Diferència entre les revisions de "Assamblea General de les Nacions Unides"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 7: Llínea 7:
 
== Història ==
 
== Història ==
  
La primera sessió de l'Assamblea General de l'ONU es va convocar el [[10 de giner]] de [[1946]] en el Methodist Central Hall de [[Londres]] i va incloure a representants de 51 nacions. Les següents sessions anuals es varen portar a terme en diferents ciutats: la segona sessió en la ciutat de [[Nova York]] i la tercera en [[París]]. Es va traslladar a la Sèu permanent de les Nacions Unides en la ciutat de Nova York al començ del seu sèptim periodo ordinari de sessions, el 14 d'octubre de [[1952]]. En [[decembre]] de l'any [[1988]], per a escoltar a [[Yasser Arafat]], l'Assamblea General va organisar el seu 29º periodo de sessions en el Palau de les Nacions en [[Ginebra]], [[Suïssa]].
+
La primera sessió de l'Assamblea General de la ONU es va convocar el [[10 de giner]] de [[1946]] en el Methodist Central Hall de [[Londres]] i va incloure a representants de 51 nacions. Les següents sessions anuals es varen portar a terme en diferents ciutats: la segona sessió en la ciutat de [[Nova York]] i la tercera en [[París]]. Es va traslladar a la Sèu permanent de les Nacions Unides en la ciutat de Nova York al començ del seu sèptim periodo ordinari de sessions, el 14 d'octubre de [[1952]]. En [[decembre]] de l'any [[1988]], per a escoltar a [[Yasser Arafat]], l'Assamblea General va organisar el seu 29º periodo de sessions en el Palau de les Nacions en [[Ginebra]], [[Suïssa]].
  
 
Fins a l'any [[2020]] només quatre dònes han presidit l'Assamblea General de Nacions Unides. La primera fon l'índia Vijaya Lakshmi Pandit (15 de setembre de [[1953]] - 21 de setembre de [[1954]]), la segona Angie Brooks de [[Llibèria]] ([[1969]]-[[1970]]), la tercera Haya Rashed al Khalifa de [[Barein]] en [[2006]] i la quarta María Fernanda Espinosa, d'[[Equador]], en [[2016]].
 
Fins a l'any [[2020]] només quatre dònes han presidit l'Assamblea General de Nacions Unides. La primera fon l'índia Vijaya Lakshmi Pandit (15 de setembre de [[1953]] - 21 de setembre de [[1954]]), la segona Angie Brooks de [[Llibèria]] ([[1969]]-[[1970]]), la tercera Haya Rashed al Khalifa de [[Barein]] en [[2006]] i la quarta María Fernanda Espinosa, d'[[Equador]], en [[2016]].

Última revisió del 11:03 28 maig 2022

L'Assamblea General de les Nacions Unides és l'orgue principal de l'Organisació de les Nacions Unides (ONU). En ella estan representats tots els Estats membres, cada u en votacions sobre qüestions importants, tals com la de pau i seguritat, ingrés de nous membres i qüestions presupostàries.

És un dels sis principals òrguens de les Nacions Unides i l'única en la que tots els països membres tenen igual representació. Entre els seus poders es troben la supervisió del presupost de les Nacions Unides, el nomenament dels membres no permanents al Consell de Seguritat, la recepció d'informes d'atres òrguens de l'ONU i la realisació de recomanacions en forma de resolució de l'Assamblea General de les Nacions Unides.

Dins de l'agenda estan les sessions plenàries ordinàries de l'Assamblea General, en els últims anys han segut inicialment programades per a celebrar-se en el transcurs de només tres mesos, no obstant, les càrregues de treball adicionals han estés estes sessions per a durar a través de just abans de la següent sessió. Les porcions rutinariament programades de les sessions es programen normalment per a començar en "el dimarts de la tercera semana de setembre, contant des de la primera semana en que hi haja a lo manco un dia de treball", segons les Regles de Procediment de l'ONU. Les últimes dos d'estes sessions regulars estaven programades rutinariament a la recreació exactament tres mesos més tart​ a principis de decembre, pero es varen recomençar en giner i estendre's fins a just abans del començament de les següents sessions.

Història[editar | editar còdic]

La primera sessió de l'Assamblea General de la ONU es va convocar el 10 de giner de 1946 en el Methodist Central Hall de Londres i va incloure a representants de 51 nacions. Les següents sessions anuals es varen portar a terme en diferents ciutats: la segona sessió en la ciutat de Nova York i la tercera en París. Es va traslladar a la Sèu permanent de les Nacions Unides en la ciutat de Nova York al començ del seu sèptim periodo ordinari de sessions, el 14 d'octubre de 1952. En decembre de l'any 1988, per a escoltar a Yasser Arafat, l'Assamblea General va organisar el seu 29º periodo de sessions en el Palau de les Nacions en Ginebra, Suïssa.

