Edició de «Carlet»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[Archiu:Mercado de Carlet.jpg|250px|miniaturadeimagen|Mercat de Carlet, estil art déco valencià]]
+
[[File:Plaza de España con el auditorio al fondo - panoramio.jpg|thumb|Plaça d'Espanya en l'auditori]]
−
[[File:Plaza de España con el auditorio al fondo - panoramio.jpg|thumb|250px|Plaça d'Espanya en l'auditori]]
 
 
'''Carlet''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Ribera Alta]].
 
'''Carlet''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Ribera Alta]].
  
Llínea 8: Llínea 7:
 
El seu terme té una superfície plana majoritàriament. Per l'oest penetren els contraforts de la montanya Matamón, sense sobrepassar els 340 m d'altitut.
 
El seu terme té una superfície plana majoritàriament. Per l'oest penetren els contraforts de la montanya Matamón, sense sobrepassar els 340 m d'altitut.
  
−
El riu [[Magre]], d'escàs cabal, pero de grans avingudes en époques plujoses abans de la construcció del pantà de Forata, travessa el territori de noroest a surest; drenen també el terme municipal el riu Sec o Barranco de Montortal i el seu afluent, la Rambla de la Parra, que procedix del terme de Tous.  
+
El riu [[Magre]], d'escàs cabal, pero de grans avingudes en époques plujoses abans de la construcció del pantà de Forata, travessa el territori de noroest a surest; drenen també el terme municipal el riu Sec o Barranco de Montortal i el seu afluent, la Rambla de la Parra, que procedix del terme de Tous. El mateix riu Magre dividix l'ampli terme en dos mitats pràcticament iguals. La part de l'esquerra forma una gran plana (El Pla), que arriba al llímit en Alginet pel noroest, del qual ho separen els tossals del ''Cabeçol'' (89 m). La part de la dreta, on està també la capital municipal, s'estén cap al suroest fins a tocar els contraforts de la Serra del Cavalló en la contornada de la Casa Blanca, és a dir, en les derramants surorientales de les Llomes de Matamón, on a soles en alguns punts es conseguixen superar els 250 m d'altura. És un riu de caràcter torrencial, com ho testifica un dels noms que rep, el de [[Rambla]] de [[Algemesí]], que el propi [[Antonio José de Cavanilles|Cavanilles]] amprava al referir-se al mateix. El Magre té una gran amplària del llit al passar per Carlet (més de 200 m) i té dos ponts: el de la carretera i el del tren o Metro de Valéncia (l'antic "Trenet"). Les seues avingudes a lo llarc del temps han donat orige a l'elevació del llit ple de grava i a la construcció de dos dics naturals a un costat i a l'atre del dit llit lo que explica el fet de la menor altura dels carrers paralels al riu (per eixemple, ''Carrer Fondo'') respecte al dic natural de la vora dreta.
  
−
El mateix riu Magre dividix l'ampli terme en dos mitats pràcticament iguals. La part de l'esquerra forma una gran plana (El Pla), que arriba al llímit en Alginet pel noroest, del qual ho separen els tossals del ''Cabeçol'' (89 m). La part de la dreta, a on està també la capital municipal, s'estén cap al suroest fins a tocar els contraforts de la Serra del Cavalló en la contornada de la Casa Blanca, és a dir, en les derramants surorientals de les Llomes de Matamón, a on a soles en alguns punts es conseguixen superar els 250 m d'altura.
+
De la Serra del Cavalló baixen uns quants barrancs que s'unixen ya al terme de '''Carlet''' per a formar el riu Sec o de [[Benimodo]], un curs d'aigua molt esporàdic (molt rares vegades porta aigua) que corre paralel al Magre com ya s'ha senyalat. El propi Cavanilles fa una referència a este riu Sec senyalant les enormes inundacions que va ocasionar en temps històrics. El realç del llit i dels dics naturals de les vores (a causa del depòsit de cudols, grava i arena) d'este riu Magre li impedix desaiguar en ell, desviant-ho cap al sur i fent-ho desembocar en el riu Vert, de vegades molt excepcionals. Per tant, la major part del terme de '''Carlet''' és un domini de terreny pla, d'orige aluvial i molt fèrtil per a practicar l'agricultura. Carlet es beneficia del reg en almenys 3.400 [[Hectàrea|Ha.]] gràcies a algunes séquies i canals i, en especial, al Canal Xúquer - Túria, que travessa el terme municipal, lo que ho convertix en el tercer municipi (despuix d'[[Alzira]] i d'[[Algemesí]]) en major superfície de regadiu de tota la Ribera Alta.
−
 
 
−
Él Magre és un riu de caràcter torrencial, com ho testifica un dels noms que rep, el de [[Rambla]] d'[[Algemesí]], que el propi [[Antonio José de Cavanilles|Cavanilles]] amprava al referir-se al mateix. El Magre té una gran amplària del llit al passar per Carlet (més de 200 m) i té dos ponts: el de la carretera i el del tren o Metro de Valéncia (l'antic "Trenet").
 
