Edició de «Antonio Ubieto Arteta»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Antonio Ubieto Arteta | | nom = Antonio Ubieto Arteta | ||
− | | image = | + | | image = |
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyol]] | | nacionalitat = [[Espanyols|Espanyol]] | ||
Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
− | '''Antonio Ubieto Arteta''' ([[Saragossa]], [[31 de març]] de [[1923]] - | + | '''Antonio Ubieto Arteta''' ([[Saragossa]], [[31 de març]] de [[1923]] - [[Valéncia]], [[1 de febrer]] de [[1990]]) fon un [[historiador]] i [[filòlec]] [[medievaliste]] [[Aragó|aragonés]]. |
− | + | Discípul de l'historiador medievaliste [[José María Lacarra]], va destacar com a investigador de l'història i la [[lliteratura medieval]] sobretot en l'àmbit [[Aragó|aragonés]], a on va estudiar. Fon archiver i catedràtic de [[Universitat de Saragossa]], i en [[1977]] va obtindre la Càtedra d'Història Medieval de la dita Universitat, dirigint el departament homònim fins a [[1988]]. | |
− | + | La seua obra com a medievaliste comprén centenars de treballs destinats a l'edició de fonts primàries de temes navarrés-aragonesos, d'història valenciana o [[èpica]] medieval. Destaca la seua llabor en la clarificació dels orígens dels regnes de Castella, Aragó i Valéncia i la profundisació en l'història d'Aragó, en l'àmbit de la qual va publicar una magna obra de referència en diversos volums, la seua ''Història d'Aragó''. | |
− | |||
− | La seua obra com a | ||
Són importants aixina mateix les seues aportacions a l'autoria i datació del ''[[Cantar de meu Sit]] '', iniciant el corrent crític, hui dominant d'una datació tardana i una autoria única i possiblement culta per al ''Cantar''. | Són importants aixina mateix les seues aportacions a l'autoria i datació del ''[[Cantar de meu Sit]] '', iniciant el corrent crític, hui dominant d'una datació tardana i una autoria única i possiblement culta per al ''Cantar''. | ||
− | Com a continuadors de la seua obra figuren dos discípuls com el seu germà, Agustín Ubieto, especialisat en la génesis i canvis territorials tant d'[[Espanya]] com d'Aragó en les seues conegudes obres en format d'atles històrics; i el també | + | Com a continuadors de la seua obra figuren dos discípuls com el seu germà, Agustín Ubieto, especialisat en la génesis i canvis territorials tant d'[[Espanya]] com d'Aragó en les seues conegudes obres en format d'atles històrics; i el també medievaliste terolà Antonio Gargallo, el qual va destacar pel seu estudi sobre la [[Comunitat de Terol]] a lo llarc de tota l'[[Edat Mija]], i que al seu torn ha servit d'inspiració per a la recreació anual de Les Bodes d'Isabel de Segura, representada en el més de [[febrer]] en [[Terol]]. |
− | També va treballar en l'activitat editorial. En el dit àmbit va fundar la | + | També va treballar en l'activitat editorial. En el dit àmbit va fundar la reviste ''Ligarzas'' i l'editorial «Anubar», de les que fon director. En elles va iniciar importants coleccions, com ho són Texts Medievals, Obres d'Investigació, Comerç Valencià, Temes Valencians, i Gebres. |
== Bibliografia de l'autor == | == Bibliografia de l'autor == | ||
− | * | + | *-, Antonio Ubieto Arteta, «Observacions al Cantar de meu Sit», ''Arbor'', XXXVII (1957), 145-170. |
− | * '' | + | *—, ''El "Cantar de meu Sit" i alguns problemes històrics'', Saragossa, Anubar, 1992, ISBN 84-7013-054-4 |
− | * '' | + | *—, ''Història d'Aragó. Lliteratura medieval, I'', Saragossa, Anubar, 1982 ISBN 84-7013-186-9 |
