Edició de «Barcelona»

{{Infobox pobles 
|nom = Barcelona
|image_país = [[Archiu:Flag of Barcelona.svg|139px]]
|image_escut = [[Archiu:Escudo de Barcelona.svg|60px]]
|image_província = [[Archiu:Barcelona-loc.svg|209px]]
|país = [[Espanya]]
|comunitat = [[Catalunya]]
|província = [[Província de Barcelona]]
|comarca = Barcelonés
|partit_judicial = Barcelona
|coor = 41°22′57″N 2°10′37″E
|superfície = 102,15
|altitut = 13
|població = 1.636.732 hab. ([[INE]] [[2021]])
|densitat = 16.023,12
|gentilici = 
|llengua = [[Català]]
|còdic_postal = 08001-08042
|festes = 
|alcalde = Ada Colau (BComú)
|web = [http://www.barcelona.cat/es/ www.barcelona.cat]
|notes = 
}}
'''Barcelona''', és una ciutat espanyola, situada en la costa mediterrànea de la [[Península Ibèrica]], és la [[capital]] de [[Catalunya]] ([[Espanya]]), de la [[província de Barcelona]] i de la [[comarca catalana|comarca]] del [[Barcelonès]]. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la [[serra Litoral]], la mar [[Mediterrànea]], el riu [[Besòs]] i la montanya de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]]. La ciutat acull les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la [[Generalitat de Catalunya]] i el [[Parlament de Catalunya]]. En una població de 1.636.762 habitants, Barcelona és la ciutat més poblada de Catalunya i la segona d'[[Espanya]]<ref name="INE-2018">Senyes del [[INE]] , corresponents a l'[[1 de giner]] de [[2019]]. [http://www.ine.es/pob_xls/pobmun08.xls Sifres completes].</ref>, aixina com l'onze de la [[Unió Europea]]. És el principal núcleu urbà de la [[regió metropolitana de Barcelona]], que aglutina 4.928.852 habitants<ref>[http://www.idescat.net/territ/BasicTerr?TC=5&V0=4&CTX=B&ALLINFO=TRUE&V3=497&V4=435&PARENT=1&V1=1&VOK=Confirmar Número d'habitants de la regió metropolitana segons l'IDESCAT]</ref>, i de l'[[àrea Metropolitana de Barcelona]], integrada per 36 municipis, que té una població de 3.161.081 habitants i una superfície de 633 km². Un estudi del departament d'Assunts Socials i Econòmics de la [[ONU]] de l'any [[2005]] situa Barcelona en la posició 51 del ranking de les poblacions en major número d'habitants del món.<ref>Font: Nacions Unides, Departament d'Assunts Socials i Econòmics, Divisió de Població (2006). ''World Urbanization Prospects: The 2005 Revision. New York: United Nations.'' [[Uiquiproyecte:Municipis del món/Món|Consulta]]</ref> Per haver segut capital del [[Comtat de Barcelona]], rep molt a sovint el sobrenom de '''Ciutat Comtal'''.

== Geografia ==
=== Localisació ===
Situada en la costa de la mar [[Mediterrànea]], Barcelona s'assenta en una plana formada entre els [[delta fluvial|deltes]] de les desembocadures dels rius [[Llobregat]], al suroest, i [[riu Besòs|Besòs]], al nordest, i llimitada pel surest per la llínea de costa, i pel nort-oest per la serrada de [[Collserola]] (en el cim del [[Tibidabo]], 516,2 m, com a punt més alt) que seguix paralela la llínea de costa encaixant la ciutat en un perímetro molt definit.

La part del [[pla de Barcelona]] més propenca a la serrada litoral es troba esqueixada de chicotets tossals, alguns dels quals urbanisats: el [[Tossal del Carmel|Carmel]] (265,6 metres), [[Monterols (Barcelona)|Monterols]] (127,3 metres), el [[Putget]] (182,7 metres), el [[Tossal de la Rovira (Barcelona)|Rovira]] (206,8 metres) i la [[Tossal de la Peira|Peira]] (138 metres). A tocar del litoral, dominant el port, s'alça la montanya de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]] (184,8 metres).,<ref name="icc">[http://www.icc.cat/portal/ Institut Cartogràfic de Catalunya]. [[Altitut]]s preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000</ref> i el mont [[Táber]] d'a soles 16,9 m, és el promontori a on s'assenta el núcleu històric de la ciutat.

