Edició de «Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic»

[[Archiu:Martin van Meytens (attrib.) - Porträt Kaiser Karl VI.jpg|300px|thumbnail|L'Archiduc Carles, Carles III, Rei de Valéncia.]]
L{{'}}emperador '''Carles VI''', en l'àmbit valencià conegut sobretot com a '''Archiduc Carles d'Àustria''', ([[Viena]], Sacre Imperi Romanogermànic [[1685]] - † Viena,  [[1740]]). Quan era a soles [[archiduc d'Àustria]] fon pretenent al tro de la [[Monarquia Hispànica]] durant la [[Guerra de Successió Espanyola]], conseguint el recolzament del [[Principat de Catalunya]] ([[1706]]-[[1714]]), dels regnes [[Regne d'Aragó|d'Aragó]] i [[Regne de Valéncia|de Valéncia]] (1706-[[1707]] / 1714), del [[Regne de Mallorca]] (1706-[[1715]]) i del [[Regne de Sardenya]] (1706-[[1720]]), territoris en els quals va governar en el nom de '''Carles III'''. Aixina com també del [[Regne de Sicília]] (1706-1714 / 1720-[[1738]]) i del [[Regne de Nàpols]] (1706-1738), a on va ser '''Carles IV'''. Mentres la guerra tenia lloc va recaure en ell la corona imperial, sent l'emperador Carles VI del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] ([[1711]]-1740).

== Orígens familiars ==
Naixqué el dia [[1 d'octubre]] de l'any [[1685]] en la cort imperial de [[Viena]] i fon el segon fill de l'emperador [[Leopolt I, emperador romanogermànic]] i la seua tercera esposa [[Elionor del Palatinat-Neuburg]]. Era net per llínea paterna del també emperador [[Ferrando III, emperador romanogermànic]] i de l'infanta [[Maria Ana d'Espanya]], i per llínea materna de l'elector [[Felip Guillem I, elector palatí]] i de la landgravina [[Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt]]

== Núpcies i descendents ==
L'archiduc anuncià el [[18 d'agost]] de [[1708]], el seu futur matrimoni en [[Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel]], filla del [[duc]] [[Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel]] i de la princesa [[Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen]] i el trasllat a [[Barcelona]] de la seua futura esposa. Se celebraren els [[esponsals]] el [[23 d'abril]] de [[1708]] en [[Klosterneuburg]] l'[[1 d'agost]] de [[1708]] en l'iglésia de [[Santa Maria del Mar]] de Barcelona. D'esta unió naixqueren:
* El príncep Leopolt d'Habsburg ([[1716]]),
* [[Maria Teresa I d'Àustria]] ([[1717]]-[[1780]]), [[Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic|emperatriu del Sacre Imperi Romanogermànic]], casada en [[Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic|Francesc III de la Lorena]].
* La princesa Maria Anna d'Habsburg ([[1718]]-[[1744]]), casada en l'any [[1744]] en Carles de Lorena,
* La princesa Maria Amàlia d'Habsburg ([[1724]]-[[1730]]).

== Guerra de Successió Espanyola ==
{{AP|Guerra de Successió Espanyola}}
[[Archiu:Carles III.tif|150px|thumb|esquerra|Carles quan era jove.]]
[[Archiu:Pretendents de la guerra de successió.jpg|thumb|150px|esquerra|Els pretenents]]
Al morir el [[rei]] [[Carles II de Castella]] sense successió en l'any [[1700]], l'archiduc Carles era supostament el candidat a la corona hispana en virtut d'un antic pacte del rei Carles II, l'últim [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]], que estipulava la seua successió en un atre membre de la Dinastia Habsburg, i tenia el recolzament del [[Regne de Portugal]], [[Regne d'Anglaterra]], [[Regne d'Escòcia]], [[Regne d'Irlanda]] i la major part del [[Sacre Imperi Romanogermànic]],<ref name=Charlesbrittanica>{{Cite web|url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/107109/Charles-VI|title=Charles VI (Holy Roman emperor)|author=Encyclopædia Britannica|publisher=britannica.com|accessdate=22/10/2009}}</ref> pero Carles II va testar a favor de [[Felip V d'Espanya|Felip d'Anjou]], net del [[rei]] [[Lluís XIV de França]] i besnet de [[Felip IV de Castella]], com a successor, per lo que s'inicià un conflicte entre els dos pretenents, conegut en el nom de [[Guerra de Successió Espanyola]].<ref name="s1714aposta">{{ref-publicació |llinage=Coll |nom =Maria |artícul =L'aposta catalana |publicació=Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] |lloc=Barcelona |eixemplar=núm. 108 |data=setembre 2011 |pàgines=p.24-27 |issn=1695-2014}}</ref>

