Edició de «Arnau de Vilanova»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Biografia|
 
{{Biografia|
 
| nom = Arnau de Vilanova
 
| nom = Arnau de Vilanova
| image = [[File:Arnaldus de Villanova.jpg|250px|<center> Gravat que representa ad '''Arnau de Vilanova'''</center>]]
+
| image = [[Image:Arnau de Vilanova-uiqui.jpg|thumb|right|250px|<center> Gravat que representa ad '''Arnau de Vilanova'''</center>]]
 
| peu =  
 
| peu =  
 
| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]]  
 
| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]]  
Llínea 10: Llínea 10:
 
| lloc_mort = [[Gènova]], [[Itàlia]]
 
| lloc_mort = [[Gènova]], [[Itàlia]]
 
}}
 
}}
'''Arnau de Vilanova''' ([[Valéncia]]? entre [[1235]] i [[1240]] - [[Gènova]], [[Itàlia]] (tal volta navegant prop d'esta ciutat) entre [[1311]] i [[1313]]) fon un [[alquímia|alquimiste]], [[Astrologia|astròlec]], [[teologia|teòlec]] i [[Medicina|mege]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Se li ha atribuït orige [[francés]], [[italià]], [[català]], i [[aragonés]]. Es sol dir que l'epítet ''de Vilanova'' prové de que provablement naixquera en el [[Grau de Valéncia]], que en aquell moment era un poblat separat de [[Valéncia]] conegut en el nom de [[Vilanova del Grau]], pero atra hipòtesis diu que naixqué en ''Vilanova del Jiloca'' i que sent un chiquet sa família s'instalà en Valéncia.
+
'''Arnau de Vilanova''' ([[Valéncia]]? entre [[1235]] i [[1240]] - [[Gènova]], [[Itàlia]] (tal volta navegant prop d'esta ciutat) entre [[1311]] i [[1313]]) fon un [[alquímia|alquimiste]], [[Astrologia|astròlec]], [[teologia|teòlec]] i [[Medicina|mege]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Se li ha atribuït orige [[francés]], [[italià]], [[català]], i [[aragonés]]. Es sol dir que l'epítet ''de Vilanova'' prové de que provablement naixquera en el [[Grau de Valéncia]], que en aquell moment era un poblat separat de [[Valéncia]] conegut en el nom de [[Vilanova del Grau]], pero atra hipòtesis diu que naixqué en ''Vilanova del Jiloca'' i que sent un chiquet sa família s'instalà en Valéncia.
  
 
Escrigué obres molt importants per a la medicina migeval europea, com per eixemple ''Medicinalium introductionum speculum'' i atres tractats, com un de patologia general. Se li coneixia com el "mege de Reis i Papes" i hui se li reconeix com un dels més grans alquimistes històrics, encara que se li atribuïxen algunes obres que podrien no ser seues.
 
Escrigué obres molt importants per a la medicina migeval europea, com per eixemple ''Medicinalium introductionum speculum'' i atres tractats, com un de patologia general. Se li coneixia com el "mege de Reis i Papes" i hui se li reconeix com un dels més grans alquimistes històrics, encara que se li atribuïxen algunes obres que podrien no ser seues.
Llínea 22: Llínea 22:
 
Al residir Vilanova en Valéncia, poblada en eixos moments per una numerosa població musulmana, arribà a dominar la llengua aràbica, lo qual l'ajudà a llegir llibres de medicina escrits en eixa llengua.
 
Al residir Vilanova en Valéncia, poblada en eixos moments per una numerosa població musulmana, arribà a dominar la llengua aràbica, lo qual l'ajudà a llegir llibres de medicina escrits en eixa llengua.
  
Entre els anys [[1281]] i [[1285]], en el convent dominic de Barcelona i baix la tutela de Ramón Martí, estudià [[hebreu]], la Sagrada Escritura, cultura rabínica i tamúdica. També en l'any 1281, el rei aragonés Pere el Gran el nomenà Mege Real, càrrec que posteriorment també mantingué en Anfós el Lliberal i en Jaume II.
+
Entre els anys [[1281]] i [[1285]], en el convent dominic de Barcelona i baix la tutela de Ramón Martí, estudià [[hebreu]], la Sagrada Escritura, cultura rabínica i tamúdica. També en l'any 1281, el rei aragonés Pere el Gran el nomenà Mege Real, càrrec que posteriorment també mantingué en Alfons el Lliberal i en Jaume II.
  
 
Entre els anys [[1286]] i [[1289]], viví en Valéncia. Despuix s'establí durant deu anys en Montpelier en l'ànim d'ensenyar medicina. Fon llavors quan compongué els opúsculs llatins inspirats en Joaquím de Fiore, orientats d'un costat cap a la pròxima vinguda de l'anticrist, i per un atre costat cap a la reforma de l'Iglésia, segons els ideals dels fraticelos i beguinos.
 
Entre els anys [[1286]] i [[1289]], viví en Valéncia. Despuix s'establí durant deu anys en Montpelier en l'ànim d'ensenyar medicina. Fon llavors quan compongué els opúsculs llatins inspirats en Joaquím de Fiore, orientats d'un costat cap a la pròxima vinguda de l'anticrist, i per un atre costat cap a la reforma de l'Iglésia, segons els ideals dels fraticelos i beguinos.
Llínea 28: Llínea 28:
 
En l'any [[1299]], el rei Jaume II l'envià a [[París]], prop del rei Felip IV de [[França]], en una missió diplomàtica; la defensa dels drets de possessió de la [[Corona d'Aragó]] sobre el [[Vall d'Aran]], lo qual aprofità per a divulgar les seues idees sobre l'Anticrist entre els teòlecs de la Sorbona a través del seu "Tractatus de tempore adventus Antichristi", provocant l'indignació de dits teòlecs. Fon empresonat pero conseguí rapidament la seua llibertat. Sis mesos despuix tingué que retractar-se de lo dit davant el bisbe de París i la facultat de teologia.
 
En l'any [[1299]], el rei Jaume II l'envià a [[París]], prop del rei Felip IV de [[França]], en una missió diplomàtica; la defensa dels drets de possessió de la [[Corona d'Aragó]] sobre el [[Vall d'Aran]], lo qual aprofità per a divulgar les seues idees sobre l'Anticrist entre els teòlecs de la Sorbona a través del seu "Tractatus de tempore adventus Antichristi", provocant l'indignació de dits teòlecs. Fon empresonat pero conseguí rapidament la seua llibertat. Sis mesos despuix tingué que retractar-se de lo dit davant el bisbe de París i la facultat de teologia.
  
Entre els anys [[1297]] i [[1301]] els pensaments de Vilanova eren totalment catastròfics. En l'any [[1302]] és nomenat de nou com a mege, per Jaume II. En [[1304]] mor el [[Papa]] [[Benet XI]] i Vilanova es empresonat. Despuix d'haver segut posat en llibertat, es refugia en la cort de Fredric III de [[Sicília]]. En l'any [[1305]] torna a la cort de Jaume II i llig davant el mateix el seu "Confessio de Barcelona", síntesis del seu profetisme escatològic. En [[1309]], en [[Avinyó]], davant el seu amic el Papa [[Clement V]], defengué els "espirituals". Jaume II, al qual li dedica l'obra "Raonament d'Avinyó" ([[1310]]), constata que eixe text no coincidix en l'original, li retira la seua confiança i Vilanova se va a Sicília i despuix a [[Gènova]], a on muigué.
+
Entre els anys [[1297]] i [[1301]] els pensaments de Vilanova eren totalment catastròfics. En l'any [[1302]] és nomenat de nou com a mege, per Jaume II. En [[1304]] mor el [[Papa]] [[Benet XI]] i Vilanova es empresonat. Despuix d'haver segut posat en llibertat, es refugia en la cort de Fredric III de [[Sicília]]. En l'any [[1305]] torna a la cort de Jaume II i llig davant el mateix el seu "Confessio de Barcelona", síntesis del seu profetisme escatològic. En [[1309]], en [[Avinyó]], davant el seu amic el Papa [[Clement V]], defengué els "espirituals". Jaume II, al qual li dedica l'obra "Raonament d'Avinyó" ([[1310]]), constata que eixe text no coincidix en l'original, li retira la seua confiança i Vilanova se va a Sicília i despuix a [[Génova]], a on muigué.
  
 
Vilanova propugnà que la medicina no consistira en l'aplicació automàtica de remeis, sino que partint del coneiximent dels elements constitutius tant de la salut com de la malaltia, en la conseqüencia de que la medicina devia consistir en restablir l'equilibri de tals elements. Fon un mege excelent, raó per la qual es toleraren les seues visions delirants.
 
Vilanova propugnà que la medicina no consistira en l'aplicació automàtica de remeis, sino que partint del coneiximent dels elements constitutius tant de la salut com de la malaltia, en la conseqüencia de que la medicina devia consistir en restablir l'equilibri de tals elements. Fon un mege excelent, raó per la qual es toleraren les seues visions delirants.
Llínea 34: Llínea 34:
 
== Obra ==
 
== Obra ==
  
70 Obres de caràcter mèdic escrites en llatí. Un bon número d'escrits religiosos en llatí i en [[llengua valenciana]] ([[romanç valencià]]), tal i com ho especificaren els marmessors i aixina ho fa constar l'autor en alguns dels seus escrits. L'inquisició feu desaparéixer gran número de les seues obres en l'any 1316.
+
70 Obres de caràcter m`wdic escrites en llatí. Un bon número d'escrits religiosos en llatí i en [[llengua valenciana]]. L'inquisició feu desaparéixer gran número de les seues obres en l'any 1316.
  
 
* Tractatus de tempore adventus Antichristi
 
* Tractatus de tempore adventus Antichristi
Llínea 41: Llínea 41:
 
* Philosophia catholica et divina. (1302)
 
* Philosophia catholica et divina. (1302)
 
* Regiment de Sanitat. Dedicat a Jaume II. (1302)
 
* Regiment de Sanitat. Dedicat a Jaume II. (1302)
* Allocutio Christiani. Dedicat a Frederic III de Sicília. (1304)
+
* Allocutio Christiani. Dedicat a Frederic III de Sicilia. (1304)
* Confessio de Barcelona. (1305). En romanç valencià.
+
* Confessio de Barcelona. (1305)
* Informatio Beguinorum Sive Lectio Narbonae. (1305-1311). En romanç valencià.
+
* Informatio Beguinorum Sive Lectio Narbonae. (1305-1311). En valencià.
 
* Epistola Ad Gerentes Zonam Pelicaem. (1305-1311)
 
* Epistola Ad Gerentes Zonam Pelicaem. (1305-1311)
* Alia Informatio Beguinorum (1305-1311). En romanç valencià.
+
* Alia Informatio Beguinorum (1305-1311). En valencià.
 
* Expositio Super Apocalypsi. (1306)
 
* Expositio Super Apocalypsi. (1306)
 
* Informacio Espiritual. Dirigit al rei Frederic. (1310)
 
* Informacio Espiritual. Dirigit al rei Frederic. (1310)
* Raonament d'Avinyó. Dirigit a Jaume II, per a disculpar-se davant d'ell. (1310). En romanç valencià.
+
* Raonament d'Avinyó. Dirigit a Jaume II, per a disculpar-se davant d'ell. (1310). En valencià.
* Liçó de Narbona. En romanç valencià.  
+
* Lliçó de Narbona. En valencià.  
  
Deixà diversos escrits d'[[alquímia]] i medicina, en llatí, entre ells:
+
Deixà diversos escrits d'[[alquímia]], entre ells:
  
 
* ''Tesaurus Thesaurorum'' o ''Rosarius Philosophorum''
 
* ''Tesaurus Thesaurorum'' o ''Rosarius Philosophorum''
 
* ''Novum Lumen''
 
* ''Novum Lumen''
 
* ''Flos Florum''
 
* ''Flos Florum''
* ''Antidotarium''
 
  
Totes estes obres se li imputen pero algunes són de dubtosa autenticitat i atres varen desaparèixer, per la destrucció de l'inquisició. Es publicaren edicions de recopilacions en [[Lió]] en els anys [[1504]] i [[1532]] (en una biografia de [[Symphorianus Campegius]]), en [[Basilea]] en l'any [[1585]], en [[Frankfurt]] en [[1603]], i de nou en Lió en l'any [[1686]].  
+
Totes estes obres se li imputen pero són de molt dubtosa autenticitat. Es publicaren edicions de recopilacions en [[Lió]] en els anys [[1504]] i [[1532]] (en una biografia de [[Symphorianus Campegius]]), a [[Basilea]] en l'any [[1585]], a [[Frankfurt]] en [[1603]], i de nou en Lió en l'any [[1686]].  
  
