Edició de «Carlos Fabra Andrés»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
== Trayectòria política == | == Trayectòria política == | ||
| − | Des de l'any [[1943]] ocupà càrrecs de direcció local i provincial dins del [[Moviment Nacional]], i entre juny de [[1948]] i març de [[1955]] fon nomenat alcalde de Castelló de la Plana i procurador a Corts franquistes. Durant el seu mandat intentà modernisar urbanísticament la ciutat, equipant algunes infraestructures i municipalisà distints monuments, com el [[Castell de Peníscola]], el [[Palau del Cardenal Ram de Morella]], el [[Castell d'Alcalà de Chivert]], [[Santa Magdalena de Polpís]] i la [[Torre del Rei|Torre del Rei d'Oropesa]], al mateix temps que va eixercir com a promotor del Camp de gòlf Mediterràneu i de l'urbanisació La Coma. També va organisar els actes del VI Centenari de la troballa de la [[Mare de Deu del Lledó]]. De [[1955]] a octubre de [[1960]] fon president de la Diputació Provincial, i de [[1968]] a [[1972]] fon decà del Colege d'Advocats de Castelló. També fon conseller del [[Banc d'Espanya]] i assessor de la Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Castelló | + | Des de l'any [[1943]] ocupà càrrecs de direcció local i provincial dins del [[Moviment Nacional]], i entre juny de [[1948]] i març de [[1955]] fon nomenat alcalde de Castelló de la Plana i procurador a Corts franquistes. Durant el seu mandat intentà modernisar urbanísticament la ciutat, equipant algunes infraestructures i municipalisà distints monuments, com el [[Castell de Peníscola]], el [[Palau del Cardenal Ram de Morella]], el [[Castell d'Alcalà de Chivert]], [[Santa Magdalena de Polpís]] i la [[Torre del Rei|Torre del Rei d'Oropesa]], al mateix temps que va eixercir com a promotor del Camp de gòlf Mediterràneu i de l'urbanisació La Coma. També va organisar els actes del VI Centenari de la troballa de la [[Mare de Deu del Lledó]]. De [[1955]] a octubre de [[1960]] fon president de la Diputació Provincial, i de [[1968]] a [[1972]] fon decà del Colege d'Advocats de Castelló. També fon conseller del [[Banc d'Espanya]] i assessor de la Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Castelló. |
== Condecoracions == | == Condecoracions == | ||