En l'any [[1705]], l'archiduc Carles embarcà en un eixèrcit aliat en [[Lisboa]] en direcció al Mediterràneu. Es para en [[Altea]], i el [[17 d'agost]] els aliats proclamaren rei a l'archiduc Carles en la ciutat de [[Dénia]], en el recolzament de la població civil<ref>Regidoria de Cultura de Dénia, ''[http://books.google.cat/books?id=b1XsSAAACAAJ&dq=proclamaci%C3%B3+arxiduc+Carles&hl=ca&ei=j3mnTLW6B42UOs3ukMcM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ L'Archiduc Carles i Dénia: colecció documental: edició conmemorativa de la Guerra de Successió a Dénia (1705-1708): [[Joan Batiste Basset]] proclama en Dénia a l'archiduc Carles rei de Valéncia : III Centenari (1705-2005).]''</ref> i la revolta valenciana dels [[Maulets (història)|maulets]] s'estengué liderada per [[Joan Baptista Basset]]. Mentres els escamots armats tancaren el pas als borbònics en la plana de [[Vic]]. La flota de l'Archiduc arribà a Barcelona el [[22 d'agost]] de [[1705]]. Barcelona, rodejada de les tropes aliades va rendir-se el [[9 d'octubre]] quan el [[Virrei de Catalunya]] [[Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar]] signà la capitulació. El [[22 d'octubre]] entra en Barcelona l'Arxiduc Carles, que el [[7 de novembre]] de [[1705]] jura les constitucions catalanes, i fon proclamat rei d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] i adoptà el nom de Carles III d'Habsburg, instalant-se en el Palau Real Nou.<ref>{{Ref-llibre |llinage= |nom= |títul=L'onze de setembre |url=http://books.google.es/books?id=E8wQAQAAIAAJ&q=palau+reial+arxiduc+carles&dq=palau+reial+arxiduc+carles&hl=ca&sa=X&ei=1BLOUZe8Cs3fOPm1gZgE&ved=0CDUQ6AEwATgU |llengua= |editorial=Santiago Albertí |data=1964 |pàgines=55 |isbn=}}</ref> En la necessitat d'expulsar la [[Casa de Borbó]] de la península ibèrica, es va procedir a la lleva de l'[[Eixèrcit Regular Austraciste]].<ref>{{Ref-llibre |llinage=Balcells |nom=Albert |títol=Història de Catalunya |url=http://books.google.es/books?id=vZZ8uxE6W44C&pg=PA692&dq=regiment+1705+Consell+de+Cent&hl=ca&sa=X&ei=l1yRUa_3GcmXO6zHgIgG&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=regiment%201705%20Consell%20de%20Cent&f=false |llengua= |editorial=La Butxaca |data=2011 |pàgines=692 |isbn=8499302238}}</ref>

En [[1706]], l'archiduc Carles fon proclamat rei en [[Saragossa]]. La reacció bèlica de [[Felip d'Anjou]] a l'any següent dugué el principal eixèrcit [[Dinastia dels Habsburg|proHabsburg]] en la península, el duc d'Anjou va guanyar la iniciativa i [[James Fitz-James Stuart]] es va dirigir cap a l'[[Ebre]]<ref>{{es}} Enrique Giménez López, ''[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/5005/1/RHM_06-07_03.pdf Los corregidores de Alicante. Perfil sociológico y político de una élite militar]''</ref> mentres [[François Bidal d'Asfeld]] va rebre l'encàrrec de capturar les viles del sur del [[Regne de Valéncia]]<ref>{{en}} William Young, ''[http://books.google.cat/books?id=wErzZ_lUWAQC&pg=PA405&dq=george+byng+alicante+1706&hl=ca&ei=zIIFTJ26LpqSOJ2h7YUF&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDYQ6AEwAg#v=onepage&q=george%20byng%20alicante%201706&f=false International Politics and Warfare in the Age of Louis XIV and Peter the Great]'', p.405</ref> i tingué com a conseqüència la conquista dels regnes de Valéncia i d'Aragó, despuix de la [[batalla d'Almansa]] el [[25 d'abril]] de [[1707]]. 

Per a enfortir la seua reclamació al tro, despuix de la derrota en [[Almansa]] i la publicació per part de [[Felip II de Castella]] del [[Decret de Nova Planta]] i el naiximent imminent de l'[[Lluís I d'Espanya|infant Lluís]],{{sfn|León Sanz|2007|p=94}} l'archiduc anuncià el [[18 d'agost]] de [[1707]] el trasllat a Barcelona de la seua futura esposa [[Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel]], la bella filla de [[Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel]]{{sfn|Crankshaw|1969|p=10-11}} i també el trasllat de la cort, que recorregué els estats italians, reforçant la seua adhesió a la causa austriacista,{{sfn|León Sanz|2007|p=97}} arribant poc despuix de la victòria aliada a la [[batalla d'Oudenarde]].