− | * | + | *—, ''Colecció Diplomàtica de Cuéllar'', Segòvia, Diputació Provincial, 1961. Presentació de l'Exmo. Sr. D. Pascual Marín Pérez, magistrat i catedràtic de Dret Civil. |
− | + | *—, ''Orígens del Regne de Valéncia. Qüestions cronològiques sobre la seua reconquista, I'', Saragossa, Anubar, 1981, ISBN 84-7013-155-9 | |
− | * | + | *—, ''Orígens del Regne de Valéncia. Qüestions cronològiques sobre la seua reconquista, II'', Saragossa, Anubar, 1979, ISBN 84-7013-156-7 |
− | + | *-, Antonio Ubieto, [[Joan Reglà]], José María Jover, Carlos Sec, ''Introducció a l'Història d'Espanya'', ''Teide'', 1963, ISBN 84-307-7310-X | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Entrevista == | == Entrevista == | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
El periòdic ''[[Las Provincias]]'' publicà el dia [[20 de febrer]] de l'any [[1983]] una entrevista a Antonio Ubieto que fon feta pel periodiste [[Baltasar Bueno]], a on conta lo que li va ocórrer al catedràtic en l'Universitat de Valéncia per intentar contar la veritat: | El periòdic ''[[Las Provincias]]'' publicà el dia [[20 de febrer]] de l'any [[1983]] una entrevista a Antonio Ubieto que fon feta pel periodiste [[Baltasar Bueno]], a on conta lo que li va ocórrer al catedràtic en l'Universitat de Valéncia per intentar contar la veritat: | ||
Llínea 93: | Llínea 68: | ||
''- ¿Seguirá escribiendo de Valencia y su historia?'' | ''- ¿Seguirá escribiendo de Valencia y su historia?'' | ||
− | ''El profesor Ubieto sonríe y cesa unos segundos de hablar. Me lo prometí a mí mismo y a quienes me conocen. Sí. Pero ahora estoy escribiendo la historia de Aragón diseñada en seis tomos, he escrito tres, y a razón de uno por año creo que tardaré unos tres años en volver a escribir y publicar sobre la historia del Reino de Valencia en la época | + | ''El profesor Ubieto sonríe y cesa unos segundos de hablar. Me lo prometí a mí mismo y a quienes me conocen. Sí. Pero ahora estoy escribiendo la historia de Aragón diseñada en seis tomos, he escrito tres, y a razón de uno por año creo que tardaré unos tres años en volver a escribir y publicar sobre la historia del Reino de Valencia en la época medieval.' |
''- Volvamos al discurso de la Universidad'' | ''- Volvamos al discurso de la Universidad'' | ||
Llínea 109: | Llínea 84: | ||
''- También dicen los catalanes que les pertenecen los Pirineos aragoneses.'' | ''- También dicen los catalanes que les pertenecen los Pirineos aragoneses.'' | ||
− | ''Eso es una idiotez, no es historia, sino histeria catalana. No hay ni un solo documento con que los catalanes puedan demostrar eso. Lo que si hay es una | + | ''Eso es una idiotez, no es historia, sino histeria catalana. No hay ni un solo documento con que los catalanes puedan demostrar eso. Lo que si hay es una serie de indocumentados que están haciendo pasar la mentira por verdad.'' |
''- Volvamos a Valencia, se marchó de aquí.'' | ''- Volvamos a Valencia, se marchó de aquí.'' | ||
Llínea 115: | Llínea 90: | ||
''Quisieron pegarme.'' | ''Quisieron pegarme.'' | ||
− | ''Me hicieron la vida imposible, quisieron pegarme una paliza. Fui al rector diciéndole que si no se me garantizaba la seguridad personal no volvía hasta que hubiera paz. Estuve un | + | ''Me hicieron la vida imposible, quisieron pegarme una paliza. Fui al rector diciéndole que si no se me garantizaba la seguridad personal no volvía hasta que hubiera paz. Estuve un mes sin ir a clase.'' |