−
 
 
−
Les seues avingudes a lo llarc del temps han donat orige a l'elevació del llit ple de grava i a la construcció de dos dics naturals a un costat i a l'atre del dit llit lo que explica el fet de la menor altura dels carrers paralels al riu (per eixemple, ''Carrer Fondo'') respecte al dic natural de la vora dreta.
 
−
 
 
−
De la Serra del Cavalló baixen uns quants barrancs que s'unixen ya al terme de Carlet per a formar el riu Sec o de [[Benimodo]], un curs d'aigua molt esporàdic (molt rares vegades porta aigua) que corre paralel al Magre com ya s'ha senyalat. El propi Cavanilles fa una referència a este riu Sec senyalant les enormes inundacions que va ocasionar en temps històrics. El realç del llit i dels dics naturals de les vores (a causa del depòsit de cudols, grava i arena) d'este riu Magre li impedix desaiguar en ell, desviant-ho cap al sur i fent-ho desembocar en el riu Vert, de vegades molt excepcionals.
 
−
 
 
−
Per tant, la major part del terme de Carlet és un domini de terreny pla, d'orige aluvial i molt fèrtil per a practicar l'agricultura. Carlet es beneficia del reg en almenys 3.400 [[Hectàrea|Ha.]] gràcies a algunes séquies i canals i, en especial, al Canal Xúquer-Túria, que travessa el terme municipal, lo que ho convertix en el tercer municipi (despuix d'[[Alzira]] i d'[[Algemesí]]) en major superfície de regadiu de tota la Ribera Alta.
 
  
 
El clima és [[clima mediterràneu]]: la temperatura mija anual és de 16°C i la humitat de l'aire és del 62% (mija anual). Són rares les nevades i més freqüents les gelades nocturnes.
 
El clima és [[clima mediterràneu]]: la temperatura mija anual és de 16°C i la humitat de l'aire és del 62% (mija anual). Són rares les nevades i més freqüents les gelades nocturnes.
  
−
=== Referències sobre història urbana ===
+
=== Referències sobre Història Urbana ===
−
La ciutat de Carlet té un pla urbà ortogonal o en escaquer (en una chicoteta corba cap al surest per a adaptar-se a la pròpia corba del riu Magre).
 
