'enfocar l'assunt.
Llínea 95: Llínea 99:
 
*versar sobre
 
*versar sobre
 
}}
 
}}
 
 
 
 
  
  

Revisió de 14:38 29 oct 2016

El complement de règim preposicional o complement de règim és una funció sintàctica argumental introduïda per una preposició que no depén del significat del complement, sino que ve exigida pel verp. Aixina, el verp confiar selecciona un complement de règim introduït per la preposició en, la qual se manté en independència del significat del complement: Confia molt en sa mare; Confia molt en la potència del seu coche; Confia molt en les seues possibilitats.

Segons el sentit del verp, la presència del complement de règim pot resultar obligatòria (En estiu residix en Alacant -En estiu residix) o no (Omplirem la piscina [d'aigua] en maig), pero com a complement argumental que és, si no apareix, queda implícit, puix el semantisme verbal el reclama.

Els complements de règim poden ser introduïts per diverses preposicions

Eixemples:

No vullc renunciar a la meua tranquilitat d'ànim per res del món.

L'imputat se negà a contestar les preguntes que li feen.

De menut jugava molt be a tenis

L'organisació benèfica Solidaritat i Ajuda a l'Infància de Madagascar (SAIM) lluita sense descans contra la fam i les malalties en Àfrica.

Anava tan distret que chocà contra un arbre.

Els encanta parlar de política.

La policia sospita d'un individu que viu per la contornada.

L'atre dia estava pensant en un companyó del colege i me l’encontrí pel carrer.

La policia colaborà activament en el juge per a l'aclariment de l'assunt.

Ho dividí entre quatre i tocàrem a un trosset menut.

Tragué els aforros del conte bancari i els repartí entre sos fills.

La taula electoral optà per anular les paperetes.

He ordenat els discs per gèneros musicals.

Necessitarem dos metros de corda per a lligar l'equipage a la baca.

Josep estudia per a ingenier de camins.

És d'esperar que les últimes senyes econòmiques d'Estats Units influïxquen positivament sobre la Bossa.

Està molt estressat perque recauen sobre ell massa responsabilitats.

Insistí tant sobre l'assunt que al final la convencé.

Els complements de règim també poden ser exigits per substantius deverbals, és dir, derivats d'un verp (El comandant informà sobre la situació de l'eixèrcit → L'informació sobre la situació de l'eixèrcit proporcionada pel comandant fon prou precisa), i per determinats adjectius, derivats o no de verp: S'ocupà del cas un juge ideològicament contrari a la reforma; Les famílies numeroses estan exentes del pagament d'esta taxa.

Generalment els verps seleccionen una única preposició per al seu complement de règim, pero alguns n'alternen més d'una: Omplir el got d'aigua → Omplir el got en aigua; Parlar de deport→ Parlar sobre deport; Dotar de mijos materials → Dotar en mijos materials.

Certs verps poden regir a l'hora un complement directe i un complement de règim: Demanen sismil euros pel coche; T'ajudaré a espentar el carret, mentres que uns atres poden regir dos complements de règim: Discrepe de tu en la manera d'enfocar l'assunt. Les preposicions regides pels verps (vore capítul 21, Les Preposicions) no canvien quan introduïxen una oració en conte d'un sintagma: La tardança en la resposta el posà nerviós → El posà nerviós que tardara en respondre.

Eixemples de verps en complement de règim verbal (o suplement)

  • acordar-se de
  • parlar de
  • acostumar(es) a
  • acusar a algú "d'alguna cosa"
  • advertir de (en l'accepció "Aquella dòna va advertir del perill". També posseïx un us transitiu: "Aquella dòna va advertir el perill").
  • alegrar-se de
  • esglayar-se de
  • avisar de (en l'accepció "Aquella dòna va avisar del perill als seus companyers". També posseïx un us transitiu: "Aquella dòna va avisar el perill als seus companyers").
  • caracterisar-se per
  • casar-se en
  • cegar-se en
  • comprometre's en
  • confiar en
  • contar en (en l'accepció "Aquella dòna contava en els seus amics").
  • convéncer de
  • creure en
  • cuidar de (en l'accepció "Aquella dòna va cuidar de l'animal". També posseïx un us transitiu: "Aquella dòna va cuidar l'animal").
  • dependre de
  • deslligar-se de
  • dispondre de
  • enamorar-se de
    • entrometerse en
  • enredrar-se en
  • fixar-se en
  • expropiar-se de
  • incomodar-se en
  • influir en
  • informar de (en l'accepció "Aquella dòna va informar del perill als seus companyers". També posseïx un us transitiu: "Aquella dòna va informar el perill als seus companyers").
  • insistir en
  • fer olor a
  • oblidar-se de
  • pensar en
  • preferir a (C. R. indirecte: "Aquella dòna preferix riure a plorar").
  • preguntar per
  • preocupar-se de
  • preocupar-se per
  • rebelar-se contra
  • remetre's a
  • retractar-se de
  • saber de
  • somiar en
  • sucumbir a
  • tractar sobre
  • versar sobre



Bibligrafia

[[1]]