El terme municipal de la ciutat llimita, de sur a nort-est i en el sentit de les agulles del rellonge, en els municipis d[[el Prat de Llobregat]], [[l'Hospitalet de Llobregat]], [[Esplugues de Llobregat]], [[Sant Just Desvern]], [[Sant Feliu de Llobregat]], [[Molins de Rei]], [[Sant Cugat del Vallès]], [[Cerdanyola del Vallès]], [[Montcada i Reixac]], [[Santa Coloma de Gramenet]] i [[Sant Adrià de Besòs]]. Els dos primers i els dos últims són els municipis en els quals manté un contacte més propenc, en una densa malla urbana contínua, mentres que [[Sant Cugat del Vallès]] i [[Cerdanyola del Vallès]] queden molt més separats, pel fet que la serrada litoral i el parc del Tibidabo actuen com a barreres naturals que dificulten la conexió entre estos municipis i Barcelona.

Barcelona té una chicoteta part del seu terme municipal en l'alvertent del Llobregat de la serra de Collserola. Es tracta de part del Vallvidrera i de les Planes, ademés de l'enclavament de [[Santa Creu d'Olorda]], a cavall entre el [[Vallès Occidental]] i el [[Baix Llobregat]].

== Història ==
=== Des de la fundació fins al sigle XVIII ===
Els primers vestigis de població humana en Barcelona es remonten al primer [[neolític]] en un jaciment al carrer de la Reina Amàlia, en una vivenda complet, les tombes d'un adult i un infant,<ref>Cristina Masanés, ''Els primers habitatges de Barcelona''. Sàpiens, n.80, pàg.6</ref> i atres restos finals del neolític (5000 a 4500 aC). D'este periodo podem destacar la necròpolis situada en Sant Pau del Camp, aixina com les estructures en pedra de processat d'aliment i una tomba infantil en el jaciment del carrer Riereta. 

Dels sigles VII a VI aC n'està documentada l'existència de poblats de les tribus laietanes ([[ibers]]). Sembla que en esta época també hi hagué una colònia grega (Kallipolis),encara que hi ha discrepàncies entre els historiadors sobre l'emplaçament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la [[Segona Guerra Púnica]] i despuix s'hi varen establir els romans.

En sentit estricte, sembla que la ciutat de Barcelona va ser refundada pels romans a finals del sigle I aC, sobre el mateix assentament ibèric anterior, a on ya s'havien instalat des de l'any 218 aC, i la varen convertir en una fortificació militar, nomenada ''Iulia Augusta Paterna Faventia [[Barcino]] '', que era situada sobre'l nomenat ''Mons Taber'', una chicoteta elevació a on hui es troba el barri de la catedral i la [[plaça de Sant Jaume]]. En el sigle II fon emmurallada per orde de Claudi. L'obra de la construcció de la muralla va córrer a càrrec de Caius Coelius, segons diu una llosa trobada en Montjuïc en el [[sigle XIX]]. A principis del [[sigle III]] la població de la Barcino romana s'estimava entre 4.000 i 8.000 habitants. En el [[sigle IV]] les muralles varen ser reformades aumentant el seu gruix i alçada, i incorporant entre 75 i 78 torres de defensa. Estes muralles foren operatives durant uns mil anys fins l'ampliació de Jaume I. 

En el [[sigle V]] Barcelona fon ocupada pels visigots d'[[Ataülf]] (any 415), provinents del nort d'[[Europa]] i hi varen instalar la cort per un breu periodo de temps. El 531 Amalric hi fon assessinat. Posteriorment en el [[sigle VIII]], fon conquerida pel valí [[Al-Hurr ath-Thaqafí]] i s'inicià un periodo de quasi un sigle de domini musulmà en el nom de [[Madinat Barshaluna]], fins la [[Conquesta de Barshiluna|l'any 801 que fon ocupada]] pels carolingis que la convertiren en la capital del [[Comtat de Barcelona]] i la incorporaren a la [[Marca Hispànica]]. La potència econòmica de la ciutat i la seua situació estratègica varen fer que els musulmans hi tornaren el 985 comandants per [[Almansor]] que [[Destrucció de Barcelona|l'ocupà durant uns mesos]]. Posteriorment [[Borrell II]] reemprengué la reconstrucció en l'any [[985]] i donà pas al periodo comtal

Diversos pergamins migevals del [[sigle X]], parlen d'[[Ardena]], una població situada en l'actual Avinguda Diagonal de Barcelona, entre les Corts i Sarrià.

