Edició de «Castalla»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | '''Castalla''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Situat en l'interior de la [[província d'Alacant]], en la [[comarca]] de la [[Foya d'Alcoy]]. És la capital de la subcomarca històrica de la [[Foya de Castalla]] i conta en 10.021 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2008]]) | |
| − | '''Castalla''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Situat en l'interior de la [[província d'Alacant]], en la [[comarca]] de la [[Foya d'Alcoy]]. És la capital de la subcomarca històrica de la [[Foya de Castalla]] i | + | |
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | El [[castell de Castalla]] es troba sobre un tossal que domina tota la vall, i la localitat es troba al seu voltant, en les faldes del tossal, a 680 metros sobre el nivell del mar. La [[Foya de Castalla]], la capital històrica de la qual és Castalla, és un ampla vall en forma de T orientat cap al surest i encaixonat entre diverses formacions montanyoses. Castalla ocupa la part oest i suroest de la Foya en la qual s'enclaven serres com el [[Maigmó]] (1296 m), Catí (1260 m) o Argenya (1230 m). El clima de la zona es pot enclavar dins d'un clima mediterràneu de montanya mija. La temperatura mija anual està al voltant dels 13 graus. Les pluges no són abundants, al voltant de 400mm anuals, si be els massiços montanyosos favorixen la formació de nebulositat i de precipitacions locals, aumentant estes en l'altitut. Les nevades són freqüents en els dies hivernals dels mesos de | + | El [[castell de Castalla]] es troba sobre un tossal que domina tota la vall, i la localitat es troba al seu voltant, en les faldes del tossal, a 680 metros sobre el nivell del mar. La [[Foya de Castalla]], la capital històrica de la qual és Castalla, és un ampla vall en forma de T orientat cap al surest i encaixonat entre diverses formacions montanyoses. Castalla ocupa la part oest i suroest de la Foya en la qual s'enclaven serres com el [[Maigmó]] (1296 m), Catí (1260 m) o Argenya (1230 m). El clima de la zona es pot enclavar dins d'un clima mediterràneu de montanya mija. La temperatura mija anual està al voltant dels 13 graus. Les pluges no són abundants, al voltant de 400mm anuals, si be els massiços montanyosos favorixen la formació de nebulositat i de precipitacions locals, aumentant estes en l'altitut. Les nevades són freqüents en els dies hivernals dels mesos de giner i febrer. |
Es comunica en [[Alacant]] i [[Valéncia]] per l'autovia [[A-7]]. | Es comunica en [[Alacant]] i [[Valéncia]] per l'autovia [[A-7]]. | ||
=== Localitats llimítrofes === | === Localitats llimítrofes === | ||
| − | Llimita en els térmens municipals de [[Banyeres]], [[ | + | Llimita en els térmens municipals de [[Banyeres de Mariola]], [[agost]], [[Biar]], [[Ibi]], [[Xixona]], [[Onil]], [[Petrer (Alacant)|Petrer]], [[Sax]] i [[Tibi]]. |
<center> | <center> | ||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | En el castell s'han trobat assentaments del [[Neolític]], la [[Edat de Bronze]], [[Ibers|ibèrics]], [[Antiga Roma|romans]] (que la varen cridar "Brescadura Alta", ''fortalea alta'') i [[Poble àrap|àraps]]; històricament, el castell ha constituït el | + | En el castell s'han trobat assentaments del [[Neolític]], la [[Edat de Bronze]], [[Ibers|ibèrics]], [[Antiga Roma|romans]] (que la varen cridar "Brescadura Alta", ''fortalea alta'') i [[Poble àrap|àraps]]; històricament, el castell ha constituït el nucli principal entorn del qual s'anaven aglutinant les vivendes de la ciutat amurallada. |