  
−
Este tipo de pla urbà és semblant a qué els cristians varen amprar en la fundació de ciutats noves i que tenia els seus antecedents en les [[Ciutat romana|ciutats romanes]]. En Espanya este tipo de pla es va difondre a partir del de [[Jaca]].<ref>Vicente Bielza d'Ory (Catedràtic de Geografia Humana, Departament de Geografia i Ordenació del Territori, Universitat de Saragossa). DE LA CIUTAT ORTOGONAL ARAGONESA A LA QUADRICULAR HISPANOAMERICANA COM A PROCÉS D'INNOVACIÓ-DIFUSIÓ, CONDICIONAT PER LA UTOPIA. Barcelona: Universitat de Barcelona, Scripta Nova, REVISTA ELECTRÒNICA DE GEOGRAFIA I CIÈNCIES SOCIALS, Vol VI, núm. 106, 15 de giner de 2002 (http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-106.htm)</ref>
+
La ciutat de '''Carlet''' té un pla urbà ortogonal o en escaquer (en una chicoteta corba cap al surest per a adaptar-se a la pròpia corba del riu Magre). Este tipo de pla urbà és semblant a qué els cristians varen amprar en la fundació de ciutats noves i que tenia els seus antecedents en les [[Ciutat romana|ciutats romanes]]. En Espanya este tipo de pla es va difondre a partir del de [[Jaca]].<ref>Vicente Bielza d'Ory (Catedràtic de Geografia Humana, Departament de Geografia i Ordenació del Territori, Universitat de Saragossa). DE LA CIUTAT ORTOGONAL ARAGONESA A LA QUADRICULAR HISPANOAMERICANA COM A PROCÉS D'INNOVACIÓ-DIFUSIÓ, CONDICIONAT PER LA UTOPIA. Barcelona: Universitat de Barcelona, Scripta Nova, REVISTA ELECTRÒNICA DE GEOGRAFIA I CIÈNCIES SOCIALS, Vol VI, núm. 106, 15 de giner de 2002 (http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-106.htm)</ref> El Fur aragonés va difondre este tipo de pla urbà en les noves poblacions que s'anaven creant, com succeïx en [[Vila-real]] ([[Província de Castelló|Castelló]]). En les antigues ciutats romanes, el pla es disponia entorn de dos carrers principals: el [[Cardo (carrer)|cardo]] de nort a sur (d'on ve la paraula [[punt cardinal]]) i el [[decumano]] d'oest a est. En el cas de Carlet, el cart correspondria a la carretera de [[Tavernes de la Valldigna]] (CV-50), que constituïx el carrer Colom, mentres que el [[decumano]] enllaçaria el camí del Cementeri, a l'oest de l'estació del tren (El Ravalet) en el pont de la carretera que va cap a Alginet i Valéncia. No obstant això, en este últim cas no es pot distinguir tan nítidament perqué no hi ha un carrer completament rec d'est a oest. És molt provable que en els seus començaments en el sigle XIII, Carlet a soles estiguera compost per uns pocs carrers paralels al riu pel seu marge dret (a l'oest del mateix), lo que explica la raó per la qual el carrer Major estiga més prop del riu (havia de ser el "cart" original). En definitiva, l'eixamplament urbà de la ciutat se va anar realisant llentament durant diversos sigles i el carrer Colom es va convertir, en el temps, en el verdader '''cart''' o carrer principal de nort a sur, mentres que en l'encreuament dels dos carrers principals es trobaria en l'antic edifici del Teatre El Sigle, visible en les fotos. I en el cas de Carlet, el [[Mercat municipal de Carlet|Mercado]] va vindre a construir-se, en una data relativament recent ([[1934]]), en l'extrem oriental del decumano, junt en el riu, característica que li haguera donat en l'antiguetat, el verdader caràcter de [[fòrum]] en la protecció necessària, sense estar en el centre de la població.
−
 
 
−
El Fur aragonés va difondre este tipo de pla urbà en les noves poblacions que s'anaven creant, com succeïx en [[Vila-real]] ([[Província de Castelló|Castelló]]). En les antigues ciutats romanes, el pla es disponia entorn de dos carrers principals: el [[Cardo (carrer)|cardo]] de nort a sur (d'on ve la paraula [[punt cardinal]]) i el [[decumano]] d'oest a est.  
 
−
 
 
−
En el cas de Carlet, el cart correspondria a la carretera de [[Tavernes de la Valldigna]] (CV-50), que constituïx el carrer Colón, mentres que el [[decumano]] enllaçaria el camí del Cementeri, a l'oest de l'estació del tren (El Ravalet) en el pont de la carretera que va cap a Alginet i Valéncia. No obstant això, en este últim cas no es pot distinguir tan nítidament perqué no hi ha un carrer completament rec d'est a oest.
 
−
 
 
−
És molt provable que en els seus començaments en el sigle XIII, Carlet a soles estiguera compost per uns pocs carrers paralels al riu pel seu marge dret (a l'oest del mateix), lo que explica la raó per la qual el carrer Major estiga més prop del riu (havia de ser el "cart" original).
 
−
 
 
−
En definitiva, l'eixamplament urbà de la ciutat se va anar realisant llentament durant diversos sigles i el carrer Colón es va convertir, en el temps, en el verdader '''cart''' o carrer principal de nort a sur, mentres que en l'encreuament dels dos carrers principals es trobaria en l'antic edifici del Teatre El Sigle, visible en les fotos. I en el cas de Carlet, el [[Mercat municipal de Carlet|mercat]] va vindre a construir-se, en una data relativament recent ([[1934]]), en l'extrem oriental del decumano, junt en el riu, característica que li haguera donat en l'antiguetat, el verdader caràcter de [[fòrum]] en la protecció necessària, sense estar en el centre de la població.
 
