Edició de «Brazzaville»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | Fon fundada en l'any [[1880]] per [[Pierre Savorgnan de Brazza]], de qui pren el nom. L'explorador italià naturalisat francés Savorgnan de Brazza explorà ([[1879]]-[[1882]]) la zona dels rius Ogoue, Lefini i el Congo (1880) sense trobar obstàculs portuguesos lo que li incità a apoderar-se de la zona; va fer firmar al rei Makoko dels batekes un tractat de protectorat, i es va establir la primera factoria francesa en Mfoa, en el lloc a on sorgí despuix Brazzavile ([[1 d'octubre]] de 1880). Quan Brazza es marchà la factoria quedà baix comandament del sargent senegalés Malamine Camara. Brazza retornà en l'any [[1883]] com a comissionat del govern a la zona del Congo en el que fon nomenat la Missió Francesa de l'Oest Africà, i en 1886 comissionat general de l'Àfrica Equatorial Francesa (AEF) en poder també sobre la colònia del | + | Fon fundada en l'any [[1880]] per [[Pierre Savorgnan de Brazza]], de qui pren el nom. L'explorador italià naturalisat francés Savorgnan de Brazza explorà ([[1879]]-[[1882]]) la zona dels rius Ogoue, Lefini i el Congo (1880) sense trobar obstàculs portuguesos lo que li incità a apoderar-se de la zona; va fer firmar al rei Makoko dels batekes un tractat de protectorat, i es va establir la primera factoria francesa en Mfoa, en el lloc a on sorgí despuix Brazzavile ([[1 d'octubre]] de 1880). Quan Brazza es marchà la factoria quedà baix comandament del sargent senegalés Malamine Camara. Brazza retornà en l'any [[1883]] com a comissionat del govern a la zona del Congo en el que fon nomenat la Missió Francesa de l'Oest Africà, i en 1886 comissionat general de l'Àfrica Equatorial Francesa (AEF) en poder també sobre la colònia del Gabon que passava a ser un territori dins l'AEF (la qual estava formada per la colònia de Congo i Gabon (dividida en els territoris del Congo i Gabon) i atres teòrics en capital general en Brazzaville. En l'any 1891 l'AEF fon rebatejada Congo Francés i Brazzaville es mantingué com a capital. També fon en l'any [[1910]] la capital de l'[[Àfrica Equatorial Francesa]]. |
En [[febrer]] de l'any [[1944]] tingué lloc la conferència entre les forces de la [[França Lliure]] i representants de les colònies africanes franceses que culminà en la Declaració de Brazzaville, que havia de redefinir la relació entre França i les seues colònies d'Àfrica despuix de la [[Segona Guerra Mundial]]. | En [[febrer]] de l'any [[1944]] tingué lloc la conferència entre les forces de la [[França Lliure]] i representants de les colònies africanes franceses que culminà en la Declaració de Brazzaville, que havia de redefinir la relació entre França i les seues colònies d'Àfrica despuix de la [[Segona Guerra Mundial]]. | ||