Edició de «Antoni Margil de Jesús»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Margil1.jpg|thumb|250px|Retarat anònim del [[sigle XVIII]]]]
+
'''Antoni Margil de Jesús O.F.M.''' ([[Valencia]], [[18 d'agost]] de [[1657]] - [[Mèxic]],[[6 d'agost]] de [[1726]])  fon un franciscà [[Comunitat Valenciana|valencià]], missioner i evangelisador d'Amèrica, fundador dels Coleges Apostòlics de Propaganda FIDE de [[Querètaro]], [[Guatemala]], i [[Zacatecas]]. Fon conegut com el '''flare dels peus penats''', pels més de 10.000 quilómetros, que feu a peu per a obrir el Camí de Terra Cap a Dins (Patrimoni de l'Humanitat),  i que conecta la Ciutat de Mèxic en la ciutat texana Sant Antoni.
  
'''Antoni Margil de Jesús O.F.M.''' ([[Valencia]], [[18 d'agost]] de [[1657]] - † [[Mèxic]],[[6 d'agost]] de [[1726]])  fon un franciscà [[Comunitat Valenciana|valencià]], missioner i evangelisador d'Amèrica, fundador dels Coleges Apostòlics de Propaganda FIDE de [[Querètaro]], [[Guatemala]], i [[Zacatecas]]. Fon conegut com el '''flare dels peus penats''', pels més de 10.000 quilómetros, que feu a peu per a obrir el Camí de Terra Cap a Dins (Patrimoni de l'Humanitat),  i que conecta la Ciutat de Mèxic en la ciutat texana Sant Antoni.
+
Margil, un sigle anterior a Juniper Serra, fon el missioner que més quilómetros recorreu en totes les Índies. En [[Nicaragua]] escrigué una "Gramàtica de la llengua Tzotzil". Després de ser capcionat i lligat a un arbre pels indis Choles (gràcies a la seua oratòria conseguí la llibertat).
 
 
Margil, un sigle anterior a Juniper Serra, fon el missioner que més quilómetros recorreu en totes les Índies. En [[Nicaragua]] escrigué una "Gramàtica de la llengua Tzotzil". Despuix de ser capcionat i lligat a un arbre pels indis Choles (gràcies a la seua oratòria conseguí la llibertat).
 
  
 
Feu totes les seues correries apostòliques a peu descalç i no més en un Crist, el breviari i els tifells per a celebrar la missa». «Passà mesos sancers en mig dels boscs, rodejat de salvages i alimentant-se de frutes.
 
Feu totes les seues correries apostòliques a peu descalç i no més en un Crist, el breviari i els tifells per a celebrar la missa». «Passà mesos sancers en mig dels boscs, rodejat de salvages i alimentant-se de frutes.
  
Referixen els seus biógrafs  que per a atraure's als indis i conquistar les seues animes per a [[Deu]], se servia de la música, per a la que tenia aptituts especials, cantant ell mateix i ensenyant als indis a cantar lloades a Deu, salms i l'Alabat, lletra i música que havia compost ell mateix.
+
Referixen els seus biógrafs  que per a atraure's als indis i conquistar les seues animes per a [[Deu]], se servia de la musica, per a la que tenia aptituts especials, cantant ell mateix i ensenyant als indis a cantar lloades a Deu, salms i l'Alabat, lletra i música que havia compost ell mateix.
  
  
Llínea 16: Llínea 14:
 
== Missió en Amèrica ==
 
== Missió en Amèrica ==
  
Partí de [[Cadis]] a finals del més de [[març]] de l'any [[1683]] junt en atres companyers de l'[[Orde franciscana]], despuix de visitar en [[Valéncia]] a sa mare i el que fon el seu primer convent, el de la Corona. El viage fon de setanta i quatre dies de penosa travessia en borrasques que portaven al perill de naufragi de la seua embarcació, fins que el [[6 de juny]] de l'any [[1683]] aplegà al port de [[Veracruz]], que terminava de ser saquejat pel pirata nomenat Lorencillo. Als pocs dies escomençà la seua ruta evangelisadora. Partí caminant per orde del prelat portant el [[Breviari]], un bacul i un [[Crucifix]], confiant en la [[Providencia divina]].
+
Partí de [[Cadis]] a finals del més de [[març]] de l'any [[1683]] junt en atres companyers de l'[[Orde franciscana]], després de visitar en [[Valéncia]] a sa mare i el que fon el seu primer convent, el de la Corona. El viage fon de setanta i quatre dies de penosa travessia en borrasques que portaven al perill de naufragi de la seua embarcació, fins que el [[6 de juny]] de l'any [[1683]] aplegà al port de [[Veracruz]], que terminava de ser saquejat pel pirata cridat Lorencillo. Als pocs dies escomençà la seua ruta evangelisadora. Partí caminant per orde del prelat portant el [[Breviari]], un bacul i un [[Crucifix]], confiant en la [[Providencia divina]].
  
