Edició de «Claudio Sánchez Albornoz»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 28: | Llínea 28: | ||
A l'esclatar la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]] era embaixador d'Espanya en Lisboa, i es va trobar en una deserció en massa del personal de l'embaixada al bando sublevat. La dictadura de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]], aliada de [[Francisco Franco|Franco]], fon extremadament hostil en el diplomàtic espanyol, sent este amenaçat de mort i informat d'un pla per a seqüestrar a les seues filles, i l'embaixador aplegaria a estar aïllat i vigilat per la policia portuguesa; aixina i tot va conseguir salvar la vida d'exiliats com l'exdiputat socialiste [[Narciso Vázquez Torres]] o el republicà [[Miguel Granados Ruiz|Miguel Granados]], entre uns atres. | A l'esclatar la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]] era embaixador d'Espanya en Lisboa, i es va trobar en una deserció en massa del personal de l'embaixada al bando sublevat. La dictadura de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]], aliada de [[Francisco Franco|Franco]], fon extremadament hostil en el diplomàtic espanyol, sent este amenaçat de mort i informat d'un pla per a seqüestrar a les seues filles, i l'embaixador aplegaria a estar aïllat i vigilat per la policia portuguesa; aixina i tot va conseguir salvar la vida d'exiliats com l'exdiputat socialiste [[Narciso Vázquez Torres]] o el republicà [[Miguel Granados Ruiz|Miguel Granados]], entre uns atres. | ||
− | Davant les dificultats que trobava en el [[Portugal|país lusità]] va partir cap a l'exili en [[Argentina]], sent professor d'Història en les universitats de [[Mendoza]] i [[Buenos Aires]], i va fundar en dit país l'Institut d'Història d'Espanya i la revista ''Quaderns d'Història d'Espanya'' (''Cuadernos de Historia de España''). Fon molt divulgada la seua polèmica en [[Américo Castro]] dins del | + | Davant les dificultats que trobava en el [[Portugal|país lusità]] va partir cap a l'exili en [[Argentina]], sent professor d'Història en les universitats de [[Mendoza]] i [[Buenos Aires]], i va fundar en dit país l'Institut d'Història d'Espanya i la revista ''Quaderns d'Història d'Espanya'' (''Cuadernos de Historia de España''). Fon molt divulgada la seua polèmica en [[Américo Castro]] dins del cridat debat sobre el [[Ser d'Espanya]]. Ademés, entre [[1946]] i [[1951]] va dictar cursos en la recentment creada Facultat d'Humanitats i Ciències de l'Educació de [[Montevideo]]. Des de [[març]] de [[1962]] fins a [[febrer]] de [[1971]] fon president del Govern de la República espanyola en l'exili. |
En l'any [[1976]] va retornar a Espanya per dos mesos, i es va assentar en [[Àvila]] definitivament en [[1983]], a on va morir en [[juliol]] de l'any següent, despuix de rebre una miqueta més d'un més abans el [[Premis Príncip d'Astúries|Premi Príncip d'Astúries]] de Comunicació i Humanitats. Fon enterrat en el claustre de la catedral d'Àvila. Una fundació du el seu nom. | En l'any [[1976]] va retornar a Espanya per dos mesos, i es va assentar en [[Àvila]] definitivament en [[1983]], a on va morir en [[juliol]] de l'any següent, despuix de rebre una miqueta més d'un més abans el [[Premis Príncip d'Astúries|Premi Príncip d'Astúries]] de Comunicació i Humanitats. Fon enterrat en el claustre de la catedral d'Àvila. Una fundació du el seu nom. |