Diferència entre les revisions de "Batalla de Covadonga"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{esbos}}<br>
 
{{esbos}}<br>
  
[[Image:Reino_de_Asturias.jpg|right|thumb|El Reine d'Astúries]]
+
[[Image:Reino_de_Asturias.jpg|right|thumb|Lo Regne d'Astúries]]
La Batalla de Covandonga fou una escaramussa entre les tropes d'un noble visigot anomenat En Pelayo i les tropes berebérs de l'Emirat Dependent de Còrdoba manades per Muza.
+
La Batalla de Covandonga fon una escaramussa entre les tropes d'un noble visigot nomenat En Pelayo, i les tropes berebers de l'Emirat Dependent de Córdova, manades per Muza.
Els rebels visigots refugiats en Astúries, se negaen a pagar els impostos que l'Emirat exigía, aixina que el wali de la regió va manar a Muza a escarmentar als rebels.<br>
+
 
Estos es feren forts en la Santa Cova de Covadonga en el monte Aseuva. Des de esta posició sobtaren al "eixercit" (ya que només estava compost per uns 50 homes) musulmà.<br>
+
Els rebels visigots refugiats en Astúries, se negaren a pagar els imposts que l'Emirat exigia, aixina que el valí de la regió manà a Muza a escarmentar als rebels. Estos se feren forts en la Santa Cova de Covadonga, en el monte Aseuva. Des d'esta posició soltaren a “l'eixercit" (ya que només estava compost per uns 50 hòmens) musulmà. La tropa de En Pelayo llançà pedres a l'eixercit musulmà que fon sorprés pel flanc (no sap si fon pel de la dreta o el de l'esquerra).
La tropa d'En Pelayo llançà pedres a l'eixercit musulmà que fou sorprés per el flanc (no se sap si fou pel de la dreta o el de l'esquerra). Muza  morí a causa d'una pedrà i els seus homes tractaren d'escalar el mont Aseuva vadejant el riu Deva, en tan mala sort que hagué un deprendiment de terra (era primavera i el riu anaba plé) y haí moriren la majoria dels musulmans, els demés conseguiren escapar.
+
 
 +
Muza  morí a causa d'una pedrà i els seus hòmens tractaren d'escalar el mont Aseuva, vadejant el riu Deva, en tan mala sort que hagué un desprendiment de terra (era primavera i el riu anava ple) i ahí moriren la majoria dels musulmans, els demés conseguiren escapar.
 
<br>
 
<br>
  
== Conseqüéncies de la "batalla" ==
+
== Conseqüències de la "batalla" ==
  
La moral d'els rebels apujà lo suficient com per a resistir a les següents expedicions, les lluites internes de l'Emirat permitiren als rebels no expondres a una gran expedició, aixina pogueren crear el Regne d'Astúries que més tart conquistarà la part nort de Galícia.
+
La moral d'els rebels pujà lo suficient com per a resistir a les següents expedicions, les lluites internes de l'Emirat permitiren als rebels no expondre's a una gran expedició, aixina pogueren crear lo Regne d'Astúries, que més tart conquistarà la part nort de Galícia.
  
  
[[Categoria:Historia]]
+
[[Categoria:Història]]

Revisió de 18:52 2 dec 2007

Plantilla:Esbos

Lo Regne d'Astúries

La Batalla de Covandonga fon una escaramussa entre les tropes d'un noble visigot nomenat En Pelayo, i les tropes berebers de l'Emirat Dependent de Córdova, manades per Muza.

Els rebels visigots refugiats en Astúries, se negaren a pagar els imposts que l'Emirat exigia, aixina que el valí de la regió manà a Muza a escarmentar als rebels. Estos se feren forts en la Santa Cova de Covadonga, en el monte Aseuva. Des d'esta posició soltaren a “l'eixercit" (ya que només estava compost per uns 50 hòmens) musulmà. La tropa de En Pelayo llançà pedres a l'eixercit musulmà que fon sorprés pel flanc (no sé sap si fon pel de la dreta o el de l'esquerra).

Muza morí a causa d'una pedrà i els seus hòmens tractaren d'escalar el mont Aseuva, vadejant el riu Deva, en tan mala sort que hagué un desprendiment de terra (era primavera i el riu anava ple) i ahí moriren la majoria dels musulmans, els demés conseguiren escapar.

Conseqüències de la "batalla"

La moral d'els rebels pujà lo suficient com per a resistir a les següents expedicions, les lluites internes de l'Emirat permitiren als rebels no expondre's a una gran expedició, aixina pogueren crear lo Regne d'Astúries, que més tart conquistarà la part nort de Galícia.