Diferència entre les revisions de "Bernat Fenollar"
m |
m |
||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Alguns dels seus debats poètics s'arrepleguen en el ''Cancionero General'' ([[1511]]) d'[[Hernando del Castillo]]. Ademés d'estes obres, [[Onofre Almudéver]] li atribuí l'autoria d'una ''Sentencia'' (absolutament desconeguda), crítica en el llenguage dels llauradors, que (supostament) originà la [[Brama dels llauradors]] per part de son amic [[Jaume Gassull]]. | Alguns dels seus debats poètics s'arrepleguen en el ''Cancionero General'' ([[1511]]) d'[[Hernando del Castillo]]. Ademés d'estes obres, [[Onofre Almudéver]] li atribuí l'autoria d'una ''Sentencia'' (absolutament desconeguda), crítica en el llenguage dels llauradors, que (supostament) originà la [[Brama dels llauradors]] per part de son amic [[Jaume Gassull]]. | ||
| − | Aprofitant estos fets, a lo llarc del [[sigle XX]], alguns autors [[pancatalanisme|pancatalanistes]] (principalment [[Badía i Margarit]] i [[Manuel Sanchis Guarner|Sanchis Guarner]]), intentaren | + | Aprofitant estos fets, a lo llarc del [[sigle XX]], alguns autors [[pancatalanisme|pancatalanistes]] (principalment [[Badía i Margarit]] i [[Manuel Sanchis Guarner|Sanchis Guarner]]), intentaren atribuir a Fenollar l'autoria d'un breu vocabulari molt desordenat nomenat [[Regles d'esquivar vocables|Regles d'esquivar vocables e mots grossers i pagesívols]], que atres autors com [[Ricart García Moya]] consideren apòcrif, donat que son lèxic i estil no es correspon ni en el de l'època ni en el de Fenollar, ademés d'atres factors que indiquen una manipulació moderna. |
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
Revisió de 10:24 6 abr 2013
Bernat Fenollar (Penàguila, v 1438 - Valéncia, 1516) fon un religiós i poeta valencià.
Formà part de la nomenada Escola Satírica Valenciana. Li és atribuïda l'edició de les Obres e Trobes en Llaors de la Verge María (primer llibre imprés en la Península Ibèrica), un compendi de les obres presentades al certamen poètic de 1474, del que, ademés, fon secretari.
Els intelectuals valencians més importants de d'aquella época (Jaume Gassull, Joan Moreno, Baltasar Portell, Narcís Vinyoles, etc.), es reunien en sa casa per a celebrar debats lliteraris. La majoria de sa producció poètica forma part d'obres conjuntes en atres autors: Lo procés de les olives (1497), Lo Passi en cobles (1493), Escacs d'amor (editada en 1914), a on destaca per la seua correcció formal.
Alguns dels seus debats poètics s'arrepleguen en el Cancionero General (1511) d'Hernando del Castillo. Ademés d'estes obres, Onofre Almudéver li atribuí l'autoria d'una Sentencia (absolutament desconeguda), crítica en el llenguage dels llauradors, que (supostament) originà la Brama dels llauradors per part de son amic Jaume Gassull.
Aprofitant estos fets, a lo llarc del sigle XX, alguns autors pancatalanistes (principalment Badía i Margarit i Sanchis Guarner), intentaren atribuir a Fenollar l'autoria d'un breu vocabulari molt desordenat nomenat Regles d'esquivar vocables e mots grossers i pagesívols, que atres autors com Ricart García Moya consideren apòcrif, donat que son lèxic i estil no es correspon ni en el de l'època ni en el de Fenollar, ademés d'atres factors que indiquen una manipulació moderna.