  
 
=== [[Barri]]s i [[pedania|pedanies]] ===
 
=== [[Barri]]s i [[pedania|pedanies]] ===
−
En el terme municipal de Carlet es troba també el núcleu de població d'[[Ausias March]], servit per una recent estació del Metro (FGV, l'antic "Trenet"), igual que la pròpia estació de Carlet. La seua població és de 303 habitants, segons senyes del INE per a l'1 de giner de [[2006]]. El baixador d'[[Ausias March]] es troba a 1.630 m (aproximadament) de l'estació d'Alginet i a 4,5 km de la de Carlet.
+
En el terme municipal de '''Carlet''' es troba també el núcleu de població d'[[Ausias March]], servit per una recent estació del Metro (FGV, l'antic "Trenet"), igual que la pròpia estació de '''Carlet'''. La seua població és de 303 habitants, segons senyes del INE per a l'1 de giner de [[2006]]. El baixador d'[[Ausias March]] es troba a 1.630 m (aproximadament) de l'estació d'Alginet i a 4,5 km de la de '''Carlet'''.
  
 
=== Localitats llimítrofes ===
 
=== Localitats llimítrofes ===
−
El terme municipal de Carlet llimita en les localitats següents:
+
El terme municipal de '''Carlet''' llimita en les localitats següents:
−
[[L'Alcúdia de Carlet]], [[Alfarp]], [[Alginet]], [[Benimodo]], [[Catadau]], [[Guadassuar]] i [[Tous]],
+
[[L'Alcúdia de Carlet]], [[Alfarp]], [[Alginet]], [[Benimodo]], [[Catadau]], [[Guadassuar]] i [[Tous (Valéncia)|Tous]],  
  
 
=== Comunicacions ===
 
=== Comunicacions ===
 
[[File:Estación de Carlet.jpg|thumb|Estació de Carlet]]
 
[[File:Estación de Carlet.jpg|thumb|Estació de Carlet]]
 +
 
Carlet dista 28 km. de la ciutat de [[Valéncia]].  
 
Carlet dista 28 km. de la ciutat de [[Valéncia]].  
  
−
Conta en una estació de [[ferrocarril]] ([[FGV]]), tren que es convertix en metro (Llínia 1) a l'arribar a la capital.<ref>Xavier Costa Clavell: Rafael Alcait González. El trenet de Valéncia. Resenya apareguda en ''Biblio 3W. Revista Bibliogràfica de Geografia i Ciències Socials'', Universitat de Barcelona NÚM. 281, 5 de març del [[2001]] (http://www.ub.es/geocrit/b3w-281.htm)</ref>  
+
Conta en una estació de [[ferrocarril]] ([[FGV]]), tren que es convertix en metro (Esbossa 1) a l'arribar a la capital.<ref>Xavier Costa Clavell: Rafael Alcait González. El trenet de Valéncia. Resenya apareguda en ''Biblio 3W. Revista Bibliogràfica de Geografia i Ciències Socials'', Universitat de Barcelona NÚM. 281, 5 de març del [[2001]] (http://www.ub.es/geocrit/b3w-281.htm)</ref>  
  
 
La carretera comarcal [[Tavernes de la Valldigna]]-[[Llíria]] ([[CV-50]]) travessa Carlet pel centre de la població (Carrers Vilanova, Colom i ingenier Balaguer). Ademés, un enllaç (CV-524) conecta Carlet en la [[N-340]] ([[A-7]]), Albacete-Valéncia.  
 
La carretera comarcal [[Tavernes de la Valldigna]]-[[Llíria]] ([[CV-50]]) travessa Carlet pel centre de la població (Carrers Vilanova, Colom i ingenier Balaguer). Ademés, un enllaç (CV-524) conecta Carlet en la [[N-340]] ([[A-7]]), Albacete-Valéncia.  
Llínea 56: Llínea 39:
 
Les més antigues mencions escrites sobre Carlet es troben en el ''Llibre del Repartiment'', a on en l'any [[1238]] es designen repetidament les Alqueries de Carlet i Alfarp com les principals del "Vall d'Alcalà". D'esta subcomarca natural també formaven part [[Catadau]] i [[Llombay]] en els seus respectius castells.
 
Les més antigues mencions escrites sobre Carlet es troben en el ''Llibre del Repartiment'', a on en l'any [[1238]] es designen repetidament les Alqueries de Carlet i Alfarp com les principals del "Vall d'Alcalà". D'esta subcomarca natural també formaven part [[Catadau]] i [[Llombay]] en els seus respectius castells.
  
