Edició de «Bíssol»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[ | + | [[Archiu:Bíssol.jpg|miniaturadeimagen|Bíssol o estornell]] |
− | + | '''El Bíssol o Estornell''' (''Scombrer japonicus o colias'') pertany a la família dels escòmbrits (Família Scombridae) i es tracta d'una espècie epipelàgica que es troba en un ranc de profunditat que varia des de la superfície fins als 200-300 metros. Realisa migracions estacionals dirigint-se a majors latituts en estiu i menors en hivern. Encara que sol ser monoespecífic pot associar-se en bancs de [[bonyítol]], [[sorells]] i [[sardines]]. S'alimenta principalment d'assuts pelàgics, crustàceus i cefalòpodos. | |
− | + | Ademés, Dispon dels següents nom comercials i locals: | |
− | + | En Andalusia (caballa, caballa del sur i tonino, en [[castellà]]). | |
− | |||
− | + | En Astúries (caballa, en castellà), (cuerva, caballón, xarda i xiarda en [[asturià]]). | |
− | + | En les Illes Balears (barat, bis, biso, verat i viso en [[balear]]). | |
− | + | En les Illes Canàries (caballa en [[castellà]]). | |
− | + | En Cantàbria (caballa, pericato (jovenils), sarda i verdel en [[castellà]]). | |
− | + | En Catalunya (barat d'ull gross, biret, bis, biso, bísol, bisso, bisu, cavalla, gallimo, guillem, sard, verat d'ull gross, viso i visol en [[català]]). | |
− | + | En la Comunitat Valenciana bíssol, burres, (visol, vissu en [[valencià]] en bases de Castelló). | |
− | + | En Galícia (albacora, cabalón, cabellón, cabalou, xarda, xarda pintada en [[gallec]] i verdel en [[castellà]]). | |
− | + | En Múrcia (vissu en [[valencià]] en bases de Castelló). | |
− | + | En País Vasc (begihaundi, begui aundi, berdel, betaudxe, betaundi, cuervas, huerva, macarel, makaela i makarela en [[vasc]] | |
− | + | == Morfologia == | |
− | + | Com a característiques generals tenim que la mitat dorsal és verda o blava, presentant llínees de color blau cobalt dispostes en zigzag. La mitat inferior dels flancs i la zona ventral són blanquinoses o platejades i alguns eixemplars poden presentar motejats llaugerament marcats. Les aletes dorsals, pectorals i caudal són obscures, mentres que les ventrals i anal blanquinoses. Tot el cos està cobert per escames chicotetes, sent una miqueta més grans darrere del cap i al voltant dels pectorals, formant en esta zona denominada cosselet, una espècie d'escut. La llínea lateral discorre a lo llarc del cos fins a l'aleta caudal, curvant-se de forma abrupta baix la primera aleta dorsal. | |
− | + | Les mandíbules són allargades i estan molt desenrollades, disponent la superior aixina com l'inferior d'una o dos rencs de menudes dents triangulars i llaugerament serrats. | |
− | + | Com a característiques més significatives podem dir que té un cos fusiforme de secció redonejada, tractant-se d'una espècie de tamany mig que sol passar els 30 centímetros de llongitut. | |
− | + | El seu cap és gran en relació en el restant del cos, tenint els ulls redonejats i la seua llongitut és menor d'unes cinc voltes la llongitut cefàlica. | |
− | + | La distància entre les dos aletes dorsals presenta una llongitut similar a la de la primera aleta dorsal. Ademés, la mitat inferior dels flancs i la zona ventral són blanquinoses o platejades i poden presentar un motejat dèbilment marcat aixina com la presència del cosselet i que entre les dos aletes pèlviques posseïxen un menut apèndix, característiques que ho diferencia de la [[Cavalla]] (Scomber scombrus). | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | [[ | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− |