Diferència entre les revisions de "Castell d'Onda"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 5: Llínea 5:
 
La ciutat-fortalea [http://www.ondaturismo.es/onda/Web_php/index.php?contenido=descripcion&id_boto=72] comprenia dos espais, per un costat la medina amurallada o ciutat civil, en una primera llínea de muralla i el castell o ciutat polític-militar.
 
La ciutat-fortalea [http://www.ondaturismo.es/onda/Web_php/index.php?contenido=descripcion&id_boto=72] comprenia dos espais, per un costat la medina amurallada o ciutat civil, en una primera llínea de muralla i el castell o ciutat polític-militar.
  
La vila s´enmurallà en el [[sigle XI]], despuix de la finalisació de la construcció del seu magnífic castell que va tindre lloc a lo llarc del [[sigle X]], i en els [[Sigle XII|sigles XII]] i [[Sigle XIII|XIII]] es va convertir en l'enclavament més important al nort de la [[Valéncia]] islàmica.
+
La vila s'enmurallà en el [[sigle XI]], despuix de la finalisació de la construcció del seu magnífic castell que va tindre lloc a lo llarc del [[sigle X]], i en els [[Sigle XII|sigles XII]] i [[Sigle XIII|XIII]] es va convertir en l'enclavament més important al nort de la [[Valéncia]] islàmica.
  
 
En el castell, per la seua banda, es diferencien dos recints: el primer seria l'albacar o plaça, segona llínea de muralla, a la seua volta dividit en dos zones: l'albacar o plaça interior en la part superior i l'exterior en la part immediatament inferior. El segon recint que es troba en l'interior de la fortalea és l'Alcassaba, lloc de residència de l'oficial del sultà o alcait, ubicada en la part més elevada del castell, formant la tercera i última llínea de muralla.
 
En el castell, per la seua banda, es diferencien dos recints: el primer seria l'albacar o plaça, segona llínea de muralla, a la seua volta dividit en dos zones: l'albacar o plaça interior en la part superior i l'exterior en la part immediatament inferior. El segon recint que es troba en l'interior de la fortalea és l'Alcassaba, lloc de residència de l'oficial del sultà o alcait, ubicada en la part més elevada del castell, formant la tercera i última llínea de muralla.

Revisió de 10:52 26 març 2019

Castell d'Onda

Castell d'Onda

La ciutat-fortalea [1] comprenia dos espais, per un costat la medina amurallada o ciutat civil, en una primera llínea de muralla i el castell o ciutat polític-militar.

La vila s'enmurallà en el sigle XI, despuix de la finalisació de la construcció del seu magnífic castell que va tindre lloc a lo llarc del sigle X, i en els sigles XII i XIII es va convertir en l'enclavament més important al nort de la Valéncia islàmica.

En el castell, per la seua banda, es diferencien dos recints: el primer seria l'albacar o plaça, segona llínea de muralla, a la seua volta dividit en dos zones: l'albacar o plaça interior en la part superior i l'exterior en la part immediatament inferior. El segon recint que es troba en l'interior de la fortalea és l'Alcassaba, lloc de residència de l'oficial del sultà o alcait, ubicada en la part més elevada del castell, formant la tercera i última llínea de muralla.

L'edifici que es troba a l'entrada del castell és la recepció o zona d'acolliment al visitant. Va ser alçat pels flares carmelites a principis del sigle XX i va funcionar com a colónia escolar entre els anys 1920 i 1950 que únicament varen ser interromputs durant la guerra civil espanyola.

Per a la construcció de l'edifici, els flares varen aprofitar l'estructura encara existent de l'aljup principal del castell àrap, que suministrava d'aigua a tots aquells que vivien en l'interior de la fortalea.