Barcelona, a mijans del [[sigle XI]], va convertir-se un important centre comercial, a on confluïa una bona part de la producció agrícola dels voltants per a ser comercialisada. La ciutat era també un actiu centre del comerç de la [[sal]] i de productes de l'artesania local com el [[cuir]], les armes, els teixits de [[llana]], les peces de [[coral]], etc. Els avanços en els sectors productius, el despertar dels intercanvis en [[Tolosa]], [[Llemotges]] i [[París]], i en les fires de [[Saint-Denis]] i del nort d'[[Itàlia]], etc. i, en definitiva, l'obertura al món, varen transformar les costums dels diferents estaments socials i els espais d'hàbitat i treball.

La ciutat migeval de Barcelona va agotar l'espai intramurs i va obligar a la creació de ravals o barris extramurs com: el del Pi, al voltant de l'iglésia de Santa Maria, entre la porta del Castell Nou i la torrentera de la Rambla; el raval dels Arcs Antics, situat entre el Portal Major del Castell Vell i el torrent de Merdançar, a on restaven testimonis dels arcs de l'aqüeducte romà i se celebrava el mercat; el raval de Santa Maria del Mar, entre la porta del Regomir i el port; i el raval de Sant Pere de les Puelles, creat al nort-est de la ciutat, al voltant del monasteri. L'activitat urbanística es desenrollà també al Pla de Barcelona, en la creació de pobles suburbans com [[Sant Andreu de Palomar]], [[Sant Genís dels Agudells]], Sant Gervasi, Sarrià, etc.<ref>J. Sobrequés (dir., 1992). ''Història de Barcelona. II. La formació de la Barcelona migeval''. Barcelona: Enciclopèdia Catalana - Ajuntament de Barcelona.</ref>

A partir del [[sigle XIV]] la ciutat inicià una etapa de decadència que es prolongaria durant els sigles següents. L'Unió dels Regnes de [[Castella]] i [[Aragó]], oficialisada en el matrimoni entre [[Ferran el Catòlic|Ferran d'Aragó]] i [[Isabel de Castella]], va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment més crític en l'esclat de la [[Guerra dels Segadors]], entre [[1640]] i [[1651]], i posteriorment, en la [[Guerra de Successió Espanyola]] (de [[1706]] a [[1714]]), que comportà el [[Sege de Barcelona (1713-1714)|sege de la ciutat]] i, una vegada capitulada, l'abolició de les institucions pròpies de [[Catalunya]] i la destrucció de bona part del Barri de la Ribera i la construcció de la Ciutadella. 

Cap a finals del [[sigle XVIII]] Barcelona inicià una recuperació econòmica que fa favorir la progressiva industrialisació al següent sigle, i en motiu de l'estada en l'any [[1802]] durant els mesos d'[[octubre]] i [[novembre]] de [[Carles IV d'Espanya]] i la seua esposa [[Maria Lluïsa de Parma]],, que celebraven la doble boda del Príncep d'Astúries i la Infanta Maria Isabel en prínceps italians es varen eixecutar numeroses obres d'infraestructura.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Montaner i Martorell |nom=Josep Maria |títol=La Modernitzacio de L'Utillatge Mental de L'Arquitectura a Catalunya (1714-1859) |url=http://books.google.es/books?id=9zhTCnB62O4C&pg=PA420&lpg=PA420&dq=pont+santa+maria+del+mar+palau&source=bl&ots=dhcamnPEY5&sig=VbhETlkNG6cFtBrBxq-oCwBaBo4&hl=ca&sa=X&ei=profULjtAYrPhAeOlICoCg&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=pont%20santa%20maria%20del%20mar%20palau&f=false |llengua= |editorial=Institut d'Estudis Catalans |data=1990 |pàgines=p.418 |isbn=8472831582 }}</ref>

=== Del sigle XIX al XX ===
En l'any [[1888]] Barcelona va organisar la seua primera [[Exposició Universal de Barcelona de 1888|Exposició Universal]], gràcies a la qual urbanisà una gran extensió de terreny que comprenia des del [[Parc de la Ciutadella]] fins la Barceloneta, i va millorar les infraestructures a tota la ciutat. Barcelona llavors aprengué que l'organisació de grans acontenyiments internacionals no solament li facilitava la urbanisació de la ciutat, sino que li reportava multitut de visitants i proyecció internacional.

A lo llarc de la segona mitat del [[sigle XIX]], coincidint en el proyecte de l'any [[1854]] de derrocament de les muralles que envolaven la ciutat, es va procedir a incorporar les atres poblacions del pla de Barcelona. Aixina es varen incorporar a la "Gran Barcelona" les poblacions de [[Gràcia]], [[Sant Gervasi de Cassoles]], [[les Corts]], [[Sants]], [[Sant Andreu de Palomar]] i [[Sant Martí de Provençals]], això va permetre a la ciutat poder aplicar els seus proyectes d'Eixample i de desenroll de la industria, fet que li va permetre arribar al sigle XX com una de les urbs davanteres de l'Espanya del moment.

A nivell social, a finals del sigle XIX, els barcelonins varen viure en primera persona la proliferació de noves formes de vida, oci i relacions socials que tenien en el deport i la pràctica de l'activitat física la seua màxima expressió. En els darrers anys del sigle la ciutat va vore nàixer una gran cantitat de clubs de [[natació]], [[tenis]] o [[fútbol]] que tindrien una gran importància, en el [[sigle XX]], en la vida social dels barcelonins, i en la proyecció exterior de la ciutat. Clubs com el [[FC Barcelona]] (fundat en [[1899]]), el [[RCD Espanyol]] (fundat en [[1900]]) i el [[Real Club de Tenis Barcelona]] o el [[Club Natació Barcelona]] conseguiren una gran popularitat en la ciutat, i varen convertir Barcelona en la gran capital del deport espanyol de principis del sigle XX. En l'any [[1904]], el barri d'[[barri d'Horta|Horta]] es va anexionar a Barcelona, i en [[1921]] [[Sarrià (Barcelona)|Sarrià]]. 

En l'any [[1929]] es va tornar a organisar una [[Exposició Internacional de Barcelona de 1929|Exposició Universal]], gràcies a la qual es va urbanisar tota la zona de [[Plaça d'Espanya]], i es varen construir pavellons a on ara hi ha la [[Fira de Barcelona]]. L'exposició de 1929 també va ser el pretext per a construir el [[Metro de Barcelona|metro]], inaugurat inicialment en [[1924]], i ampliat en [[1926]] en el servici del "Metro Transversal" entre la Bordeta i Catalunya (actual [[Lllínea 1 del Metro de Barcelona|L1]]), que unia el centre de la ciutat en el recint de l'exposició, Plaça Espanya i Montjuïc.

== Referències ==
<references/>

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Barcelona}}
*[http://www.bcn.cat/ Pàgina web de l'Ajuntament de Barcelona]
*[http://www.bcnmaps.com Tots els mapes de Barcelona, en http://www.bcnmaps.com]
*[http://www.guiabcn.cat/ guiabcn.cat - Directori de la ciutat]
*[http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=0&cod=0801930008&err=0 Informació de la Generalitat de Catalunya]
*[http://www.idescat.net/territ/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=08019 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
*[http://www.xtec.cat/~xripoll/histbcn0.htm Història de Barcelona]
*[http://oreneta.com/libro-verde/ Versió digital del Libro Verde de Barcelona (1848)]
*[http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=16585&p_ex=barcelona%20modernista Vídeo ''Barcelona modernista'']
*[http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=16526 Vídeo ''Barcelona: 2 mil anys d'història'']
*[http://www.europafilmtreasures.eu/PY/245/see-the-film-barcelona_by_tram Vídeo ''Barcelona en tramvia 1908'']

{{Capitals de província}}

[[Categoria:Barcelona]]
[[Categoria:Catalunya]]