Edició de «Banc de Valéncia»

[[Image:Banco de Valencia, Valencia, España, 2014-06-30, DD 134.JPG|thumb|right|250px|Antiga seu central del Banc de Valéncia en el carrer Pintor Sorolla de Valéncia.]]
El '''Banc de Valéncia''' fon el primer banc de la Comunitat Valenciana i el sext banc d'[[Espanya]], i tenia la seua seu en la ciutat de [[Valéncia]], [[Comunitat Valenciana]]. El seu principal accioniste fon [[Bancaixa]], en un 38'40% (en l'any [[2010]]) de l'entitat, que operava de facto com a administrador de l'entitat, al no tindre cap atre accioniste un pes significatiu en l'accionariat del banc.

== Història ==
Fon fundat el [[20 de març]] de l'any [[1900]], sent el seu primer president el senyor [[José Tartiere Lenegre]]. Deu anys més tart, el banc ya va aparéixer en la ''Guia Mercantil i Industrial'' de Valéncia. En l'any [[1927]] va assumir la presidència de l'entitat [[Vicente Noguera Bonora]], per a un any més tart inaugurar l'oficina central en el carrer Alfredo Calderón de Valéncia. Un any més tart, el banc va comprar el [[Banc de Castelló]].

En l'any [[1936]] l'entitat va obrir una oficina en [[Sant Sebastià]]. En [[1940]] va haver un nou canvi de president, accedint al càrrec [[Antonio Noguera Bonora]], càrrec que en [[1954]] fon ocupat per [[Ignacio Villalonga Villalba]]. En els [[anys 1950]] es va popularisar la colecció de calendaris emesa per l'entitat. En [[1964]] va accedir al càrrec de president [[Joaquín Reig Rodríguez]].

En l'any [[1974]] el banc va inaugurar el seu Centre de Càlcul, i en [[1978]] la seua primera oficina en [[Madrit]]. En [[1984]] hagué un nou canvi en la presidència, sent el nou president [[Antonio Girona Busutil]]. A finals dels anys [[1980]], en [[1989]] el banc va conseguir la sifra de 230 oficines. En els [[anys 1990]] va haver tres canvis en la presidència, en l'any [[1993]] fon nomenat president [[Antonio Escámez López]], un any més tart, en [[1994]], [[José María Simó Nogués]], i en [[1997]] [[Antonio J. Tirado Jiménez]]. Seguint una llínea d'expansió, el Banc de Valéncia va comprar en [[1997]] el [[Banc de Múrcia]], encara que la fusió es va produir en [[2002]]. Eixe mateix any, el Banc de Valéncia va inaugurar la seua primera tenda de Bossa.

A l'arribar l'any [[2000]] l'entitat va celebrar el seu centenari en l'organisació de diversos actes i celebracions. El número d'oficines de l'entitat alcançà les 350 en [[2003]]. En l'any [[2004]], el que fora president de la [[Generalitat Valenciana]], [[José Luis Olivas Martínez]] va assumir la direcció de l'entitat.

Les seues accions cotisaven en el Mercat Continu espanyol i el seu "ticker" o acrònim en la Bossa espanyola era "'''BVA'''".

== Activitat ==
En el tercer trimestre de [[2009]] posseïa uns actius de 22.528 millons d'euros i el seu benefici net ascendia a 106,3 millons €. El 31-[[Decembre]]-[[2008]] contava en 452 sucursals distribuïdes per tota Espanya. <ref>{{cita web
|apellido = 
|nombre = 
|enlaceautor = 
|título = informe anual 2008
|año = 2009
|Edición = 
|ubicación = Valéncia, Espanya
|editorial = Banc de Valéncia
|ID = 
|url = http://www.bancodevalencia.es/cs/StaticFiles/BancoValencia/memoria/index.htm
|fechaacceso = 2009/12/12
}}</ref>

== Desaparició del banc ==
En l'any [[2012]] Banc de Valéncia fon venut a l'entitat catalana [[CaixaBank]] degut a la pèssima gestió de la seua directiva, les perdudes generalisades i la crisis econòmica. El [[12 de juny]] de [[2013]], data de l'ultima "Junta General Extraordinària d'Accionistes", el Banc de Valéncia fon absorbit formalment per [[CaixaBank]], passant a ser propietat d'esta ultima. 

Es preveu que la majoria d'oficines de Banc de Valéncia en la [[Comunitat Valenciana]] conserven la seua actual marca, sent reemplaçada per la marca CaixaBank en les oficines del restant d'Espanya. No obstant, es tracta simplement d'una estratègia comercial, ya que la totalitat de Banc de Valéncia fon absorbida per l'entitat catalana CaixaBank.

Els dirigents de Banc de Valéncia foren imputats i processats per numerosos delictes, en [[Jose Luis Olivas]] ([[PPCV|PP]]) com a màxim dirigent i responsable del banc.

== Cites ==
{{Cita|''En él cuestionaba el proceso de venta del Banco de Valencia a CaixaBank, aprobado a finales de noviembre de 2012 y firmado en marzo del año siguiente, por el que esta entidad pagó un euro al FROB cuando su valor en el momento de consumarse la operación superaba, según Climent, los 4.000 millones de euros.''|Entrevista a Salvador Climent, profesor de Economía Financiera y Actuarial de la Universitat de Valéncia (Valencia Plaza, 12.2.2017)}}

== Vore també ==
*[[Edifici del Banc de Valéncia]]

== Referències ==
{{listaref}}
* [http://www.elmundo.es/elmundo/2011/11/08/valencia/1320750427.html Salgado avanza que el FROB rescatará al Banco de Valencia si Bankia no lo hace - El Mundo] 
* [http://www.vlcnoticias.com/una-investigacion-de-la-universitat-cuestiona-el-precio-de-venta-del-banco-de-valencia/ Una investigación de la Universitat cuestiona el precio de venta del Banco de Valencia - Vlc Noticias]
* [http://www.lasprovincias.es/economia/banca/201609/11/bankia-dejo-caer-banco-20160911204508-rc.html Bankia dejó caer al Banco de Valencia, según los inspectores - Las Provincias]
* [http://valenciaplaza.com/una-estafa-en-toda-regla Una estafa en toda regla - Valencia Plaza]
* [http://www.valenciaplaza.com/salvador-climent-banco-valencia Salvador Climent: "La venta del Banco de Valencia fue un rescate encubierto a Caixabank" - Valencia Plaza]
* [http://raonem.org/raonem-2/salvador-climent-i-el-banc-de-valencia-bv/ Vídeo - Entrevista a Salvador Climent - Raonem]
* [https://cadenaser.com/emisora/2019/04/25/radio_valencia/1556186518_842520.html Domingo Parra, ex consejero delegado del Banco de Valencia, condenado a cuatro años de prisión - Cadena Ser]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Banco de Valencia building, Valencia}}

[[Categoria:Bancs d'Espanya|Valéncia]]
[[Categoria:Empreses de la Comunitat Valenciana]]