Edició de «Blanquerna»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | |||
− | |||
El '''Blaquerna''' o '''Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna son fill''' ([[1276]]-[[1283]]), conegut tradicionalment com a Blanquerna, és una novela de [[Ramon Llull]], la primera novela de l'autor, que tingué una gran influència en la narrativa de l'[[Edat Mija]] i en els escritors posteriors. | El '''Blaquerna''' o '''Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna son fill''' ([[1276]]-[[1283]]), conegut tradicionalment com a Blanquerna, és una novela de [[Ramon Llull]], la primera novela de l'autor, que tingué una gran influència en la narrativa de l'[[Edat Mija]] i en els escritors posteriors. | ||
Llínea 12: | Llínea 10: | ||
== Traducció al valencià == | == Traducció al valencià == | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | {{Cita|Com ya es comprén, d'entres les edicions de les obres de Ramon Llull dutes a terme en els | + | {{Cita|Com ya es comprén, d'entres les edicions de les obres de Ramon Llull dutes a terme en els taller tipogràfics valencians s'ha de destacar necessàriament la de Blanquerna. |
− | El volum de l'edició valenciana conté el Blanquerna i el Libre de oracions y contemplacions en les seues respectives portades i diferents dates d'acabament de l'obra: | + | El volum de l'edició valenciana conté el Blanquerna i el Libre de oracions y contemplacions en les seues respectives portades i diferents dates d'acabament de l'obra: 30 de maig i 12 de juliol de 1521, les dos dutes a terme en els tallers tipogràfics de “Joan Joffre, prop lo moli de la Rovella”, a dos tintes, lletra gòtica i en uns bellíssims gravats. |
− | Si se vol fer un resum del contingut de Blanquerna és prou transcriure la portada: “Tractat de cinc estaments de persones: de Matrimoni; de Religio; de Prelatura; | + | Si se vol fer un resum del contingut de Blanquerna és prou transcriure la portada: “Tractat de cinc estaments de persones: de Matrimoni; de Religio; de Prelatura; de apostolical senyoria (la qual es en lo Pare Sanct y en los Cardenals) i del estat de Vida Hermitana contemplativam de bax de los quals tots con contiguts. Hordenat per lo Ylluminat doctor y martyr Mestre Ramon Llull”. |
En el dors de la portada hi ha un gravat al que seguix l'epístola-proemi en valencià dedicada al canonge Genovart; una atra carta en llatí dedicada al canonge Lluís Despont; la taula; un atre gravat; i el cos del seu text. Interpolat en el llibre V, entre els folis 106 al 119, es trova el Libre de Amich e Amat, al qual seguix la materia del susdit llibre quint que s'acaba en el foli 140, en el colofó. | En el dors de la portada hi ha un gravat al que seguix l'epístola-proemi en valencià dedicada al canonge Genovart; una atra carta en llatí dedicada al canonge Lluís Despont; la taula; un atre gravat; i el cos del seu text. Interpolat en el llibre V, entre els folis 106 al 119, es trova el Libre de Amich e Amat, al qual seguix la materia del susdit llibre quint que s'acaba en el foli 140, en el colofó. | ||
Llínea 26: | Llínea 21: | ||
En el recte del full que correspon al foli 141 comença el text de l'atra obreta en esta portada: “Libre de oracions y contemplacions del enteniment en Deu, compost per lo Ylluminat doctor y mártir Mestre Ramon Llull”. Ad este frontis li seguix un atre gravat bellíssim, el text corresponent i el seu respectiu colofó.|El Crit de la llengua (Valéncia, 1981). [[Josep Alminyana i Vallés]].}} | En el recte del full que correspon al foli 141 comença el text de l'atra obreta en esta portada: “Libre de oracions y contemplacions del enteniment en Deu, compost per lo Ylluminat doctor y mártir Mestre Ramon Llull”. Ad este frontis li seguix un atre gravat bellíssim, el text corresponent i el seu respectiu colofó.|El Crit de la llengua (Valéncia, 1981). [[Josep Alminyana i Vallés]].}} | ||
− | El Blanquerna fon traduït a la [[llengua valenciana]] pel català, | + | El Blanquerna fon traduït a la [[llengua valenciana]] pel català, Joan Bonlabi. |
− | {{Cita|En la portada de Blanquerna, del mestre en Sacra Teologia, el mallorquí Ramon Llull (1235-1315): “Traduit y corregit ara novament dels primers originals: y estampat en llengua valenciana...” per l'eclesiastic i escritor Joan Bonlabi (català, natural de Rocafort de Queralt, sigle XV). Fon editat en Valéncia l'any 1521. En l'“Espistola Proemial” diu: “Segons me preguà, ne prengués yo lo carrech conexent me effectat a la ciencia | + | {{Cita|En la portada de Blanquerna, del mestre en Sacra Teologia, el mallorquí Ramon Llull (1235-1315): “Traduit y corregit ara novament dels primers originals: y estampat en llengua valenciana...” per l'eclesiastic i escritor Joan Bonlabi (català, natural de Rocafort de Queralt, sigle XV). Fon editat en Valéncia l'any 1521. En l'“Espistola Proemial” diu: “Segons me preguà, ne prengués yo lo carrech conexent me effectat a la ciencia de aquell en que no y sia docte, ni menys llimitat en dita lengua com sia a mi peregrina y stragera”. No es d’estranyar que est ultim paragraf no l'incloga l'AVLL en l'ànex de dita cita. ¡Un català diguent que el valencià li resulta peregrí i estranger!|Consciència identitària històrica del valencià respecte al català. [[Joan Ignaci Culla]]}} |
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Ramon Llull]] | * [[Ramon Llull]] | ||
− | |||
== Referències == | == Referències == | ||
Llínea 41: | Llínea 35: | ||
[[Categoria:Lliteratura]] | [[Categoria:Lliteratura]] | ||
− | |||
[[Categoria:Novela]] | [[Categoria:Novela]] | ||
[[Categoria:Balear]] | [[Categoria:Balear]] |