Edició de «Associació Cultural Castell dels Sorells»

[[Archiu:Decalec.jpg|thumb|250px|Decàlec del valenciaparlant]]
L''''Associació Cultural Castell dels Sorells''' és una entitat cultural de la localitat valenciana d'[[Albalat dels Sorells]], [[Província de Valéncia|(Valencia)]], fundada en l'any [[2003]]. El seu president és [[Francesc Blasco i Úrios]]. 

Edita en caràcter mensual la revista o bolletí en [[llengua valenciana]] titulada ''[[Revista El Guarda|El Guarda]]'', que complix el seu número 71, en [[novembre]] de l'any [[2009]], i es distribuix al seus socis i es publica també per [[Internet]].

L''''Associació Cultural Castell dels Sorells''' organisa en [[Albalat dels Sorells]] actes culturals, conferències, teatre, poesia, etc, la major part d'elles en clau [[valencianista]]. Els seus fins són promocionar i fomentar el valencianisme.

Els seus socis fruixen d'una biblioteca pròpia d'autors [[Valencians|valencians]] i [[Valencianisme|valencianistes]].

En l'any [[2008]] dita associació, junt ad atres entitats culturals valencianes, colaborà en l'edició del '''[[Decàlec del valenciaparlant]]''' editat pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]] i [[Accio Cultural Social i Economica del Regne de Valencia]] (ARV).

== Vore també ==
* [[Revista El Guarda]]

== Enllaços externs ==
* [https://web.archive.org/web/20090519144844/http://www.diarielguarda.es/ Revista "El Guarda"] {{Archivat}}

[[Categoria:Associacions Culturals Valencianes]]
[[Categoria:Valencianisme]]
@@ Llínea 9: / Llínea 9: @@
 En l'any [[2008]] dita associació, junt ad atres entitats culturals valencianes, colaborà en l'edició del '''[[Decàlec del valenciaparlant]]''' editat pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]] i [[Accio Cultural Social i Economica del Regne de Valencia]] (ARV).
-== Cites ==
-{{Cita|En qualsevol llengua, com era la castellana, aragonesa, valenciana o unes atres, hi ha tres maneres de parlar. La primera més important es la que parlen els hòmens de ciencia i de lletres, perque guarda la propietat del terme, seguint la verdadera significacio, pronunciacio, ortografia i accent; i en cas que estos no troben o tinguen algun bon terme, acodixen a prendre'l del grec o del llati, que son les dos primeres en ben parlar, i en aço tenen la seua llengua molt corregida i copiosa. La segona manera es la que parlen els cavallers i gent principal cortesana, i ciudadana, que parlen molt cortes, polit i gracios; i es bona llengua, i ben parlada, pero si no hi ha en els tals lletres, aprimen tant la seua polidea, que van confonent-se, acurtant-la com els vestits que usem, els quals han vingut a dir la vostra senyoria, o mercet, i per acurtar, es traguen la diccio de la vostra, i expremen la senyoria o mercet. Uns atres n'hi ha que del vici fan gala en duplicar la esse, que per dir casa o cosa, diuen cassa o cossa. Unes atres expremen la haig, dient: Chuan, chente, etc… Uns atres pronuncien templum, dominum, mudant la final de eme en ene, sent tot lo contrari a la verdadera ortografia i bon accent. Des d'aci pense que algu no estava advertit d'estos defectes, llegint est avis m'ho agrairà i s'esmerarà. La tercera i ultima manera de parlar es la que parlens els vilans i gent comuna, que estos apliquen a cada pas termens contraris i impropis; i quant més va, tant corrompen la seua llengua, dels quals no s'ha de prendre cap d'eixemple sino de la més esmerada i preciada llengua que usen els hòmens de lletres, puix aquells quan més anem sempre milloren la seua llengua.|Traducció a la llengua valenciana, de la castellana, del llibre ''[[Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana|Alabances de les llengües hebrea, greca, llatina, castellana i valenciana]]'' de Martí de Viciana. Traduït per Vicent M. Rozalén i Garcia (Facsímil IX de la RACV, 2001). Raconet de la Cultura. [[Revista El Guarda]] (nº 117, giner 2014). Editada per l'[[Associació Cultural Castell dels Sorells]]}}
 == Vore també ==