−
Segons [[Joan Coromines]] ([[1995]]), és provable que el nom de Carlet resulte de l'[[àrap]] vulgar valencià ''Qalaét'' (Alcalans), que significa "plaça forta", "castell", reduït a Cal-te i contaminat per la "r" del nom de la Caverna de Matamón, a la que els moros cridaven ''Garlédi'' (cova infernal) o ''Gar-al-meit'' (cova dels hòmens morts). No obstant això, el ''Diccionari Enciclopèdic Salvat'' (edició de [[1967]]), senyala que el nom de carleta (llima per a desbastar el ferro) procedix del francés '''carlette''', la fonètica del qual és idèntica a la de Carlet, per lo que és provable que el nom procedixca de l'antic [[occità]].  
+
Segons [[Joan Coromines]] ([[1995]]), és provable que el nom de '''Carlet''' resulte de l'[[àrap]] vulgar valencià ''Qalaét'' (Alcalans), que significa "plaça forta", "castell", reduït a Cal-te i contaminat per la "r" del nom de la Caverna de Matamón, a la que els moros cridaven ''Garlédi'' (cova infernal) o ''Gar-al-meit'' (cova dels hòmens morts). No obstant això, el ''Diccionari Enciclopèdic Salvat'' (edició de [[1967]]), senyala que el nom de carleta (llima per a desbastar el ferro) procedix del francés '''carlette''', la fonètica del qual és idèntica a la de Carlet, per lo que és provable que el nom procedixca de l'antic [[occità]].  
  
−
Esta última etimologia conforme més en la forma ortogonal del seu pla urbà que es va introduir en [[Espanya]] en les terres reconquistades als àraps, tal com ya s'ha dit. El motiu d'esta afirmació es basa en qué la forma del pla ortogonal urbà correspon a la [[Baixa Edat Mija]] procedent de les antigues ciutats fundades durant el periodo de l'[[Imperi Romà]] (i heretat al seu torn per l'[[Imperi Carolingi]]) i distint en la seua forma, per tant, a les alqueries o pobles d'orige àrap. I en realitat, el poble o alqueria fundat pels àraps en Carlet no es trobava en l'emplaçament actual sino en el lloc, ara [[despoblat]], de Pintarrafes, que queda cap al noroest de l'actual ciutat. Este nom de Pintarrafes (o Pintarrafecs) sí que té orige àrap. En el dit lloc, s on hui s'alça la [[Ermita de Sant Bernat (Carlet)|ermita de Sant Bernat]], va ser s on varen nàixer [[Sant Bernat Màrtir]], Maria i Gràcia, fills del rei moro, que varen patir el martiri per haver-se convertit a la fe cristiana i ara són els patrons de [[Alzira]].   
+
Esta última etimologia conforme més en la forma ortogonal del seu pla urbà que es va introduir en [[Espanya]] en les terres reconquistades als àraps, tal com ya s'ha dit. El motiu d'esta afirmació es basa en qué la forma del pla ortogonal urbà correspon a la [[Baixa Edat Mijana]] procedent de les antigues ciutats fundades durant el periodo de l'[[Imperi Romà]] (i heretat al seu torn per l'[[Imperi Carolingi]]) i distint en la seua forma, per tant, a les alqueries o pobles d'orige àrap. I en realitat, el poble o alqueria fundat pels àraps en Carlet no es trobava en l'emplaçament actual sino en el lloc, ara [[despoblat]], de Pintarrafes, que queda cap al noroest de l'actual ciutat. Este nom de Pintarrafes (o Pintarrafecs) sí que té orige àrap. En el dit lloc, s on hui s'alça la [[Ermita de Sant Bernat (Carlet)|ermita de Sant Bernat]], va ser s on varen nàixer [[Sant Bernat Màrtir]], Maria i Gràcia, fills del rei moro, que varen patir el martiri per haver-se convertit a la fe cristiana i ara són els patrons de [[Alzira]].   
  
−
Els primers testimonis de l'activitat humana referits a Carlet, ya que hi ha abundants restos trobats, que fan remontar els orígens del poblament a la prehistòria, ya que es varen trobar puntes de flecha, agulles i raspadors de sílex, procedents del [[Paleolític]] o [[Neolític]], en la nomenada Cova de Cosí (la Parra).
+
Els primers testimonis de l'activitat humana referits a '''Carlet''', ya que hi ha abundants restos trobats, que fan remontar els orígens del poblament a la prehistòria, ya que es varen trobar puntes de flecha, agulles i raspadors de sílex, procedents del [[Paleolític]] o [[Neolític]], en la nomenada Cova de Cosí (la Parra).
  
