Edició de «Catolicisme polític»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Des d'Alemanya, els moviments polítics i socials de signe catòlic també varen aplegar a [[Àustria]]-[[Hongria]], especialment en els territoris de les actuals Àustria, [[Eslovènia]] i [[Croàcia]]. "[[Acció Catòlica]]" va ser el nom que varen rebre numerosos grups de catòlics llaics que buscaven fomentar l'influència catòlica en la societat política. | Des d'Alemanya, els moviments polítics i socials de signe catòlic també varen aplegar a [[Àustria]]-[[Hongria]], especialment en els territoris de les actuals Àustria, [[Eslovènia]] i [[Croàcia]]. "[[Acció Catòlica]]" va ser el nom que varen rebre numerosos grups de catòlics llaics que buscaven fomentar l'influència catòlica en la societat política. | ||
| − | Despuix de l'encíclica "[[Rerum novarum]]" de | + | Despuix de l'encíclica "[[Rerum novarum]]" de [[1891]] del [[Papa]] [[León XIII]], els moviments polítics de signe catòlic varen prendre un nou va impondre i desenroll, i varen estendre les seues àrees de participació. En la seu encíclica, l'Iglésia catòlica expansió els seus interessos en qüestions socials, econòmiques i polítiques, i va apelar a una conversió radical de la societat occidental del sigle XIX de cara a les creixents influències del [[capitalisme]] i el [[lliberalisme]]. Poc despuix de la publicació del document, dins del [[moviment obrer]], que prèviament havia començat a florir en [[Europa]] i més tart en [[Amèrica del Nort]], varen escomençar a sorgir grups obrers d'orientació catòlica. A partir d'eixe moment numerosos creents catòlics, llaics i clercs per igual, varen adquirir un ferm desig de compromís social i polític en la finalitat de fer front als aguts problemes socials de llavors segons els principis cristians catòlics, en lloc de fer-ho per mig d'un enfocament purament secular. |
== Referències == | == Referències == | ||