| − | [[Jaume I d'Aragó]] va prendre el castell als | + | [[Jaume I d'Aragó]] va prendre el castell als àrabs despuix de la conquiste de [[Biar]] i ho va integrar en el [[Regne de Valéncia]]; segons el [[tractat d'Almizra]] ([[1244]]), Castalla es trobava en zona fronterera en [[Corona de Castella|Castella]]. Per açò mateix, es va iniciar la reconstrucció del castell i es va consagrar la primera iglésia en el lloc a on es troba l'actual ''Ermita de la Sanc''. |
| − | Des de la seua conquiste, Castalla fon adjudicada com a propietat senyorial a. En l'any [[1336]], el rei [[Pere IV d'Aragó]] ho va convertir en propietat de la Corona. En l'any [[1362]] fon creada la baronia de Castalla, que fon donada al senyor Ramón de Vilanova. El castell fon heretat | + | Des de la seua conquiste, Castalla fon adjudicada com a propietat senyorial a. En l'any [[1336]], el rei [[Pere IV d'Aragó]] ho va convertir en propietat de la Corona. En l'any [[1362]] fon creada la baronia de Castalla, que fon donada al senyor Ramón de Vilanova. El castell fon heretat l'any [[1729]] pel marqués de Dosaigües, fins que en l'any [[1989]] va passar a ser de propietat municipal. |
| − | Durant la [[Guerra de Successió]], Castalla i tota la comarca varen prendre partit pel bando [[borbònic]], i fruit d'això fon que, acabada la guerra, [[Felip V d'Espanya|Felip V]] li concedira una | + | Durant la [[Guerra de Successió]], Castalla i tota la comarca varen prendre partit pel bando [[borbònic]], i fruit d'això fon que, acabada la guerra, [[Felip V d'Espanya|Felip V]] li concedira una serie de privilegis i el títul de "Molt Noble, Fidel i Lleal". |
| − | Durant la [[Guerra d'Independència Espanyola|Guerra d'Independència]], varen tindre lloc en Castalla dos importants accions militars. La primera, que va tindre lloc en l'any [[1812]], fon una gran derrota per a l'eixèrcit espanyol, i va provocar la conquista de la ciutat per part de l'eixèrcit francés. No obstant, la segona batalla, que va tindre lloc el [[13 d'abril]] de [[1813]], fon un gran | + | Durant la [[Guerra d'Independència Espanyola|Guerra d'Independència]], varen tindre lloc en Castalla dos importants accions militars. La primera, que va tindre lloc en l'any [[1812]], fon una gran derrota per a l'eixèrcit espanyol, i va provocar la conquista de la ciutat per part de l'eixèrcit francés. No obstant, la segona batalla, que va tindre lloc el [[13 d'abril]] de [[1813]], fon un gran triumfo per al bando espanyol al ser derrotades les tropes franceses del general [[Suchet]]. |
En l'any [[1890]], la reina regent [[Maria Cristina d'Habsburgo-Lorena|María Cristina]] li va otorgar a la vila de Castalla el títul de ''Ciutat''. | En l'any [[1890]], la reina regent [[Maria Cristina d'Habsburgo-Lorena|María Cristina]] li va otorgar a la vila de Castalla el títul de ''Ciutat''. | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
| − | Castalla conta en 10. | + | Castalla conta en 10.021 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2008]]). |
| − | + | {| {{tablabonita}} | |
| − | {| | + | !bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de Castalla<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref> |
| − | !bgcolor= | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
|- | |- | ||
| − | ! !! [[ | + | ! !! [[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]]!! [[1940]] !! [[1950]] !![[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2008]] |
|- | |- | ||
| − | | Població || align=center| 7. | + | | Població || align=center| 2.944 || align=center| 4.127 || align=center| 4.285 || align=center| 4.308|| align=center| 4.113|| align=center| 3.972|| align=center| 4.202 ||align=center| 4.514 || align=center| 4.102|| align=center| 5.799 ||align=center| 6.594 || align=center| 7.205 || align=center| 7.735 || align=center| 9.331 || align=center| 9.673 || align=center| 10.021 |
