Edició de «Beas de Segura»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 51: | Llínea 51: | ||
=== Història migeval === | === Història migeval === | ||
| − | L'història migeval de Beas de Segura és una fortalea casi desapareguda, esta localitat va contar en un complex sistema defensiu. Eixe sistema defensiu apareix descrit en ''Las Relaciones de Francisco de León'', comanador de l'Orde de Santiago que va ser comissionat en l'any [[1468]] per a inspeccionar les fortalees. La fortalea s'assentava en el cim més elevat de la penya. Constava d'un ampli recint realisat en tapiador, i reforçat posteriorment en pinyonatamprant la tova pròpia de la zona. | + | L'història migeval de '''Beas de Segura''' és una fortalea casi desapareguda, esta localitat va contar en un complex sistema defensiu. Eixe sistema defensiu apareix descrit en '''Las Relaciones de Francisco de León''', comanador de '''l'Orde de Santiago''' que va ser comissionat en l'any [[1468]] per a inspeccionar les fortalees. La fortalea s'assentava en el cim més elevat de la penya. Constava d'un ampli recint realisat en tapiador, i reforçat posteriorment en pinyonatamprant la tova pròpia de la zona. |
Ténia a lo manco 4 torres en el seu flanc nort. En un dels seus extrems s'alçava un segon recint, a modo d'alcasser, en una muralla també de tapiador, d'onze vares d'altura (9 o 10 metros), protegida per una barbacana. | Ténia a lo manco 4 torres en el seu flanc nort. En un dels seus extrems s'alçava un segon recint, a modo d'alcasser, en una muralla també de tapiador, d'onze vares d'altura (9 o 10 metros), protegida per una barbacana. | ||
| Llínea 57: | Llínea 57: | ||
L'alcasser comunicava en el recint exterior a través de dos portes. En el centre de l'alcasser hi havia un ampli pati en un pou d'aigua dolça en el seu centre .La població va deure sorgir en época islàmica o potser abans, pels existents restants romans trobats en l'entorn. | L'alcasser comunicava en el recint exterior a través de dos portes. En el centre de l'alcasser hi havia un ampli pati en un pou d'aigua dolça en el seu centre .La població va deure sorgir en época islàmica o potser abans, pels existents restants romans trobats en l'entorn. | ||
| − | Els recints serien en eixa época un chicotet reducte, les úniques estructures del qual estaven en funció de defendre el pou-manantial del que s'abastiria la població, i un recint, a modo d'alcasser, la funció principal del qual seria la de servir de refugi a la població, com senyala Francisco de León. | + | Els recints serien en eixa época un chicotet reducte, les úniques estructures del qual estaven en funció de defendre el pou-manantial del que s'abastiria la població, i un recint, a modo d'alcasser, la funció principal del qual seria la de servir de refugi a la població, com senyala '''Francisco de León'''. |
La població va deure sorgir en época islàmica o potser abans, pels existents restants romans trobats en l'entorn. | La població va deure sorgir en época islàmica o potser abans, pels existents restants romans trobats en l'entorn. | ||