Edició de «Breu Història de Valéncia»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 88: | Llínea 88: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
| − | {{Cita|La [[Llengua Valenciana]] es filla directa de la [[Llatí|Llengua Llatina]], encara que te moltes aportacions llingüistiques d'atres llengües dels diversos pobles que han habitat les terres valencianes a lo llarc de tota l'historia. D'aquell arbre, d'aquell tronc comu llati, anomenat 'romancium', naixqueren varies llengües romaniques, entre elles la Llengua Valenciana, que ha permaneixcut, i permaneix encara, molts segles viva i volguda en el si del poble valencià. Els valencians la senten propia i genuinament valenciana. La seua oposicio al proces de catalanisacio, diu [[José Ángeles Castelló|Josep Angeles Castelló]], 'es prova incontrovertible de sa condicio de Llengua, perque si no ho fora, no opondria el poble cap resistencia'.|''[[Breu historia de Valencia. Didactica elemental per a amar i defendre a Valencia]]'', per | + | {{Cita|La [[Llengua Valenciana]] es filla directa de la [[Llatí|Llengua Llatina]], encara que te moltes aportacions llingüistiques d'atres llengües dels diversos pobles que han habitat les terres valencianes a lo llarc de tota l'historia. D'aquell arbre, d'aquell tronc comu llati, anomenat 'romancium', naixqueren varies llengües romaniques, entre elles la Llengua Valenciana, que ha permaneixcut, i permaneix encara, molts segles viva i volguda en el si del poble valencià. Els valencians la senten propia i genuinament valenciana. La seua oposicio al proces de catalanisacio, diu [[José Ángeles Castelló|Josep Angeles Castelló]], 'es prova incontrovertible de sa condicio de Llengua, perque si no ho fora, no opondria el poble cap resistencia'.|''[[Breu historia de Valencia. Didactica elemental per a amar i defendre a Valencia]]'', per Juan García Sentandreu (Valéncia, 2004)}} |
{{Cita|- ¿Com denominaven els classics a la llengua? | {{Cita|- ¿Com denominaven els classics a la llengua? | ||
| − | Tots els escritors classics del sigle XV tenien plena consciencia de que la Llengua era valenciana i aixina la denominaven. El primer gran monument lliterari a on se cita expressa i directament la denominacio Llengua Valenciana es la nomenada Biblia Valenciana, traduccio d´una Biblia, 'de llengua llatina en la nostra valenciana', feta per Frai Bonifaci Ferrer, germa de Sant Vicent Ferrer, sent prior de la Cartoixa de Porta Coeli. Esta Biblia fon impressa en Valencia en 1477, Jaume Roig, Jacme March, Frai Antoni Canals ('en nostra volguda llengua materna valenciana'), Ausias March, Roiç de Corella ('en valenciana prosa'), Isabel de Villena, Jordi de Sant Jordi, Bernat Fenollar, Joan Escrivà, Lluïs de Fenollet ('en la present Llengua Valenciana'), Bernardi Vallmanya ('en stil de valenciana prosa'), Miquel Pérez... tots afirmaven en els seus escrits que escrivien en Llengua Valenciana.|''[[Breu historia de Valencia. Didactica elemental per a amar i defendre a Valencia]]'', per | + | Tots els escritors classics del sigle XV tenien plena consciencia de que la Llengua era valenciana i aixina la denominaven. El primer gran monument lliterari a on se cita expressa i directament la denominacio Llengua Valenciana es la nomenada Biblia Valenciana, traduccio d´una Biblia, 'de llengua llatina en la nostra valenciana', feta per Frai Bonifaci Ferrer, germa de Sant Vicent Ferrer, sent prior de la Cartoixa de Porta Coeli. Esta Biblia fon impressa en Valencia en 1477, Jaume Roig, Jacme March, Frai Antoni Canals ('en nostra volguda llengua materna valenciana'), Ausias March, Roiç de Corella ('en valenciana prosa'), Isabel de Villena, Jordi de Sant Jordi, Bernat Fenollar, Joan Escrivà, Lluïs de Fenollet ('en la present Llengua Valenciana'), Bernardi Vallmanya ('en stil de valenciana prosa'), Miquel Pérez... tots afirmaven en els seus escrits que escrivien en Llengua Valenciana.|''[[Breu historia de Valencia. Didactica elemental per a amar i defendre a Valencia]]'', per Juan García Sentandreu (Valéncia, 2004)}} |
[[Categoria:Bibliografia]] | [[Categoria:Bibliografia]] | ||