| − | |||
|} | |} | ||
| Llínea 64: | Llínea 57: | ||
== Monuments i llocs d'interés == | == Monuments i llocs d'interés == | ||
| − | + | *'''[[Castillo de Castalla|El castell]] ''', construït entre els [[sigle XI|sigles XI]] i [[sigle XVI|XVI]]. Actualment es troba restaurat. Del castell cal destacar l'enorme mola que forma la crida "''Torre Grossa''" o Torre de l'Homenage conservada de forma acceptable. Del pati d'armes destaquen la seua gran extensió, restes de muralles emmarletades, cos de guàrdia, etc. En tot, lo més espectacular degué ser tot el conjunt cridat "''Palau''". Este conté edificis que varen des del [[sigle XIII]] fins al [[sigle XV]] d'entre els quals destaca la crida "''Torre Cosina''" i l'enorme sala voltada rectangular. | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | *'''[[Castillo de Castalla|El castell]] ''', construït entre els [[sigle XI|sigles XI]] i [[sigle XVI|XVI]]. Actualment es troba restaurat. Del castell cal destacar l'enorme mola que forma la crida "''Torre Grossa''" o Torre de l'Homenage conservada de forma acceptable. Del pati d'armes destaquen la seua gran extensió, restes de muralles emmarletades, cos de guàrdia, etc. En tot, lo més espectacular degué ser tot el conjunt | ||
*'''Núcleu Antic'''. Conjunt d'interés arquitectònic artístic que formen els seus carrers i placetes, destacant d'entre elles el ''carrer dels Tronetes'' que està junt en l'iglésia i és uns dels carrers més típics de Castalla en les seues cases blanques i pis empedrat, per ella podem començar el nostre itinerari per a visitar el núcleu antic. També El carrer Major és un conjunt de cases blasonades que junt en la plaça de l'Ajuntament conserven l'essència històrica del passat senyorial d'esta ciutat, pervivint algunes de la construcció de la qual es remonta als [[sigle XVII|sigles XVII]], [[sigle XVIII|XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]] | *'''Núcleu Antic'''. Conjunt d'interés arquitectònic artístic que formen els seus carrers i placetes, destacant d'entre elles el ''carrer dels Tronetes'' que està junt en l'iglésia i és uns dels carrers més típics de Castalla en les seues cases blanques i pis empedrat, per ella podem començar el nostre itinerari per a visitar el núcleu antic. També El carrer Major és un conjunt de cases blasonades que junt en la plaça de l'Ajuntament conserven l'essència històrica del passat senyorial d'esta ciutat, pervivint algunes de la construcció de la qual es remonta als [[sigle XVII|sigles XVII]], [[sigle XVIII|XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]] | ||
| − | *'''[[Ermita de la Sanc (Castalla)|Ermita de la Sanc]] ''': edifici religiós d'estil [[gòtic primitiu]], de la segona mitat del [[sigle XIII]]. Consta d'una única nau central formada per enormes arcs ogivals, formerets i capelles laterals emplaçades entre contraforts. El sostre és de teginat. Fon l'iglésia de Castalla fins al [[sigle XVI]], quan es va construir l'actual iglésia i va passar a ser seu de la Confraria de la | + | *'''[[Ermita de la Sanc (Castalla)|Ermita de la Sanc]] ''': edifici religiós d'estil [[gòtic primitiu]], de la segona mitat del [[sigle XIII]]. Consta d'una única nau central formada per enormes arcs ogivals, formerets i capelles laterals emplaçades entre contraforts. El sostre és de teginat. Fon l'iglésia de Castalla fins al [[sigle XVI]], quan es va construir l'actual iglésia i va passar a ser seu de la Confraria de la Sang i depositària de l'image de la [[la Mare de Deu de la Soletat|Verge de la Soletat]], patrona de la localitat. |