Fins a l'any 2020 només quatre dònes han presidit l'Assamblea General de Nacions Unides. La primera fon l'índia Vijaya Lakshmi Pandit (15 de setembre de 1953 - 21 de setembre de 1954), la segona Angie Brooks de Llibèria (1969-1970), la tercera Haya Rashed al Khalifa de Barein en 2006 i la quarta María Fernanda Espinosa, d'Equador, en 2016.

Estats membres[editar | editar còdic]

Els 193 Estats membres de les Nacions Unides componen els integrants de l'Assamblea General, en l'adició de la Santa Sèu i Palestina com a Estats no membres. Ademés, l'Assamblea General pot otorgar a una organisació o entitat internacional la posició d'observador permanent. Estos membres funcionen en vàries llimitacions.

Objectius[editar | editar còdic]

  • Considerar els principis de la cooperació en el manteniment de la pau i la seguritat internacional.
  • Discutir tota qüestió relativa a la pau i la seguritat internacionals i, llevat en casos en que el Consell de Seguritat estiga examinant una controvèrsia o situació, fer recomanacions al respecte. (Artícul 12)
  • Promoure estudis i fer recomanacions per a fomentar la cooperació política internacional, impulsar el dret internacional i la seua codificació, ajudar a fer efectius els drets humans i les llibertats fonamentals de tots i fomentar la cooperació internacional en matèries de caràcter econòmic, social, cultural, educatiu i sanitari.
  • Recomanar mides per a l'apany pacífic de qualsevol situació, siga com fora el seu orige, que puga perjudicar les relacions amistoses entre nacions.
  • Rebre i considerar els informes del Consell de Seguritat i dels demés òrguens de les Nacions Unides.
  • Examinar i aprovar el presupost de les Nacions Unides i fixar les quotes dels Membres.
  • Elegir als membres no permanents del Consell de Seguritat, els membres del Consell Econòmic i Social i els del Consell d'Administració Fiduciària que siguen d'elecció; elegir, en el Consell de Seguritat, als magistrats de la Cort Internacional de Justícia i, per recomanació del Consell de Seguritat, nomena al Secretari General.
  • De conformitat en la resolució Unió Pro Pau, adoptada per l'Assamblea General en novembre de 1950, l'Assamblea pot prendre mides si el Consell de Seguritat, per falta d'unanimitat entre els seus membres permanents, no les pren en un cas en que sembla haver amenaça a la pau, trencament de la pau o acte d'agressió. L'Assamblea està facultada per a considerar l'assunt immediatament a fi de recomanar als Membres l'adopció de mides colectives, inclusivament, en casos de trencament de la pau o d'acte d'agressió, l'ocupació de la força armada si fora necessari per a mantindre o restablir la pau i la seguritat internacionals.

Organigrama i sessions[editar | editar còdic]

L'assamblea sempre té previst un màxim de sèt mesos d'antelació per a la publicació dels temes d'importància en les sessions de manera provisional, pero este s'obté de forma definitiva 60 dies abans de cada sessió. Una volta en el temps de sessió plenària, cada comité expon els documents i informes, quan ya són mostrats estos se someten a votació pels estats membres per a la seua aprovació.

En els últims anys, les sessions plenàries han segut programades cada tres mesos, pero de fet l'excés de treball emergent provoca unes recessions breus per cada sessió. Cada temporada rutinària, es programa per a que comence el dimarts de la tercera semana de setembre, per a contar en la primera semana de treball segons les normes de procediment de l'ONU. Les sessions solen ser molt intervingudes per la raó del número d'estats membres solicitants, per això els temes de prioritat passen a les sis comissions principals fins al final del seu periodo a mitan de decembre.

Les comissions principals s'organisen de la següent manera:

  • Primera Comissió: Desarmament i Seguritat Internacional. (DISEC)
  • Segona comissió: Assunts econòmics i financers. (ECOFIN)
  • Tercera comissió: Assunts socials, humanitaris i culturals. (SOCHUM)
  • Quarta comissió: Política especial i de descolonisació. (SPECPOL)
  • Quinta comissió: Assunts administratius i presupostaris.
  • Sexta comissió: Jurídica.

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]