Diferència entre les revisions de "Clavellinera"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 10: Llínea 10:
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 +
* Bianchini, Francesco slatan ibraimivich; Carrara Pantano, Azzurra (1975). Guía de Planta y Flores (4ª edición). Barcelona, España: Grijalbo. pp. 333-334. ISBN 84-253-0558-6
 +
* Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871.
 +
* [http://legacy.tropicos.org/Name/6301951 Dianthus caryophyllus]
 +
* [http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2764005 Dianthus caryophyllus en PlantList]
 +
* Kader, Adel A., ed. (2002). Postharvest Technology of Horticultural Crops (3ª edición). Oakland, California: University of California, Agriculture and Natural Resources, Publication 3311. p. 318. ISBN 1-879906-51-1.
 +
* [https://books.google.com.ar/books?id=oW6dbRgw62gC&pg=PA115&dq=clavel&hl=es-419&sa=X&ei=OvejUe7sBoaK9QS04YG4BQ#v=onepage&q=clavel&f=false Rallo Romero, L.; Fernández Escobar, L., Diccionario de Ciencias Hortícolas]
 +
* [http://ww2.bgbm.org/EuroPlusMed/PTaxonDetail.asp?NameId=101378&PTRefFk=7200000  The Euro+Med Plantbase Project]
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==

Revisió de 15:19 22 oct 2022

Clavellinera
Clavel

La clavellinera, paraula derivada de clavell, és una planta de diferents espècies del gènero Dianthus, de la família de les cariofilàcees, en talls prims que tenen nucs, en fulles llargues i estretes, que produïx les flors conegudes com a clavells de diversos colors.

La clavellinera és molt difosa en les regions mediterrànees.​ És espontànea en la flora de la península ibèrica. En la seua forma típica és una planta cespitosa,​ en numerosos refillols de fins a 1 m. d'altura. Els seus fulls són llineals, angostes, opostes i envainadores, més amples les basals que les caulinars. Cada tall forma una flor terminal.​ Les seues flors són vistoses, pedunculades en panícula o cim laxa, a voltes solitàries, de vores més o menys dentades.

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Penas A. et alii. (1991): Flores Silvestres de Castilla y León, Valladolid, Ámbito, ISBN 84-86770-40-8

Enllaços externs

Commons