| − | *'''Iglésia de l'Assunció''': es va acabar de construir en | + | *'''Iglésia de l'Assunció''': es va acabar de construir en [[1572]]. És d'estil [[gòtic valencià]], en una única i enorme volta central. |
| − | *'''[[Casa consistorial de Castalla|Ajuntament]] ''': És un edifici d'estil renaixentiste, en les característiques pròpies de les construccions civils de l'época en Valéncia: frontera de pedra de cadirage, planta baixa en tres arcs de mig punt que servien de Llonja, planta superior en deu finestres d'arc de mig punt, etc. La cronologia de la seua construcció cal situar-la a mitan [[sigle XVII]]. | + | *'''[[Casa consistorial de Castalla|Ajuntament]] ''': És un edifici d'estil renaixentiste, en les característiques pròpies de les construccions civils de l'época en Valéncia: frontera de pedra de cadirage, planta baixa en tres arcs de mig punt que servien de Llonja, planta superior en deu finestres d'arc de mig punt, etc. La cronologia de la seua construcció cal situar-la a mitan del [[sigle XVII]]. |
| − | *'''Convent dels Franciscans Mínims''': construït en estil [[Neoclàssic]], es va construir entre mitan sigle XVIII i [[1810]]. | + | *'''Convent dels Franciscans Mínims''': construït en estil [[Neoclàssic]], es va construir entre mitan del sigle XVIII i [[1810]]. |
== Festes == | == Festes == | ||
| Llínea 91: | Llínea 78: | ||
El plat típic de Castalla és el gaspacho local, varietat del [[gaspacho manchec]], realisat en coques àzimes esmollades, bolets, caragols, carns de pollastre i conill i [[tomaca]] i [[ceba]] sofregits, que s'aboquen sobre una coca de rent cuit. | El plat típic de Castalla és el gaspacho local, varietat del [[gaspacho manchec]], realisat en coques àzimes esmollades, bolets, caragols, carns de pollastre i conill i [[tomaca]] i [[ceba]] sofregits, que s'aboquen sobre una coca de rent cuit. | ||
| − | Destaca també la rebosteria típica, sobretot, pels sec, els 'rollets bollits', les 'tonyes' i els ' | + | Destaca també la rebosteria típica, sobretot, pels sec, els 'rollets bollits', les 'tonyes' i els 'pastissets' de moniato. |
== Política == | == Política == | ||
| Llínea 113: | Llínea 100: | ||
}} | }} | ||
| − | == | + | == Notes == |
| − | + | <references /> | |
| + | |||
| − | |||
| − | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | * [http://www.castalla.org/ Web oficial de Castalla] | |
| − | * [ | + | * [http://www.dip-alicante.Es/documentació/local/menulocal.Aspe?codigo=03053&Submit.x=49&Submit.y=8 Índex estadístic del municipi de Castalla]. Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant |
| + | * [http://www.escaparatedigital.Com/ Aparador Digital, actualitat de la Foya de Castalla] | ||
| + | * [http://www.castalla.eu/ Castalla.Eu Actualitat de Castalla] | ||
| + | * [http://www.diaridecastalla.com/ Diari de Castalla-Castalla al dia] | ||
* [http://www.feriasanisidrocastalla.com/ Fira de Sant Isidre Castalla] | * [http://www.feriasanisidrocastalla.com/ Fira de Sant Isidre Castalla] | ||
| − | * [ | + | * [http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] d'on s'ha extret informació en el seu consentiment. |
| + | * [http://www.morosicristianscastalla.org/ Pàgina Web Oficial de l'Agrupació de Comparses de Moros i Cristians] | ||
| + | * [http://www.ruralicante.com/index.php?option=com_content&task=view&id=144&Itemid=9 PR.V-31: Chorret de Catí - Alt de Guixop] Ruralicante.Com | ||
* [http://www.linkalicante.com/castalla-castillo-ermita-de-la-sang-fotos/ Artícul sobre el Castell de Castalla i l'ermita de la Sanc] | * [http://www.linkalicante.com/castalla-castillo-ermita-de-la-sang-fotos/ Artícul sobre el Castell de Castalla i l'ermita de la Sanc] | ||
| + | |||
{{Municipis de L'Alcoyà}} | {{Municipis de L'Alcoyà}} | ||