Edició de «Campeche»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{atres usos|Campeche (desambiguació)}} | {{atres usos|Campeche (desambiguació)}} | ||
| − | + | ||
'''Campeche''' és u dels 31 estats que junt en el de [[Mèxic, D.F.|Distrit Federal]] conformen les [[Organisació territorial de Mèxic|32 Entitats Federatives]] de [[Mèxic]]. | '''Campeche''' és u dels 31 estats que junt en el de [[Mèxic, D.F.|Distrit Federal]] conformen les [[Organisació territorial de Mèxic|32 Entitats Federatives]] de [[Mèxic]]. | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
=== El pal de tint === | === El pal de tint === | ||
| − | Els mayes | + | Els mayes van conéixer i van aprofitar les qualitats del [[Haematoxylum campechianum|pal de tint]], arbre silvestre que van distinguir en el vocable ''ek''; des de llavors la seua presència va influir en l'història de la regió de Campeche, perqué va ser un recurs que va despertar ambicions, va causar beligeràncies, va provocar enfrontaments i va caracterisar la zona dels rius, donant-li fama internacional davall el nom de ''pal de Campeche''. D'este ''pal negre'' se van aprofitar els [[indígenes]] per a tenyir mantes, de tot això van prendre coneiximent els espanyols per a fer el mateix us, portant-ho en quantitats considerables a la [[Península Ibèrica]]. |
=== La fusta === | === La fusta === | ||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
La zona principal a on creix l'arbre conegut en el nom de [[Manilkara zapota|chico acres]] està precisament en Campeche i [[Quintana Rosegue]]. El [[Manilkara zapota|chiclet]] era recuperat per incisions fetes en la corfa de l'arbre —que creixia de manera silvestre— i despuix era subjecte a un procés de cocció; l'arbre requeria d'abundant pluja. En [[1930]] es va calcular que l'extensió de terreny explotable era de 2.360.346 hectàrees. | La zona principal a on creix l'arbre conegut en el nom de [[Manilkara zapota|chico acres]] està precisament en Campeche i [[Quintana Rosegue]]. El [[Manilkara zapota|chiclet]] era recuperat per incisions fetes en la corfa de l'arbre —que creixia de manera silvestre— i despuix era subjecte a un procés de cocció; l'arbre requeria d'abundant pluja. En [[1930]] es va calcular que l'extensió de terreny explotable era de 2.360.346 hectàrees. | ||
| − | ==L'economia de | + | ==L'economia de Campeig hui== |
| − | La [[economia]] de | + | La [[economia]] de Campeig se sustenta en diversos sectors productius, entre els que se troben l'extractiu (petròleu), turisme, l'[[agricultura]], peixca i l'indústria manufacturera; també el sector servicis i el comerç, contribuïxen al producte intern planer. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 47: | Llínea 47: | ||
* [http://www.campeche.travel Campeig: El destí consentit] | * [http://www.campeche.travel Campeig: El destí consentit] | ||
| − | + | ||
[[Categoria:Campeche| ]] | [[Categoria:Campeche| ]] | ||
[[Categoria:Península de Yucatán]] | [[Categoria:Península de Yucatán]] | ||