Edició de «Antàrtica»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
El mont [[Erebus]] és un [[volcà]] actiu de l'Antàrtica situat en la costa oriental de l'[[illa de Ross]]. La seua elevació és de 3.794 [[msnm]]. El punt més alt del continent és el [[Massiç Vinson]], en 4.892 msnm . | El mont [[Erebus]] és un [[volcà]] actiu de l'Antàrtica situat en la costa oriental de l'[[illa de Ross]]. La seua elevació és de 3.794 [[msnm]]. El punt més alt del continent és el [[Massiç Vinson]], en 4.892 msnm . | ||
| − | La major part de l'Antàrtica es troba coberta per un jagantí [[inlandsis]]; la grossària mija del [[gel]] que cobrix el continent és de 2.500 m; la màxima grossària registrada és de 4.776 m, en la [[Terra Adelia]], | + | La major part de l'Antàrtica es troba coberta per un jagantí [[inlandsis]]; la grossària mija del [[gel]] que cobrix el continent és de 2.500 m; la màxima grossària registrada és de 4.776 m, en la [[Terra Adelia]], la qual cosa equival a quasi 5 km de gèl sobre alguns llocs de l'estructura rocosa de l'Antàrtida. A l'inlandsis o cala glaciar de l'Antàrtica correspon aproximadament el 90% de la [[criosfera]] del planeta [[Terra]]. |
En certes zones, la cala glaciar supera àmpliament els llímits del continent, formant extenses ''barreres'' sobre les grans abadies de l'oceà glaciar Antàrtic. Les més importants són la [[barrera de gèl de Ross]], la [[Barrera de gels Ronne|barrera de Ronne]], la [[Barrera de gels Filchner|barrera de Filchner]] i la [[Barrera de gels Larsen A|barrera de Larsen A]] (la [[Barrera de gels Larsen B]] lliteralment se fongué en el [[2002]] degut al ''calfament global''). En certes zones de contacte del llímit exterior de les mencionades barreres es formen zones d'aigües oceàniques superficials relativament càlides. | En certes zones, la cala glaciar supera àmpliament els llímits del continent, formant extenses ''barreres'' sobre les grans abadies de l'oceà glaciar Antàrtic. Les més importants són la [[barrera de gèl de Ross]], la [[Barrera de gels Ronne|barrera de Ronne]], la [[Barrera de gels Filchner|barrera de Filchner]] i la [[Barrera de gels Larsen A|barrera de Larsen A]] (la [[Barrera de gels Larsen B]] lliteralment se fongué en el [[2002]] degut al ''calfament global''). En certes zones de contacte del llímit exterior de les mencionades barreres es formen zones d'aigües oceàniques superficials relativament càlides. | ||