En la [[península Ibèrica|península]], la guerra es desenrollava entre atacs i contraatacs dels dos bandos. Carles III [[Ocupació austriacista de Madrit (1710)|ocupà Madrit]],<ref>{{es}} Carlos E. Corona Barratech i José A. Armillas Vicente, ''[http://books.google.cat/books?id=wLNVAv7N-_YC&pg=PA254&dq=madrid+1710+carlos&hl=ca&ei=J46nTMqdDM6ZOpnb7JkM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDMQ6AEwAw#v=onepage&q=madrid%201710%20carlos&f=false La España de las reformas: hasta el final del reinado de Carlos IV]'', v.2, p.254</ref> pero Felip V la recuperà. Mentrestant, Anglaterra, que no perdia de vista les seues ambicions d'instal·lar-se fermament en el Mediterràneu <ref>{{ref-web |url=http://books.google.cat/books?id=cexku0IQZysC&pg=PA42&dq=inglaterra+presencia+mediterraneo+menorca+y+gibraltar&hl=es&ei=eq3nTL6EFsqbOqaxxN0K&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDMQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false|títol=Trafalgar y el mundo Atlántico - Gonzalo Butrón - Google Libros<!--Títol generat per bot-->}}</ref> ocupà [[Menorca]] en nom de Carles III el [[29 de setembre]] de [[1708]].

Estant la guerra en curs i en un punt crític, quan l'Archiduc Carles perdia en la península i els seus aliats guanyaven a l'exterior, el seu germà, l'[[Josep I, emperador romanogermànic|emperador Josep I]], muigué de repent, per lo que es va dirigir a [[Viena]] per a assumir la successió al tro imperial,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Fraser |nom=Antonia |títul=Love and Louis XIV: The Women in the Life of The Sun King |url= |llengua=anglés |editorial=Orion books |data=2006 |pàgines=331 |isbn=978-0-7538-2293-7}}</ref> fet que va provocar un canvi de recolzaments de les potències europees.

== Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic ==
[[Archiu:Johann Gottfried Auerbach 002.JPG|150px|thumb|left|Retrat de Carles VI]]
[[Archiu:Carles III Habsburg Lluc A I Alomar.jpg|150px|thumb|right|Únic escut conservat als antics territoris de la [[Corona d'Aragó]] de l'archiduc com a sobirà de la [[Monarquia Hispànica]] (Museu del santuari de [[Lluc]], [[Mallorca]])]]
En l'any [[1711]] fon coronat [[Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador del Sacre Imperi Romanogermànic]], i la [[Guerra de Successió Espanyola]] va finalisar en la firma en [[1713]] del [[Tractat d'Utrecht]]<ref name="s1714">{{ref-publicació |cognom=Alcoberro |nom=Agustí |enllaçautor=Agustí Alcoberro |article=El primer conflicte global |publicació= Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] |lloc= Barcelona |eixemplar= núm. 108 |data= setembre 2011 |pàgines= p.20-23 |issn= 1695-2014}}</ref> i el [[1714]] del [[Tractat de Rastatt]] i el [[Tractat de Baden]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ingrao |nom=Charles W. |títol=The Habsburg Monarchy, 1618-1815 |url=http://books.google.es/books?id=Ncgq08FZYlQC&pg=PA119&dq=Treaty+of+Rastatt&hl=ca&sa=X&ei=9pLiUdX-E_TQ7AbMj4CoDg&ved=0CD8Q6AEwAjgK#v=onepage&q=Treaty%20of%20Rastatt&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=2000 |pàgines=119 |isbn=0521785057}}</ref> en aplicació dels quals [[Felip V d'Espanya|Felip V]] fon reconegut com a rei d'Espanya, pero en la condició de renunciar als seus drets al [[Corona de França|tro francés]], evitant aixina l'unió de les dos corones; L'[[Sacre Imperi Romanogermànic|Imperi]] va anexionar-se gran part dels antics dominis espanyols en [[Itàlia]] i als [[Països Baixos]].

En l'any [[1713]], davant la falta de fills mascles, va promulgar la [[Pragmàtica Sanció de 1713]], que establia l'indivisibilitat del regne, aixina com permetia l'ascens de les dones al tro imperial.<ref>{{Ref-llibre |llinage=Holborn |nom=Hajo |títul=A History of Modern Germany: 1648–1840 |url= |llengua=anglés |editorial=Princeton University Press |data=1982 |pàgines=128 |isbn=691-00796-9}}</ref> Per poc temps semblà que la Pragmàtica Sanció fon gratuïta, quan Elisabet Cristina donà a llum a un chiquet, Leopolt, en [[1716]], que va morir poc despuix. Un any més tart va nàixer [[Maria Teresa I d'Àustria|Maria Teresa]]. En la cerimònia del seu batisme, els contemporàneus varen escriure que Carles, a pesar dels seus millors esforços, semblava molest pel sexe de la chiqueta.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mahan |nom=J. Alexander |títul=Maria Theresa of Austria |url= |llengua=anglés |editorial=Crowell publishers |data=1932 |pàgines=6 |isbn=}}</ref> L'any següent va vore l'arribada d'una atra chiqueta, [[Maria Anna d'Àustria (princesa de Lorena)|Maria Anna]].

L'archiduc Carles va [[Guerra austroturca (1716-1718)|haver de fer front als atacs]] dels [[turcs]] entre [[1716]]-[[1718]] i conquerí part de terres turques a [[Valàquia]] i [[Sèrbia]],<ref>{{Ref-llibre |llinage=Kohn |nom=George C. |títol=Dictionary of Wars |url=http://books.google.es/books?id=OIzreCGlHxIC&pg=PT61&dq=Austro-Turkish+War+of+1716%E2%80%9318+serbia+wallachia&hl=ca&sa=X&ei=hqDiUbC0N4yA7QaH54GQDA&ved=0CDEQ6AEwAA |llengua=anglés |editorial=Infobase Publishing |data=2006 |pàgines=49 |isbn=1438129165}}</ref> arribant fins al [[Danubi]],<ref name=Charlesbrittanica/> pero estes plaçes els pergué en la guerra de [[1737]]-[[1739]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kohn |nom=George C. |títul=Dictionary of Wars |url=http://books.google.es/books?id=OIzreCGlHxIC&pg=PT61&dq=Austro-Turkish+War+of+1716%E2%80%9318+serbia+wallachia&hl=ca&sa=X&ei=hqDiUbC0N4yA7QaH54GQDA&ved=0CDEQ6AEwAA |llengua=anglés |editorial=Infobase Publishing |data=2006 |pàgines=469-470 |isbn=1438129165}}</ref>

Fins a l'any [[1725]] no renuncià a la corona hispana, en el [[Tractat de Viena (1725)|Tractat de Viena]],<ref>{{Ref-llibre |llinage=Koch |nom=Christophe |cognom2=Schoell |nom2=Frédéric |cognom3=Green |nom3=Joseph Cogswell |cognom4=Frost |nom4=John |títol=History of the revolutions in Europe, from the subversion of the Roman Empire in the west, to the Congress of Vienna: From the French of Christopher William Koch; with a continuation to the year 1815 |url=http://books.google.es/books?id=tiEMAAAAYAAJ&pg=RA1-PA64&dq=Treaty+of+Vienna+1725+spain&hl=ca&sa=X&ei=sMZNUo60Ccad7QbGpoDIBg&ved=0CFEQ6AEwBA#v=onepage&q=Treaty%20of%20Vienna%201725%20spain&f=false |llengua=anglés |editorial=E. Hunt and Son |data=1867 |pàgines=64 |isbn=}}</ref> per a ell i per als seus descendents, encara que mantenint fins a la seua mort els títuls que havia pres en escomençar el conflicte successori.<ref>{{ref-web |url=http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Tractat_de_viena.jpeg|títol=Fitxer:Tractat de viena.jpeg}}</ref>

L'Archiduc Carles estava molt descontent per la pèrdua d'Espanya, i com a resultat, va imitar el seriot cerimonial de la cort dels Habsburg espanyols (''Spanische Hofreitschule''), adoptant la vestimenta d'un monarca espanyol, que, segons l'historiador britànic Edward Crankshaw, consistia en "un gipó negre i miges, sabates negres i miges roges". Durant el seu regnat es va construir la [[Biblioteca Nacional]] i les obres més importants del Barroc en [[Viena]]. També va tindre aficions musicals: va fer composicions i a voltes dirigia l'orquesta de la cort.