S'han conservat integres en la seua versió original (romanç valencià) quatre obres, totes elles de caràcter espiritual: ''Confessió de Barcelona'', ''Liçó de Narbona'', ''Raonament d'Avinyó'' i ''Informació espiritual''.
+
Se'l coneix com un autor de reputació en [[medicina]] en alguns treballs que inclouen el ''Breviarium Practicae''. No se'n té certea, pero se li assigna l'invenció del [[monòxit de carboní]] i l'[[alcohol]] pur.
 
 
Se'l coneix com un autor de reputació en [[medicina]] en alguns treballs que inclouen el ''Breviarium Practicae''. No se'n té certea, pero se li assigna l'invenció del [[monòxit de carbono]] i l'[[alcohol]] pur.
 
 
 
== Referències ==
 
 
 
* ''Histoire littéraire de la France'', J. B. Haureau (1881), vol. 28
 
* ''Arnaud de Villeneuve, sa vie et ses oeuvres'', E. Lalande (Paris, 1896)
 
* Una llista d'escrits per J. Ferguson en el seu '',Bibliotheca Chemica'' (1906)
 
* ''Repertoire des sources hist., &c., Bio-bibliographie'',U. Chevalier (Paris, 1903)
 
 
 
== Bibliografia ==
 
* Batllori, Miquel; Carreras i Artau, Joaquim (1950). L'epistolari d'Arnau de Vilanova. Barcelona: IBC
 
* Chevalier, U. (1903): Repertoire des sources hist., &c., Bio-bibliographie
 
* Gascón Villaplana, P. (1975): Estudio sobre Arnau de Vilanova, Medicina e Historia
 
* Lalande, E. (1896): Arnaud de Villeneuve, sa vie et ses oeuvres, París
 
* Menéndez Pelayo, Marcelino (1967): Historia de los heterodoxos españoles, 2ª ed., Editorial Católica, Madrid.
 
* Paniagua Arellano, Juan Antonio (1963). Estudios y notas sobre Arnau de Vilanova. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. ISBN 978-84-00-03387-3
 
* Vilanova, Arnau de. Opera médica omnia. Pagés Editors; Universidad de Barcelona. Publicaciones y Ediciones. ISBN 978-84-7935-157-1
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
Llínea 88: Llínea 69:
 
* [https://josueferrer.com/2016/07/14/arnau/ ¿Sabías que Arnau de Vilanova descubrió las propiedades medicinales del alcohol y que fue médico de reyes y papas? - Josué Ferrer]
 
* [https://josueferrer.com/2016/07/14/arnau/ ¿Sabías que Arnau de Vilanova descubrió las propiedades medicinales del alcohol y que fue médico de reyes y papas? - Josué Ferrer]
  
[[Categoria:Biografies]]
+
== Referències ==
 +
 
 +
* ''Histoire littéraire de la France'', J. B. Haureau (1881), vol. 28;
 +
* ''Arnaud de Villeneuve, sa vie et ses oeuvres'', E. Lalande (Paris, 1896).
 +
* Una llista d'escrits per J. Ferguson en el seu '',Bibliotheca Chemica'' (1906).
 +
* ''Repertoire des sources hist., &c., Bio-bibliographie'',U. Chevalier (Paris, 1903).
 +
 
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Meges]]
+
[[Categoria:Teòlecs valencians]]
 
[[Categoria:Meges valencians]]
 
[[Categoria:Meges valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
+
[[Categoria:Meges valencians històrics]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
+
[[Categoria:Valencians de la ciutat de Valéncia]]
[[Categoria:Teòlecs]]
+
[[Categoria:Meges de Valéncia]]
[[Categoria:Teòlecs valencians]]
 

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilla usada en esta pàgina: