Edició de «Càlig»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[Image:Localització de Càlig respecte del País Valencià.png| | + | [[Image:Localització de Càlig respecte del País Valencià.png|190px|thumbnail|Càlig respecte de la Comunitat Valenciana.]] |
− | |||
− | |||
− | |||
− | + | '''Càlig''' és un [[municipi]] de [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] d'[[El Baix Maestrat]]. | |
− | |||
− | + | Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2018]], conta en una població de 1.945 habitants. | |
− | S'accedix ad esta localitat de [[Castelló de la Plana|Castelló]] prenent l'[[AP-7]] i despuix la CV-135 | + | ==Geografia== |
− | + | Situada en l'extrem septentrional de la [[Comunitat Valenciana]], la vila de Càlig està damunt d'un pujol de cent vintitrés metros sobre el nivell de la mar. El terme municipal de Càlig limita en les següents viles valencianes: [[Sant Jordi (Baix Maestrat)|Sant Jordi]], [[Vinaròs]], [[Benicarló]], [[Peníscola]] i [[Cervera del Maestrat]] totes elles de la comarca del [[El Baix Maestrat|Baix Maestrat]]. S'accedix ad esta localitat de [[Castelló de la Plana|Castelló]] prenent l'[[AP-7]] i despuix la CV-135. | |
− | |||
− | Les alçàries més representatives són les formades pels pujols de la ''Tossa'' (169 m) les ''Forques'' (185 m) i la ''Somada'' (194 m) el ''Mas d'en Vernet'' (204 m). | + | El terme de Càlig està format per pujols en pendents a vegades pronunciats i d'escasses planes obertes al [[mestral]], vent fret procedent de l'[[Aragó]]. El seu clima és d'hiverns suaus i estius calorosos. Les alçàries més representatives són les formades pels pujols de la ''Tossa'' (169 m) les ''Forques'' (185 m) i la ''Somada'' (194 m) el ''Mas d'en Vernet'' (204 m). |
− | A causa d'esta distribució singular del terreny, és normal dins del terme de Càlig, en temps de pluges, l'eixida de fonts i chicotetes zones pantanoses i la formació de numeroses séquies per a on se canalisen les aigües. | + | A causa d'esta distribució singular del terreny, és normal dins del terme de Càlig, en temps de pluges, l'eixida de fonts i chicotetes zones pantanoses i la formació de numeroses séquies per a on se canalisen les aigües. En la part nort, al costat mateix de la població, se troba el riu Sec o [[rambla de Cervera]] (coneguda en la localitat com a "riu de Càlig", per la rivalitat entre Càlig i Cervera), que, procedent de la comarca dels [[Ports]], arreplega l'aigüa torrencial i la dels barrancs que afluïxen. |
− | |||
− | En la part nort, al costat mateix de la població, se troba el riu Sec o [[rambla de Cervera]] (coneguda en la localitat com a "riu de Càlig", per la rivalitat entre Càlig i Cervera), que, procedent de la comarca dels [[Ports]], arreplega l' | ||
La vegetació és la pròpia del païsage de la zona mediterrànea. Ací creixen lo [[baladre]], [[margalló]], [[fenoll]], [[timonet]], [[romer]], i la [[carrasca]], entre una innumerable cantitat i varietat d'arbusts i plantes que li donen una fisonomia característica. No obstant això, la major part de les terres són de cultiu. | La vegetació és la pròpia del païsage de la zona mediterrànea. Ací creixen lo [[baladre]], [[margalló]], [[fenoll]], [[timonet]], [[romer]], i la [[carrasca]], entre una innumerable cantitat i varietat d'arbusts i plantes que li donen una fisonomia característica. No obstant això, la major part de les terres són de cultiu. | ||
− | |||
− | |||
− | |||
== Història == | == Història == | ||
− | Històricament formava part del terme del castell de Cervera, i despuix se va integrar en la denominada balia de Cervera. Per això, el seu senyoriu va pertànyer a l'[[Orde de l'Hospital]] des de l'any [[1234]] fins a l'any [[1319]], i a l'[[Orde de Montesa]] des d'eix any fins al [[sigle XIX]]. | + | Històricament formava part del terme del castell de Cervera, i despuix se va integrar en la denominada balia de Cervera. Per això, el seu senyoriu va pertànyer a l'[[Orde de l'Hospital]] des de l'any [[1234]] fins a l'any [[1319]], i a l'[[Orde de Montesa]] des d'eix any fins al [[sigle XIX]]. Va ser la primera repoblació cristiana del terme efectuada pel gran Mestre hospitalari el dotze de juliol de l'any [[1234]] juntament en Alí, un llogaret que no va arribar a consolidar-se. L'onze de giner de [[1540]] va ser erigida en vila independent. En l'any [[1649]] va ser saquejada durant la guerra dels ''Segadors''. |
− | |||
− | |||
− | + | {{Municipis de El Baix Maestrat}} | |
− | {{ | ||
− | |||
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]] | [[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] |