Carles VI d'Àustria morí el [[20 d'octubre]] de [[1740]] en Viena pero el seu intent per conseguir que la seua filla fora hereua foren contestats per [[França]], [[Prussia]], [[Baviera]] i [[Saxònia]], que varen iniciar la [[Guerra de Successió Austríaca]] en l'invasió de [[Silèsia]] per [[Frederic el Gran]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Asprey |nom=Robert B. |títol=Frederick the Great: The Magnificent Enigma |url= |llengua=anglès |editorial=Backinprint.com |data=2007 |pàgines=164 |isbn=0595469000}}</ref>

Es manté la teoria que va morir a causa d'una intoxicació alimentària per [[Bolet|bolets]], provablement per [[Amanita phalloides]].<ref name=wasson>Wasson RG. (1972). The death of Claudius, or mushrooms for murderers. ''Botanical Museum Leaflets, Harvard University'' '''23'''(3):101–128.</ref>

== Títuls, càrrecs i successors ==
L'archiduc Carles era nomenat primer com a rei Carles III de Castella, Lleó, Aragó i les dos Sicílies, entre atres,<ref>[http://books.google.cat/books?id=_eZu2AU77DcC&dq=Das+Leben+und+der+Briefwechsel+des+Landgrafen+Georg+von+Hessen-Darmstadt&printsec=frontcover&source=bl&ots=tWmSZiWUOl&sig=rSM8U0r3thk61FBQI2uWLqqsDA4&hl=ca&ei=dPYuS9vKEsGt4Qab7t2qCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAsQ6AEwAA#v=onepage&q=&f=false Das Leben und der Briefwechsel des Landgrafen Georg von Hessen-Darmstadt, p.572]</ref><ref>Lünig, Johann Christian. Das teutsche Reichsarchiv aus den berühmtesten Scribenten, vol.3; p.578; Doc. CIX</ref> i a partir de l'any [[1711]] com a Carles VI ''electus Romanorum Imperator semper Augustus''.<ref>Károlyi, Sándor (Gróf). Önéletírása és naplójegyzetei, p.441-442</ref><ref>Stroobant, (l'abbé) Corneille. Histoire de la commune de Virginal, p.554</ref>

== Vegeu també ==
{{commons|Category:Charles VI, Holy Roman Emperor}}
* [[Guerra de Successió Espanyola]]
* [[Pragmàtica Sanció]]

== Referències ==
{{referències|2}}

== Bibliografia ==
* {{ref-llibre |cognom=Alcoberro |nom=Agustí |enllaçautor=Agustí Alcoberro |coautors=(dir.) |títol=Àustries contra Borbons (vol.I) |editorial=[[Ara Llibres]] |lloc=Barcelona |data=2006 |isbn=84-96201-80-5 }}
* {{Ref-llibre |cognom=Crankshaw |nom=Edward |títol=Maria Theresa |url= |llengua=anglès |editorial=Longman publishers |data=1969 |pàgines= |isbn= |ref=harv}}
* {{Ref-llibre |cognom=Juan Vidal |nom=Joseph |títol=Política Interior y Exterior de Los Borbones |url=http://books.google.es/books?id=EJWbFOMjK4MC&pg=PA63&dq=9+octubre+1705+velasco&hl=ca&sa=X&ei=aXmNUZYckrqEB_SkgagH&ved=0CFUQ6AEwBw#v=onepage&q=9%20octubre%201705%20velasco&f=false |llengua=castellà |editorial=Akal |data=2001 |isbn=8470904108 |ref=harv}}
* {{ref-publicació |cognom=León Sanz |nom=Virginia |article=Jornada a Barcelona de Isabel Cristina de Brunswick, esposa del archiduque Carlos (1708) |url= |llengua=castellà |consulta= |publicació=Estudis |volum= |exemplar=n.33 |data=2007 |pàgines= |ref=harv }}
* {{ref-llibre |cognom=Pérez |nom=Carme |títol=De l'alçament maulet al triumf botifler |editorial=Tres i Quatre |lloc= |data=1981 |isbn=9788475020396 }}
* {{Ref-llibre |cognom=Soldevila i Zubiburu |nom=Ferran |Enllaçautor=Ferran Soldevila i Zubiburu |títol=Història de Catalunya |volum=vol.1 |url=http://books.google.es/books?id=dWg-Tq2yqEEC&pg=PA895&dq=1542+perpinya+milicia&hl=ca&sa=X&ei=nG2BUcHVK_HG7Aab2oCIBw&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=1542%20perpinya%20milicia&f=false |llengua= |editorial=Alpha |data=1963 |ref=harv}}
* {{ref-llibre |cognom=Torras i Ribé |nom=Josep M. |títol=La guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697-1714) |editorial=Rafael Dalmau |lloc=Barcelona |data=1999 |isbn= }}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Reis d'Espanya]]
[[Categoria:Reis de Valéncia]]
[[Categoria:Guerra de Successió en el Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Monarquia d'Espanya]]