Diferència entre les revisions de "Arthur Schopenhauer"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Schopenhauer.jpg|thumb|250px|Retrat de Arthur Schopenhauer en [[1859]], als 71 anys d'edat]]
+
{{Plantilla:Infotaula persona
 +
|nom = Arthur Schopenhauer
 +
|image = Schopenhauer.jpg
 +
|peu = Retrat de Arthur Schopenhauer en [[1859]], als 71 anys d'edat
 +
|data_naix =  {{Data naiximent|1788|2|22}} 
 +
|lloc_naix = [[Danzig]]
 +
|data_mort =  {{Data defunció i edat|1860|9|21|1788|2|22}}
 +
|lloc_mort = [[Frankfurt]], [[Prússia|Regne de Prússia]]
 +
|nacionalitat = Alemany
 +
|ocupació = Filòsof
 +
|signatura = Arthur Schopenhauer Signature.svg
 +
}}
 
'''Arthur Schopenhauer''' ([[Danzig]], [[22 de febrer]] de [[1788]]—[[Frankfurt]], [[Prússia|Regne de Prússia]], [[21 de setembre]] de [[1860]]) fon un [[filòsof]] [[Alemanya|alemà]].
 
'''Arthur Schopenhauer''' ([[Danzig]], [[22 de febrer]] de [[1788]]—[[Frankfurt]], [[Prússia|Regne de Prússia]], [[21 de setembre]] de [[1860]]) fon un [[filòsof]] [[Alemanya|alemà]].
  

Revisió de 23:42 14 feb 2015

Arthur Schopenhauer
Schopenhauer.jpg
Retrat de Arthur Schopenhauer en 1859, als 71 anys d'edat
Nacionalitat: Alemany
Ocupació: Filòsof
Naiximent: 22 de febrer de 1788
Lloc de naiximent: Danzig
Defunció: 21 de setembre de 1860 (als 72 anys)
Lloc de defunció: Frankfurt, Regne de Prússia

Arthur Schopenhauer (Danzig, 22 de febrer de 1788Frankfurt, Regne de Prússia, 21 de setembre de 1860) fon un filòsof alemà.

La seua filosofia, concebuda essencialment com un «pensar fins el final» la filosofia de Kant, és deutora de Plató i Spinoza, servint ademés com pont en la filosofia oriental, en especial en el budisme, el taoisme i el vedanta.[1] En la seua obra tardana, a partir de 1836, presenta la seua filosofia en oberta polémica contra els desenrolls metafísics postkantians dels seus contemporàneus, i especialment contra Hegel, lo que contribuí en no escassa mida a la consideració del seu pensament com una filosofia «antihegeliana».

El seu treball més famós, Die Welt als Wille und Vorstellung (El món com voluntat i representació), constituix des de el punt de vista lliterari una obra mestra de la llengua alemana de totes les époques.[2] Supon ademés una de les cimes del idealisme occidental, i el pessimisme profunt (que no profunt pessimisme), que perdura en l'obra d'escritors i pensadors dels sigles XIX i XX, de la talla de Richard Wagner, Lev Tolstói, Friedrich Nietzsche, Sigmund Freud, Thomas Mann, Carl Gustav Jung, Albert Einstein, Otto Weininger, Otto Rank, Erwin Schrödinger, Ludwig Wittgenstein, Jorge Luis Borges, Pío Baroja o Émile Cioran, entre atres.

Referències

  1. Urs App: Schopenhauer's Compass. An Introduction to Schopenhauer's Philosophy and its Origins. Wil: UniversityMedia, 2014 (ISBN 978-3-906000-03-9)
  2. Safranski, Rüdiger: Schopenhauer y los años salvajes de la filosofía. Madrit, Alianza, 1991. ISBN 84-206-2699-6

Enllaços externs

Commons