−
Els primers rests documentats en Carlet pertanyen a la cultura ibèrica. Esta apareix a finals del [[sigle VI a. C.|siglo VI&nbsp;a.&nbsp;C.]] El poblament Ibèric s'articula en un conjunt de jaciments dependents d'un núcleu principal, fortament defés. El principal jaciment de Carlet es troba en la Font Blanca, en la zona "dels Cabeçolets", a 3.600 m. del poble. Un atre jaciment ibèric es troba en el poblat de Matamón, a l'oest dels térmens de Carlet i Catadau, formant llímit en el de Tous. D'esta lloma de Matamón es varen arreplegar huit fragments de dimensió reduïda, de ceràmica àtica de verniç negre alguns de ceràmica ibèrica en decoració geomètrica senzilla.  
+
Els primers rests documentats en '''Carlet''' pertanyen a la cultura ibèrica. Esta apareix a finals del [[sigle VI a. C.|siglo VI&nbsp;a.&nbsp;C.]] El poblament Ibèric s'articula en un conjunt de jaciments dependents d'un núcleu principal, fortament defés. El principal jaciment de '''Carlet''' es troba en la Font Blanca, en la zona "dels Cabeçolets", a 3.600 m. del poble. Un atre jaciment ibèric es troba en el poblat de Matamón, a l'oest dels térmens de Carlet i Catadau, formant llímit en el de Tous. D'esta lloma de Matamón es varen arreplegar huit fragments de dimensió reduïda, de ceràmica àtica de verniç negre alguns de ceràmica ibèrica en decoració geomètrica senzilla.  
  
 
En quant a l'época Romana, esta comença en Espanya en l'any [[218 a. C.|218&nbsp;a.&nbsp;C.]] D'esta época s'han trobant els següents jaciments a Carlet:
 
En quant a l'época Romana, esta comença en Espanya en l'any [[218 a. C.|218&nbsp;a.&nbsp;C.]] D'esta época s'han trobant els següents jaciments a Carlet:
Llínea 80: Llínea 63:
 
El [[22 de decembre]] de l'any [[1329]], el rei [[Alfons IV d'Aragó]], concedix al senyor la mitat de les penes i el coneiximent de les causes criminals, excepte les condenes de mort i mutilació de membres.
 
El [[22 de decembre]] de l'any [[1329]], el rei [[Alfons IV d'Aragó]], concedix al senyor la mitat de les penes i el coneiximent de les causes criminals, excepte les condenes de mort i mutilació de membres.
  
−
En l'any [[1348]] '''Carlet''' va passar a la família Vilanova, independisant-se de la jurisdicció d'[[Alzira]] i rebent el títul de Vila. En [[1374]], Vidal de Vilanova, casat en Elvira de Monteagudo, ven Carlet als Jurats de [[Valéncia]], els que al seu torn en [[1375]] ho varen vendre a Mossén Gonzalo de Castellví.
+
En l'any [[1348]] '''Carlet''' va passar a la família Vilanova, independisant-se de la jurisdicció d'[[Alzira]] i rebent el títul de Vila. En [[1374]], Vidal de Vilanova, casat en Elvira de Monteagudo, ven '''Carlet''' als Jurats de [[Valéncia]], els que al seu torn en [[1375]] ho varen vendre a Mossén Gonzalo de Castellví.
  
−
Durant les [[Germanies]] ([[1519]]-[[1522]]), els agermanats de Carlet varen assaltar i varen saquejar el castell dels Castellví. Els musulmans, que tenien condicions de vassallage més oneroses, es varen mantindre fidels al senyor i la població cristiana als agermanats.
+
Durant les [[Germanies]] ([[1519]]-[[1522]]), els agermanats de '''Carlet''' varen assaltar i varen saquejar el castell dels Castellví. Els musulmans, que tenien condicions de vassallage més oneroses, es varen mantindre fidels al senyor i la població cristiana als agermanats.
  
 
En l'any [[1604]] va ser creat el títul de Comte de Carlet a favor de Jorge de Castellví i López de Mendoza. Darrere de la [[expulsió dels moriscs]] en [[1609]], el Comte de Carlet repobla la vila i es fixen les condicions per les quals s'han de regir els pobladors. El Comte otorga una nova Carta de Poblament en [[1610]]. El poble queda dividit en Antic i Nou.
 