''Me encontré en una ciudad donde casi todo el mundo me era hostil. Hubo un partido político que a principio de curso daba consignas para atacar a distintas personas durante el año, y me tocó a mí.'' | ''Me encontré en una ciudad donde casi todo el mundo me era hostil. Hubo un partido político que a principio de curso daba consignas para atacar a distintas personas durante el año, y me tocó a mí.'' | ||
Llínea 134: | Llínea 109: | ||
''Ubieto ha publicado hasta el momento 200 libros sobre la Edad Media española, la mayor parte dedicados a los reinos de Aragón y Valencia. Es un incansable trabajador, está casado y tiene cuatro hijos. Vive en Zaragoza.'' | ''Ubieto ha publicado hasta el momento 200 libros sobre la Edad Media española, la mayor parte dedicados a los reinos de Aragón y Valencia. Es un incansable trabajador, está casado y tiene cuatro hijos. Vive en Zaragoza.'' | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Cites == | == Cites == | ||
− | + | {{Cita|''Se presenta a los Almorávides como los causantes de la pérdida de la lengua romance en Valencia en el siglo XII y como los impulsores del dominio de la lengua árabe. Es tan burda esta interpretación que no resiste el menor intento de crítica. Los primitivos almorávides hablaban bereber y desconocían por completo el árabe. Difícilmente podían propiciar la lengua árabe....''|''Los almorávides, el idioma romance y los valencianos.'' (Temas valencianos, 29; págs. 7, 11 y 14. Año 1978). Antonio Ubieto.}} | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | {{Cita|''Se presenta a los Almorávides como los causantes de la pérdida de la lengua romance en Valencia en el siglo XII y como los impulsores del dominio de la lengua árabe. Es tan burda esta interpretación que no resiste el menor intento de crítica. Los primitivos almorávides hablaban bereber y desconocían por completo el árabe. Difícilmente podían propiciar la lengua árabe....''|''Los almorávides, el idioma romance y los valencianos.'' (Temas valencianos, 29; págs. 7, 11 y 14. Año | ||
− | |||
− | |||
== Referències == | == Referències == | ||
*Veu [http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=12487 «Antonio Ubieto Arteta»], ''Gran Enciclopèdia Aragonesa'' (en llínea). | *Veu [http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=12487 «Antonio Ubieto Arteta»], ''Gran Enciclopèdia Aragonesa'' (en llínea). | ||
− | *Angel J. Martín Duc, «[http://dialnet.unirioja.És/servlet/fichero_articulo?codigo=15849&orden=85316 El | + | *Angel J. Martín Duc, «[http://dialnet.unirioja.És/servlet/fichero_articulo?codigo=15849&orden=85316 El medievaliste aragonés Antonio Ubieto Arteta]», ''príncep de Viana'', any núm. 51, núm. 189, 1990, ps. 19-22. ISSN 0032-8472 |
− | *Ramón Ferrer Navarro, [http://ifc.dpz.Es/recursos/publicacions/23/05/_ebook.Pdf «El professor Ubieto i el | + | *Ramón Ferrer Navarro, [http://ifc.dpz.Es/recursos/publicacions/23/05/_ebook.Pdf «El professor Ubieto i el medievalisme hispà»], ''Reviste d'Història Jerónimo Zurita. Historiadors de l'Espanya Medieval i Moderna'', 73 (1998), Saragossa, Institució «Fernando el Catòlic», ps. 89-116. ISSN 0044-5517. |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Llínea 239: | Llínea 128: | ||
{{Traduït de|es|Antonio_Ubieto_Arteta}} | {{Traduït de|es|Antonio_Ubieto_Arteta}} | ||
− | |||
[[Categoria:Historiadors]] | [[Categoria:Historiadors]] | ||
+ | [[Categoria:Filòlecs]] | ||
[[Categoria:Historiadors d'Aragó]] | [[Categoria:Historiadors d'Aragó]] | ||
− | |||
[[Categoria:Filòlecs espanyols]] | [[Categoria:Filòlecs espanyols]] | ||
− | [[Categoria: | + | [[Categoria:Medievalistes]] |
− | |||
− | |||
[[Categoria:Saragossans]] | [[Categoria:Saragossans]] |