Edició de «Banda Municipal de Castelló»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
N'hi ha constància de l'existència de vàries agrupacions musicals de caràcter municipal en la ciutat de Castelló a partir de l'any [[1866]]. | N'hi ha constància de l'existència de vàries agrupacions musicals de caràcter municipal en la ciutat de Castelló a partir de l'any [[1866]]. | ||
| − | La banda coneguda com "L'Antiga" s'unix en l'any [[1868]] en l'atra banda nomenada "La Nova" en una sola que rebria el nom de "de la Municipalitat". L'Ajuntament donà nous instruments per a la formació d'esta nova banda. En l'any [[1871]] se disol i el seu local és ocupat per la companyia de bombers que justament ells a principis del [[sigle XX]] seran els que tornaran a l'activitat musical, encara que durarà molt poc de temps, en | + | La banda coneguda com "L'Antiga" s'unix en l'any [[1868]] en l'atra banda nomenada "La Nova" en una sola que rebria el nom de "de la Municipalitat". L'Ajuntament donà nous instruments per a la formació d'esta nova banda. En l'any [[1871]] se disol i el seu local és ocupat per la companyia de bombers que justament ells a principis del [[sigle XX]] seran els que tornaran a l'activitat musical, encara que durarà molt poc de temps, en [[1914]] la banda de bombers assumix als músics de la banda privada coneguda com "La Llira" que en alguns moments tingué reconeiximent de banda municipal. |
| − | Degut a la societat castellonenca, en un ple celebrat el | + | Degut a la societat castellonenca, en un ple celebrat el 1 de juliol de [[1925]], se feu el nomenament dels músics que formarien la Banda Municipal, s'acordà els càrrecs de: director de la banda (el mestre [[Pascual Asencio Hernández]], que era director de la Banda del Regiment), un subdirector, dos solistes, huit músics de primera, sèt de segona, nou de tercera i uns atres nou de quarta categoria. Celebraren el primer concert al dia següent en la [[Plaça Major de Castelló]] i als pocs dies obtingueren el primer premi en el Certamen celebrat en la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]]. |
| − | El | + | El 27 d'agost de 1925 dimití el mestre Asencio i es feu càrrec el subdirector Julio Sabater Roig, fins que el 18 de decembre del mateix any fon nomenat el mestre Eduardo Felip Suárez en qui la Banda guanyaria dos voltes més el Certamen de Valéncia, passaria la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]], consolidaria la seua implantació en Castelló i donaria concerts en vàries capitals espanyoles. A la seua jubilació, en [[1955]], fon nomenat el mestre Juan Garcés Queralt que va canviar, en [[1957]], els instruments de to lluent pels de to normal, va incloure cicles de concerts extraordinaris en solistes i en agrupacions corals, aplegant a estrenar la Novena Simfonia de [[Beethoven]]. |
En l'any [[1983]], el mestre Garcés passa a dirigir la [[Banda Municipal de Valéncia]] i ocupa el seu lloc el mestre [[Francesc Signes Castelló]]. La plantilla, que durant els últims anys fon de 45 músics passa a 50. Multiplica el seu repertori i suma importants participacions de solistes, directors i grups invitats. El mestre Signes, despuix de la seua jubilació, deixa una chafada imborrable per haver regalat a la Ciutat numeroses composicions que són part inseparable de la festa. | En l'any [[1983]], el mestre Garcés passa a dirigir la [[Banda Municipal de Valéncia]] i ocupa el seu lloc el mestre [[Francesc Signes Castelló]]. La plantilla, que durant els últims anys fon de 45 músics passa a 50. Multiplica el seu repertori i suma importants participacions de solistes, directors i grups invitats. El mestre Signes, despuix de la seua jubilació, deixa una chafada imborrable per haver regalat a la Ciutat numeroses composicions que són part inseparable de la festa. | ||