Arnadí

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Arnadí

L'Arnadi és un dels dolços més antics de la Comunitat Valenciana. Data del sigle IX-X. És tipicament valencià, en un nom intrigant i fascinant, ya que provablement "arnadi" és un vocable àrap. Sobretot el trobem en La Costera, en La Ribera Alta, en la Safor i en algunes comarques de Castelló.

És un dolç cassolà i tradicional, de color dorat, decorat en tocs blancs d'armela o de merengue.

Ingredients

S'elabora en els components següents:

Elaboració

Es bull la carabassa o el moniato en la pell, despuix es pela i es tritura. Es posa al foc en un recipient junt al sucre, a on es cou durant un quart d'hora: mentres, cal remenejar-ho per a que no s'agarre. Després, esta massa es barreja en armeles, llima i canella, es remeneja be i s'ordena en forma de piramide en una cassola de fanc, com més alta millor.

Per a acabar, s'encallen per damunt els pinyons i les armeles restants. I ara ya podem ficar-ho al fom a poca temperatura fins que estiga dorat. També el podem trobar adornat en merengue.

Podem trobar l'arnadi fet exclusivament de carabassa o de moniato, o d'abdos confitures mesclades. També és conegut en els noms de "carabassa santa" i "moniato sant", en Vall d'Uxo i Guadassuar, respectivament.