Diferència entre les revisions de "Civilisació minoica"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 2: Llínea 2:
 
La '''cultura minoica''' és la primera cultura [[Europa|europea]] de la [[Edat del Coure]] i del [[Edat del Bronze|Bronze]], apareguda en l'illa de [[Creta]] entre els anys [[III mileni a. C.|3000]] i [[1450 a. C.|1450 a. C.]]  
 
La '''cultura minoica''' és la primera cultura [[Europa|europea]] de la [[Edat del Coure]] i del [[Edat del Bronze|Bronze]], apareguda en l'illa de [[Creta]] entre els anys [[III mileni a. C.|3000]] i [[1450 a. C.|1450 a. C.]]  
  
El seu nom és producte de que el seu descobridor, el britànic [[Arthur Evans]] va relacionar el palau de [[Cnosos]], el més representatiu de la cultura, en el palau del rei [[Minos]] i la llegenda del [[Minotaure]].<ref>John Bennet, "Minoan civilization", ''[[Oxford Classical *Dictionary]]'', 3rd ed., p. 985.</ref> Will Durant es va referir a este periodo com «el primer esclavó en la cadena europea».<ref>Durant, ''The Life of Greece'' (''The Story of Civilization'' Part II, (New York: Simon & Schuster) 1939:11.</ref>
+
El seu nom és producte de que el seu descobridor, el britànic [[Arthur Evans]] va relacionar el palau de [[Cnosos]], el més representatiu de la cultura, en el palau del rei [[Minos]] i la llegenda del [[Minotaure]].<ref>John Bennet, "Minoan civilization", ''[[Oxford Classical Dictionary]]'', 3rd ed., p. 985.</ref> Will Durant es va referir a este periodo com «el primer esclavó en la cadena europea».<ref>Durant, ''The Life of Greece'' (''The Story of Civilization'' Part II, (New York: Simon & Schuster) 1939:11.</ref>
  
 
No es té notícia del [[gentilici]] en el qual es denominaven els minoics a sí mateixos. S'ha afirmat que el nom del lloc [[Antic Egipte|egipcíac]] 'Keftiu' (''Káftiu'' ''kftiw'') i el [[llengües semítiques|semític]] 'Kaftor' o '[[Caphtor]]' i 'Kaptara' que es troben en els archius de [[Mari (ciutat)|Mari]] es referixen a l'illa de Creta; «no obstant, alguns fets coneguts sobre Caphtor/Keftiu poden ser identificats en Creta només en molta dificultat», observa John Strange.<ref>Strange, ''Caphtor/Keftiu: a new investigation'', 1980:125; strange reprints the source texts 16-112.</ref>  
 
No es té notícia del [[gentilici]] en el qual es denominaven els minoics a sí mateixos. S'ha afirmat que el nom del lloc [[Antic Egipte|egipcíac]] 'Keftiu' (''Káftiu'' ''kftiw'') i el [[llengües semítiques|semític]] 'Kaftor' o '[[Caphtor]]' i 'Kaptara' que es troben en els archius de [[Mari (ciutat)|Mari]] es referixen a l'illa de Creta; «no obstant, alguns fets coneguts sobre Caphtor/Keftiu poden ser identificats en Creta només en molta dificultat», observa John Strange.<ref>Strange, ''Caphtor/Keftiu: a new investigation'', 1980:125; strange reprints the source texts 16-112.</ref>  

Revisió de 14:04 12 set 2016

Mapa dels principals jaciments minoics.

La cultura minoica és la primera cultura europea de la Edat del Coure i del Bronze, apareguda en l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1450 a. C.

El seu nom és producte de que el seu descobridor, el britànic Arthur Evans va relacionar el palau de Cnosos, el més representatiu de la cultura, en el palau del rei Minos i la llegenda del Minotaure.[1] Will Durant es va referir a este periodo com «el primer esclavó en la cadena europea».[2]

No es té notícia del gentilici en el qual es denominaven els minoics a sí mateixos. S'ha afirmat que el nom del lloc egipcíac 'Keftiu' (Káftiu kftiw) i el semític 'Kaftor' o 'Caphtor' i 'Kaptara' que es troben en els archius de Mari es referixen a l'illa de Creta; «no obstant, alguns fets coneguts sobre Caphtor/Keftiu poden ser identificats en Creta només en molta dificultat», observa John Strange.[3]

En la Odissea, composta varis centenars d'anys despuix de la destrucció de la civilisació minoica, Homer menciona entre els habitants de Creta als eteocretenses (verdaders cretenses),[4] els qui podrien ser els descendents dels minoics.

Referències

  1. John Bennet, "Minoan civilization", Oxford Classical Dictionary, 3rd ed., p. 985.
  2. Durant, The Life of Greece (The Story of Civilization Part II, (New York: Simon & Schuster) 1939:11.
  3. Strange, Caphtor/Keftiu: a new investigation, 1980:125; strange reprints the source texts 16-112.
  4. Homer, Odissea xix, 176.

Vínculs externs