Diferència entre les revisions de "Blai de Sebaste"
m |
|||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
Durant el seu estage en la presó, Sant Blai va curar a varis presos. Finalment fon tirat a un llac. Sant Blai, de peu en la superfície, va invitar als seus perseguidors a caminar sobre les aigües i demostrar el poder dels seus deus. Pero es varen ofegar. Quan va tornar a la vora, va ser torturat i decapitat. El martiri de Blai va consistir en tallar-lo en uns utensilis de ferro, que usaven per a cardar la llana. Per això, pot ser que alguns gremis de cardadors ho tinguen com a patró. | Durant el seu estage en la presó, Sant Blai va curar a varis presos. Finalment fon tirat a un llac. Sant Blai, de peu en la superfície, va invitar als seus perseguidors a caminar sobre les aigües i demostrar el poder dels seus deus. Pero es varen ofegar. Quan va tornar a la vora, va ser torturat i decapitat. El martiri de Blai va consistir en tallar-lo en uns utensilis de ferro, que usaven per a cardar la llana. Per això, pot ser que alguns gremis de cardadors ho tinguen com a patró. | ||
| − | El cas és que el seu cult es va estendre rapidament per l'orient europeu i, durant les creuades, les seues relíquies es varen espargir per tota Europa (la Relíquia de [[Bocairent]], va aplegar al poble un 19 d'abril de 1704) i la seua devoció es va propagar gràcies a moltes curacions miraculoses, sobretot de dolor de gola. Aixina tenim al nostre Patró Sant Blai en els retaules de moltes iglésies, en la benedicció de pans, en una cordonera al coll, en recort d'eixe Blai que és el millor del món a l'hora de curar goles. | + | El cas és que el seu cult es va estendre rapidament per l'orient europeu i, durant les creuades, les seues relíquies es varen espargir per tota [[Europa]] (la Relíquia de [[Bocairent]], va aplegar al poble un [[19 d'abril]] de [[1704]]) i la seua devoció es va propagar gràcies a moltes curacions miraculoses, sobretot de dolor de gola. Aixina tenim al nostre Patró Sant Blai en els retaules de moltes iglésies, en la benedicció de pans, en una cordonera al coll, en recort d'eixe Blai que és el millor del món a l'hora de curar goles. |
El seu cult es va estendre per tot Orient, i més tart per Occident. En l'[[Edat Mija]], es varen aplegar a contabilisar solament en [[Antiga Roma|Roma]] 35 iglésies baix la seua advocació. La seua festivitat se celebra el [[3 de febrer]] en les Iglésies d'Occident i l'[[11 de febrer]] en les d'Orient. | El seu cult es va estendre per tot Orient, i més tart per Occident. En l'[[Edat Mija]], es varen aplegar a contabilisar solament en [[Antiga Roma|Roma]] 35 iglésies baix la seua advocació. La seua festivitat se celebra el [[3 de febrer]] en les Iglésies d'Occident i l'[[11 de febrer]] en les d'Orient. | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
Se li considera patró dels malalts de gola (faringe) i dels otorrinolaringólecs. També és patró de la República del [[Paraguay]], de numeroses localitats espanyoles i de [[Dubrovnik]] ([[Croàcia]]). En esta ciutat, la seua festivitat és emblemàtica i casi milenària (es remonta com a mínim a l'any [[1190]]) i es va incorporar en [[2009]] a la llista del patrimoni cultural immaterial de la Humanitat per l'[[Unesco]]. | Se li considera patró dels malalts de gola (faringe) i dels otorrinolaringólecs. També és patró de la República del [[Paraguay]], de numeroses localitats espanyoles i de [[Dubrovnik]] ([[Croàcia]]). En esta ciutat, la seua festivitat és emblemàtica i casi milenària (es remonta com a mínim a l'any [[1190]]) i es va incorporar en [[2009]] a la llista del patrimoni cultural immaterial de la Humanitat per l'[[Unesco]]. | ||
| + | [[Categoria:Religió]] | ||
[[Categoria:Sants]] | [[Categoria:Sants]] | ||
[[Categoria:Meges]] | [[Categoria:Meges]] | ||
Revisió de 09:15 4 feb 2016
Blai de Sebaste (¿?-Sebaste, 316), venerat com a Sant Blai, fon un mege, bisbe de Sebaste en Armenia (actual Sivas, Turquia), i màrtir cristià. Va fer vida eremítica en una cova en el bosc del mont Argeus, que va convertir en la seua sèu episcopal. Va ser torturat i eixecutat en l'época de l'emperador romà Licinio, durant les persecucions als cristians de principis del sigle IV.
Biografia
Segons pareix, va ser mege, encara que açò pot estar més relacionat al milacre que va fer que a la seua professió. En el milacre que va salvar a un chiquet de morir ofegat per una espina que tenia clavada en la gola. D'ahí li ve la fama a Sant Blai com a remei de tots els mals de gola. Segons una llegenda, li acostaven també animals malalts per a que els curara, pero no li molestaven per al seu temps d'oració.
Quan la persecució d'Agrícola, governador de Cappadocia, contra els cristians va aplegar a Sebaste, els seus caçadors varen eixir a buscar animals per als jocs de l'arena al bosc d'Argeus i varen trobar molts que esperaven fòra de la cova de Sant Blai. Allí trobaren a Sant Blai en oració i el varen arrestar. Agrícola va tractar sense èxit que es convertira.
Durant el seu estage en la presó, Sant Blai va curar a varis presos. Finalment fon tirat a un llac. Sant Blai, de peu en la superfície, va invitar als seus perseguidors a caminar sobre les aigües i demostrar el poder dels seus deus. Pero es varen ofegar. Quan va tornar a la vora, va ser torturat i decapitat. El martiri de Blai va consistir en tallar-lo en uns utensilis de ferro, que usaven per a cardar la llana. Per això, pot ser que alguns gremis de cardadors ho tinguen com a patró.
El cas és que el seu cult es va estendre rapidament per l'orient europeu i, durant les creuades, les seues relíquies es varen espargir per tota Europa (la Relíquia de Bocairent, va aplegar al poble un 19 d'abril de 1704) i la seua devoció es va propagar gràcies a moltes curacions miraculoses, sobretot de dolor de gola. Aixina tenim al nostre Patró Sant Blai en els retaules de moltes iglésies, en la benedicció de pans, en una cordonera al coll, en recort d'eixe Blai que és el millor del món a l'hora de curar goles.
El seu cult es va estendre per tot Orient, i més tart per Occident. En l'Edat Mija, es varen aplegar a contabilisar solament en Roma 35 iglésies baix la seua advocació. La seua festivitat se celebra el 3 de febrer en les Iglésies d'Occident i l'11 de febrer en les d'Orient.
Se li considera patró dels malalts de gola (faringe) i dels otorrinolaringólecs. També és patró de la República del Paraguay, de numeroses localitats espanyoles i de Dubrovnik (Croàcia). En esta ciutat, la seua festivitat és emblemàtica i casi milenària (es remonta com a mínim a l'any 1190) i es va incorporar en 2009 a la llista del patrimoni cultural immaterial de la Humanitat per l'Unesco.