Diferència entre les revisions de "Bernat Boades"
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Bernat Boades''', és el [[seudònim]], que usà l'escritor català [[Joan Gaspar Roig i Jalpí]] a l'hora de publicar el ''Llibre dels feyts d’armes de Catalunya'', un fals cronicó que (encara que algú ya denunciara la seua falsetat per l'any [[1700]]) els investigadors [[Catalunya|catalans]] no volgueren reconéixer com a tal fins a l'any [[1900]], puix el ''Llibre dels feyts d’armes de Catalunya'' enriquia l'escassa lliteratura migeval catalana de forma notable. | '''Bernat Boades''', és el [[seudònim]], que usà l'escritor català [[Joan Gaspar Roig i Jalpí]] a l'hora de publicar el ''Llibre dels feyts d’armes de Catalunya'', un fals cronicó que (encara que algú ya denunciara la seua falsetat per l'any [[1700]]) els investigadors [[Catalunya|catalans]] no volgueren reconéixer com a tal fins a l'any [[1900]], puix el ''Llibre dels feyts d’armes de Catalunya'' enriquia l'escassa lliteratura migeval catalana de forma notable. | ||
| − | L’historiador valencià [[Ricart García Moya]], opina que l’autor del ''Llibre dels feyts d’armes de Catalunya'', fon el propi descobridor d’esta obra, l’archiver català [[Joan Gaspar Roig i Jalpí]], puix pel seu treball d'archiver li hauria resultat molt fàcil imitar l’idioma, paper, tinta i caligrafia dels texts migevals catalans i fer passar un document fet per ell (entre[[1673]] i [[1675]]), com si fora un original inèdit de [[1420]]. | + | L’historiador valencià [[Ricart García Moya]], opina que l’autor del ''Llibre dels feyts d’armes de Catalunya'', fon el propi descobridor d’esta obra, l’archiver català [[Joan Gaspar Roig i Jalpí]], puix pel seu treball d'archiver li hauria resultat molt fàcil imitar l’idioma, paper, tinta i caligrafia dels texts migevals catalans i fer passar un document fet per ell (entre[[1673]] i [[1675]]), com si fora un original inèdit de l'any [[1420]]. |
De fet, [[Andrés Giménez Soler]], catedràtic i archiver en l'[[Archiu de la Corona d'Aragó]], i bon coneixedor dels cronicons catalans, opinava que: <blockquote>''“Los historiadores posteriores a Bernardo Desclot, que escribió la Crónica de Pedro IV, no merecen fe alguna, Pere Tomic inventó a su antojo; Boades es muy verosímilmente el sedónimo con que encubrió una falsificación histórica un escritor del siglo XVII, casi seguramente el mismo que redactó la "Scriptura privada" o "La fi del Comte d’Urgell", especie de novela grotesca y absurda”. (GIMÉNEZ SOLER, ANDRÉS, La Edad Media en la Corona de Aragón, [[Madrit]], [[1930]]) | De fet, [[Andrés Giménez Soler]], catedràtic i archiver en l'[[Archiu de la Corona d'Aragó]], i bon coneixedor dels cronicons catalans, opinava que: <blockquote>''“Los historiadores posteriores a Bernardo Desclot, que escribió la Crónica de Pedro IV, no merecen fe alguna, Pere Tomic inventó a su antojo; Boades es muy verosímilmente el sedónimo con que encubrió una falsificación histórica un escritor del siglo XVII, casi seguramente el mismo que redactó la "Scriptura privada" o "La fi del Comte d’Urgell", especie de novela grotesca y absurda”. (GIMÉNEZ SOLER, ANDRÉS, La Edad Media en la Corona de Aragón, [[Madrit]], [[1930]]) | ||
Última revisió del 12:29 9 jun 2020
Bernat Boades, és el seudònim, que usà l'escritor català Joan Gaspar Roig i Jalpí a l'hora de publicar el Llibre dels feyts d’armes de Catalunya, un fals cronicó que (encara que algú ya denunciara la seua falsetat per l'any 1700) els investigadors catalans no volgueren reconéixer com a tal fins a l'any 1900, puix el Llibre dels feyts d’armes de Catalunya enriquia l'escassa lliteratura migeval catalana de forma notable.
L’historiador valencià Ricart García Moya, opina que l’autor del Llibre dels feyts d’armes de Catalunya, fon el propi descobridor d’esta obra, l’archiver català Joan Gaspar Roig i Jalpí, puix pel seu treball d'archiver li hauria resultat molt fàcil imitar l’idioma, paper, tinta i caligrafia dels texts migevals catalans i fer passar un document fet per ell (entre1673 i 1675), com si fora un original inèdit de l'any 1420.
De fet, Andrés Giménez Soler, catedràtic i archiver en l'Archiu de la Corona d'Aragó, i bon coneixedor dels cronicons catalans, opinava que:
“Los historiadores posteriores a Bernardo Desclot, que escribió la Crónica de Pedro IV, no merecen fe alguna, Pere Tomic inventó a su antojo; Boades es muy verosímilmente el sedónimo con que encubrió una falsificación histórica un escritor del siglo XVII, casi seguramente el mismo que redactó la "Scriptura privada" o "La fi del Comte d’Urgell", especie de novela grotesca y absurda”. (GIMÉNEZ SOLER, ANDRÉS, La Edad Media en la Corona de Aragón, Madrit, 1930) .
Bibliografia[editar | editar còdic]
- La crónica catalana de Bernardo Boades, Andrés Giménez Soler, Santander, 1931.