 
Els primers pobles en els que sermonà foren els que trobava en el camí fins el [[convent de la Santissima Creu (Querétaro)|convent de la Santissima Creu]] de [[Queretaro]], no pergué ocasió de difondre la paraula.
 
Els primers pobles en els que sermonà foren els que trobava en el camí fins el [[convent de la Santissima Creu (Querétaro)|convent de la Santissima Creu]] de [[Queretaro]], no pergué ocasió de difondre la paraula.
  
Querétaro fon el primer centre de la seua activitat; des d'allí escomençà una increible etapa missionera itinerant, a peu, a l'estil franciscà instaurat en Mèxic 150 anys abans per Fray Martí de Valéncia, i durant més de deu anys recorreu des del citat [[Mèxic]], [[Guatemala]], [[Hundures]], [[Nicaragua]] i [[Costa Rica]]. Més de 40.000 persones reberen el batisme del pare Margil.
+
Querétaro fon el primer centre de la seua activitat; des d'allí escomençà una increible etapa missionera itinerant, a peu, a l'estil franciscà instaurat en Mèxic 150 anys abans per Fray Martí de Valéncia, i durant més de deu anys recorreu des de el citat [[Mèxic]], [[Guatemala]], [[Hundures]], [[Nicaragua]] i [[Costa Rica]]. Més de 40.000 persones reberen el batisme del pare Margil.
  
 
Sermonaven per parelles, i quan aplegaven als pobles, entraven esquàlits i mal vestits pero cantant, alegres i en la creu alçada; això provocava que les gents eixiren a rebre'ls maravellades i escoltaren les seues paraules.
 
Sermonaven per parelles, i quan aplegaven als pobles, entraven esquàlits i mal vestits pero cantant, alegres i en la creu alçada; això provocava que les gents eixiren a rebre'ls maravellades i escoltaren les seues paraules.
Llínea 27: Llínea 25:
  
 
=== Yucatán, Ciutat Real ===
 
=== Yucatán, Ciutat Real ===
De Queretaro partí cap a [[Yucatán]], sermonant per tota la zona. Posteriorment marchà a [[Tabasco]]. De camí a [[Ciutat Real]], en el poble de [[Tustia]], emmalaltiren greument els dos flares, aplegant al punt de rebre Antoni l'[[Extrema Unció]]. Finalment, de forma miraculosa, sanaren i al poc seguiren el seu camí cap a Ciutat Real, a on sermonaren un temps per a dirigir-se més tart a [[Guatemala]], recorrent la costa sur durant mesos.
+
De Queretaro partí cap a [[Yucatán]], sermonant per tota la zona. Posteriorment marchà a [[Tabasco]]. De camí a [[Ciutat Real]], en el poble de [[Tustia]], emmalaltiren greument els dos flares, aplegant al punt de rebre Antoni l'[[Extrema Uncio]]. Finalment, de forma miraculosa, sanaren i al poc seguiren el seu camí cap a Ciutat Real, a on sermonaren un temps per a dirigir-se més tart a [[Guatemala]], recorrent la costa sur durant mesos.
  
 
=== Costa Rica ===
 
=== Costa Rica ===
Aplegaren al sur de [[Costa Rica]] en l'any [[1688]] Margil i el seu companyer, un flare nomenat Melchor. Se toparen en uns indis nomenats [[Talamasncas]], organisats en vàries tribus. Eren indis antropòfecs que feen sacrificis humans.  
+
Aplegaren al sur de [[Costa Rica]] en l'any [[1688]] Margil i el seu companyer, un flare cridat Melchor. Se toparen en uns indis cridats [[Talamasncas]], organisats en vàries tribus. Eren indis antropòfecs que feen sacrificis humans.  
  
 
Els dos flares patiren tortures i estigueren pròxims a perdre la vida; foren rebuts a sagetades i en colps d'estral pero eixiren indemnes. En atra ocasió passaren tres dies de genolls sense menjar ni beure custodiats pels indis, pero sense dubte un dels moments més complicats fon quan foren amarrats a un fust dins d'una foguera. Finalment els dos missioners conseguiren el seu objectiu i convertiren als indis.  
 
