Edició de «Castell i muralles de Culla»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[ | + | El '''castell i muralles de Culla''', està situat en la població valenciana de [[Culla]], en la comarca de l'[[Alt Maestrat]], [[província de Castelló]], és un conjunt fortificat format pels restants del castell de Culla i del recint amurallat de la mateixa localitat. Com ocorre en tots els castells i muralles estan catalogats com a Be d'Interés Cultural, per declaració genèrica, presentant anotació ministerial: R-I-51-0010119, i data d'anotació 9 d'octubre de l'any [[1997]]. |
− | + | Culla és un municipi que es localisa sobre la mola del mateix nom i és en la part més alta de la localitat on es troba el castell i al voltant de la mateixa el recint amurallat. | |
− | |||
− | Culla és un municipi que es localisa sobre la mola del mateix nom i és en la part més alta de la localitat | ||
== Història == | == Història == | ||
− | La població de Culla té uns remots orígens que apleguen a époques prehistòriques, | + | La població de Culla té uns remots orígens que apleguen a époques prehistòriques, la qual cosa queda palesa en els restants arqueològics i en les pintures rupestres que es localisen en la seua demarcació. |
− | Fins al [[sigle XIII]], en la conquista dels territoris per les tropes del rei [[Jaume I d'Aragó]], Culla estigué baix el domini àrap. En | + | Fins al [[sigle XIII]], en la conquista dels territoris per les tropes del rei [[Jaume I d'Aragó]], Culla estigué baix el domini àrap. En [[1233]] fon reconquistada per [[Blasco de Alagón]], rebent la Carta Pobla en [[1244]]. |
És este moment històric, Culla tenia un important castell, el conegut com '''Castell de Culla''', per la seua estratègica situació geogràfica i a l'ampli territori que dominava. Per això es pot considerar que este castell és d'época de la dominació àrap, i per lo tant molt possiblement del [[sigle XII]]. | És este moment històric, Culla tenia un important castell, el conegut com '''Castell de Culla''', per la seua estratègica situació geogràfica i a l'ampli territori que dominava. Per això es pot considerar que este castell és d'época de la dominació àrap, i per lo tant molt possiblement del [[sigle XII]]. | ||
Llínea 15: | Llínea 13: | ||
Com ocorreguera en territoris i edificis d'atres localitats propenques, en el temps Culla va acabar pertanyent a l'[[Orde del Temple]], al voltant de l'any [[1303]], passant més tart, en entrar en crisis la mencionada orde militar a l'[[Orde de Montesa]]. | Com ocorreguera en territoris i edificis d'atres localitats propenques, en el temps Culla va acabar pertanyent a l'[[Orde del Temple]], al voltant de l'any [[1303]], passant més tart, en entrar en crisis la mencionada orde militar a l'[[Orde de Montesa]]. | ||
− | En | + | En [[1345]] es produïx el naiximent de lo que es va cridar "La Setena de Culla" o "Comunitat d'Herbage" constituïda per: Culla, [[Atzeneta]], [[Vistabella del Maestrat]], [[Benassal]], [[La Torre d'En Basora]], [[Benafigos]] i [[Vilar de Canes]]. Es tractava d'una agrupació de municipis que va portar a terme la compra dels drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals a l'Orde de Montesa, que s'estava quedant en totes les possessions de l'Orde del Temple, les quals afectaven a tots els municipis d'eixa comunitat; en això pretenien defendre en més força els seus interessos ganaders comuns, front als de l'Orde de Montesa. Esta agrupació va seguir en funcionament fins a mijà del [[sigle XIX]]. No pot perdre-se de vista que la principal activitat econòmica de la zona en esta época era l'agricultura de secà (armeler, olivera, avellaner, vinya i cereals), i la ganaderia, especialment l'extensiva (oví, caprí, vacú) i , en molta menor importància, la ganaderia intensiva sobretot de porcí, avícola i apícola. |
Durant el [[sigle XVIII]], el castell de Culla va perdre poder polític i administratiu. | Durant el [[sigle XVIII]], el castell de Culla va perdre poder polític i administratiu. |