En l'any [[1604]] va ser creat el títul de Comte de Carlet a favor de Jorge de Castellví i López de Mendoza. Darrere de la [[expulsió dels moriscs]] en [[1609]], el Comte de Carlet repobla la vila i es fixen les condicions per les quals s'han de regir els pobladors. El Comte otorga una nova Carta de Poblament en [[1610]]. El poble queda dividit en Antic i Nou.
Llínea 90: Llínea 73:
 
Durant tot el [[sigle XVII]] els vassalls s'enfronten al Comte en numeroses ocasions per considerar molt oneroses les exigències del senyor. Estos enfrontaments varen ser tant per via llegal, formulant querelles davant de la Corona, com per la violència, sublevant-se.
 
Durant tot el [[sigle XVII]] els vassalls s'enfronten al Comte en numeroses ocasions per considerar molt oneroses les exigències del senyor. Estos enfrontaments varen ser tant per via llegal, formulant querelles davant de la Corona, com per la violència, sublevant-se.
  
−
Quan Antonio José de Cavanilles va recórrer la zona de Carlet ([[1795]]) ya feya referència al despoblat de Pintarrafes a qué ya s'ha fet referència.  
+
Quan Antonio José de Cavanilles va recórrer la zona de '''Carlet''' ([[1795]]) ya feya referència al despoblat de Pintarrafes a qué ya s'ha fet referència.  
  
 
En l'any [[1801]] el poble va assaltar i va saquejar el Palau Comtal, reduint a cendres els archius dels escrivans.
 
En l'any [[1801]] el poble va assaltar i va saquejar el Palau Comtal, reduint a cendres els archius dels escrivans.
Llínea 128: Llínea 111:
 
   | Alcalde_9 = Mª Ángeles Crespo Martínez  
 
   | Alcalde_9 = Mª Ángeles Crespo Martínez  
 
   | Partit_9 = [[PPCV]]
 
   | Partit_9 = [[PPCV]]
−
  | Alcalde_10 = Maria Josep Ortega Requena
 
−
  | Partit_10 = [[Compromís]]
 
−
  | Alcalde_11 = Maria Josep Ortega Requena (2019-2021)
 
−
Dolores Navarro Lacuesta (2021-2023)
 
−
  | Partit_11 = [[Compromís]]
 
−
[[PSPV-PSOE]]
 
−
  | Alcalde_12 = Laura Sáez Martínez
 
−
  | Partit_12 = [[PPCV]]
 
 
}}
 
}}
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
−
Conta en 15.945 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]].
+
Conta en 15.851 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]].
−
 
 
−
<center>
 
 
{| align="center" {{tablabonita}}
 
{| align="center" {{tablabonita}}
 
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 
|-
 
|-
  
−
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2022]]  
+
 
 +
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2018]]  
 
|-
 
|-
−
| align=center| 14.276 || align=center| 14.239 || align=center| 14.494 || align=center| 14.366 || align=center| 14.056 || align=center| 13.975 || align=center| 14.080 || align=center| 14.622 || align=center| 14.812 || align=center| 14.952  || align=center| 15.189  || align=center| 15.514 || align=center| 15.945
+
| align=center| 14.276 || align=center| 14.239 || align=center| 14.494 || align=center| 14.366 || align=center| 14.056 || align=center| 13.975 || align=center| 14.080 || align=center| 14.622 || align=center| 14.812 || align=center| 14.952  || align=center| 15.189  || align=center| 15.514
 
|}
 
|}
−
</center>
+
*Carlet tenia 9554 habitants en [[1960]] i 11742 en [[1970]].
−
 
+
*La població del municipi es troba concentrada en la ciutat de Carlet, sent escassa la població disseminada.
−
* Carlet tenia 9554 habitants en [[1960]] i 11742 en [[1970]].
+
*La població d'Ausias March ha disminuït llaugerament en els últims anys passant, de 332 habitants en el 2000 a 303 en el 2006.
−
* La població del municipi es troba concentrada en la ciutat de Carlet, sent escassa la població disseminada.
+
*La població masculina és majoritària, encara que la diferència és molt chicoteta. Esta idea és vàlida, tant per a Carlet com per a Ausias March.
−
* La població d'Ausias March ha disminuït llaugerament en els últims anys passant, de 332 habitants en el 2000 a 303 en el 2006.
 
−
* La població masculina és majoritària, encara que la diferència és molt chicoteta. Esta idea és vàlida, tant per a Carlet com per a Ausias March.
 
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
  
−
L'economia de Carlet és bàsicament agrícola. La superfície cultivada ocupa el 80% del sol. El regadiu ocupa el 71,77% del terreny cultivat (3.520 Hi ha), ocupant el tercer lloc entre els municipis de la Ribera Alta, com ya s'ha senyalat. Este progrés del regadiu sobre els antics terrenys de secà, en els que es desenrollava la garrofera i atres arbres mediterràneus de cultiu, i tal com es pot apreciar en l'image de la contornada de l'Ermita de Sant Bernat, vi alvançant a partir de mitat del [[sigle XX]]. El terme es rega en aigües del riu Magre i numerosos "'''motors'''" que bomben [[aigua]] dels pous més o menys profunts que abunden en tota la comarca. Algunes séquies utilisen l'aigua del subsol mentres que el [[Canal Xúquer-Túria]] rega les terres compreses entre este i la [[Séquia Real del Xúquer]].
+
L'economia de '''Carlet''' és bàsicament agrícola. La superfície cultivada ocupa el 80% del sol. El regadiu ocupa el 71,77% del terreny cultivat (3.520 Hi ha), ocupant el tercer lloc entre els municipis de la Ribera Alta, com ya s'ha senyalat. Este progrés del regadiu sobre els antics terrenys de secà, en els que es desenrollava la garrofera i atres arbres mediterràneus de cultiu, i tal com es pot apreciar en l'image de la contornada de l'Ermita de Sant Bernat, vi alvançant a partir de mitat del [[sigle XX]]. El terme es rega en aigües del riu Magre i numerosos "'''motors'''" que bomben [[aigua]] dels pous més o menys profunts que abunden en tota la comarca. Algunes séquies utilisen l'aigua del subsol mentres que el [[Canal Xúquer-Túria]] rega les terres compreses entre este i la [[Séquia Real del Xúquer]].
  
 
El cultiu més estés és el dels [[cítric]]s. Ademés, les condicions climàtiques específiques del municipi han permés la proliferació de cultius de fruita d'os o fruita d'[[estiu]], en especial, del [[bresquilla]] pronte, en el que Carlet té un lloc preponderant a escala nacional.  
 
El cultiu més estés és el dels [[cítric]]s. Ademés, les condicions climàtiques específiques del municipi han permés la proliferació de cultius de fruita d'os o fruita d'[[estiu]], en especial, del [[bresquilla]] pronte, en el que Carlet té un lloc preponderant a escala nacional.  
Llínea 221: Llínea 193:
 
== Gastronomia ==
 
== Gastronomia ==
  
−
La cuina carleteta és variada. Entre els seus plats típics destaquen l'[[arròs al forn]], l'[[arròs caldós]], la [[paella]], arròs en "''caçola''", la "''sardinà''" i la "''rosca en all''". És famosa la conserva de pimentons verdes i tomaques en aigua i sal, crida "''salmorra''" ([[salmorra]]). Antigament s'acostumava a menjar "[[Sanc en ceba|sanc i ceba]]" que venien en el carrer (i també aigua de llima, en la corfa molt finament tallada de la llima, com beguda refrescant).
+
La cuina carleteta és variada. Entre els seus plats típics destaquen l'arròs al forn, l'arròs caldós, la paella, arròs en "''caçola''", la "''sardinà''" i la "''rosca en all''". És famosa la conserva de pimentons verdes i tomaques en aigua i sal, crida "''salmorra''" (salmorra). Antigament s'acostumava a menjar "sanc i ceba" que venien en el carrer (i també aigua de llima, en la corfa molt finament tallada de la llima, com beguda refrescant).
−
 
 
−
== Vore també ==
 
−
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{Reflist}}
 
{{Reflist}}
−
 
+
{{Traduït de|es|Carlet}}
−
* [https://www.carlet.es Ajuntament de Carlet]
 
−
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 
−
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 
−
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Carlet INE. Població de Carlet]
 
−
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 
−
 
 
−
== Bibliografia ==
 
−
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 
−
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 
−
* [[Gaspar Juan Escolano|Escolano, Gaspar Juan]]. Décadas de la Historia de Valencia
 
−
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 
−
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{commonscat|Carlet}}
 
{{commonscat|Carlet}}
 +
* [https://www.carlet.es Ajuntament de Carlet]
  
 
{{Municipis de La Ribera Alta}}
 
{{Municipis de La Ribera Alta}}

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina:

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Carlet»