Els dos flares patiren tortures i estigueren pròxims a perdre la vida; foren rebuts a sagetades i en colps d'estral pero eixiren indemnes. En atra ocasió passaren tres dies de genolls sense menjar ni beure custodiats pels indis, pero sense dubte un dels moments més complicats fon quan foren amarrats a un fust dins d'una foguera. Finalment els dos missioners conseguiren el seu objectiu i convertiren als indis.  
Llínea 41: Llínea 39:
  
 
== Missió en Texas ==
 
== Missió en Texas ==
En lo que hui és [[Estats Units]] fundaria una missió en Sabines, seguint el [[Riu de Nort]] fins a [[Texas]]. Seguidament despuix d'haver-se lliurat de la trobada en els natius fundaria les missions del Sant Esperit i Sant Josep en el territori de Texas.
+
En lo que hui és [[Estats Units]] fundaria una missió en Sabines, seguint el [[Riu de Nort]] fins a [[Texas]]. Seguidament després d'haver-se lliurat de la trobada en els natius fundaria les missions del Sant Esperit i Sant Josep en el territori de Texas.
  
 
== Últims viages ==
 
== Últims viages ==
 
Morí en el [[convent de Sant Francesc (Ciutat de Méxic)|Convent de Sant Francesc]] de Mèxic. En l'any [[1836]] foren declarades heròiques les virtuts del Venerable serf de Deu Fra Antoni Margil de Jesús, reposa en la ciutat de Mèxic.
 
Morí en el [[convent de Sant Francesc (Ciutat de Méxic)|Convent de Sant Francesc]] de Mèxic. En l'any [[1836]] foren declarades heròiques les virtuts del Venerable serf de Deu Fra Antoni Margil de Jesús, reposa en la ciutat de Mèxic.
 
== Referències ==
 
* [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/46850530212363942976613/index.htm El peregrino septentrional atlante: delineado en la exemplarissima vida del Venerable Padre F. Antonio Margil de Jesus, Fruto de la Floridissima Ciudad de Valencia... aclamado de la piedad por nuevo apóstol de Guatemala... / escríbela el P. Fr. Isidro Felis de Espinosa ]
 
* Oltra Perales, Enrique. OFM. Fray Antonio Margil de Jesús, un valenciano apóstol que evangelizó a las Américas (1657-1726) Valencia, España, 1994
 
 
== Bibliografia ==
 
 
* Iraburu, José María (2003). Hechos de los apóstoles de América (3ª edición). Pamplona: Fundación Gratis Date. p. 558. ISBN 84-87903-36-3
 
* [https://www.traditioninaction.org/Margil/mainpage.html Marian T. Horvat. Ven. Antonio Margil of Jesus: apostle of New Spain and Texas]
 
* Ribes, Vicente. Presencia valenciana en estados Unidos (siglos XVI – XIX) Biblioteca valenciana, 2002
 
* Ríos, Eduardo. Vida de fray Antonio Margil de Jesús, apóstol de América. México; 1941
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Antoni Margil de Jesús}}
 
  
 +
* [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/46850530212363942976613/index.htm El peregrino septentrional atlante: delineado en la exemplarissima vida del Venerable Padre F. Antonio Margil de Jesus, Fruto de la Floridissima Ciudad de Valencia... aclamado de la piedad por nuevo apóstol de Guatemala... / escríbela el P. Fr. Isidro Felis de Espinosa]
 
* [https://web.archive.org/web/20160508224926/http://www.gratisdate.org/texto_prueba.php?idl=34  Venerable Antonio Margil de Jesús, el fraile de los pies alados, por J.Mª Iraburu en Hechos de los apóstoles en América].
 
* [https://web.archive.org/web/20160508224926/http://www.gratisdate.org/texto_prueba.php?idl=34  Venerable Antonio Margil de Jesús, el fraile de los pies alados, por J.Mª Iraburu en Hechos de los apóstoles en América].
 
*[https://www.levante-emv.com/valencia/2018/05/07/fraile-valenciano-fundo-san-antonio/1714366.html| El fraile valenciano que fundó San Antonio de Texas]
 
*[https://www.levante-emv.com/valencia/2018/05/07/fraile-valenciano-fundo-san-antonio/1714366.html| El fraile valenciano que fundó San Antonio de Texas]
  
[[Categoria:Biografies]]
+
[[Categoria: Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
+
[[Categoria: Valencians]]
[[Categoria:Religiosos]]
+
[[Categoria: Religiosos valencians]]
[[Categoria:Religiosos valencians]]
 

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilla usada en esta pàgina: