Diferència entre les revisions de "Amor"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 4: Llínea 4:
 
En el terreny [[religió|religiós]] presenta grans connotacions espirituals, de forma que transcendix el ''sentiment'' i passa a ser un ''estat'' de l'''anima'' o de la ''consciencia'', identificat en velles religions com Deu mateix.  
 
En el terreny [[religió|religiós]] presenta grans connotacions espirituals, de forma que transcendix el ''sentiment'' i passa a ser un ''estat'' de l'''anima'' o de la ''consciencia'', identificat en velles religions com Deu mateix.  
  
En [[sicologia]], [[Robert J. Sternberg]] creu necessaris per a que existixca amor tres elements: ''intimitat'', ''passió'' i ''decisió'' o ''compromís''. Per a [[Erich Fromm]], l'amor és un ''art''. En [[Biologia]], ''pareix'' estar relacionat en la ''supervivència'' de l'individu i de l'espècie. Segons beluns, no es únic de l'espècie humana, i també pot presentar-se en atres sers.
+
En [[sicologia]], [[Robert J. Sternberg]] creu necessaris per a que existixca amor tres elements: ''intimitat'', ''passió'' i ''decisió'' o ''compromís''. Per a [[Erich Fromm]], l'amor és un ''art''.  
 +
 
 +
En [[Biologia]], ''pareix'' estar relacionat en la ''supervivència'' de l'individu i de l'espècie. En realitat, no és únic de l'espècie humana, i també pot presentar-se en atres espècies i sers vius.
  
 
== Bibliografia relacionada ==
 
== Bibliografia relacionada ==

Última revisió del 19:00 15 set 2022

«L'amor dels jóvens no està en el cor, sino en els ulls».
William Shakespeare. Pintura de Frank Dicksee (1884).

L'amor és un concepte universal relacionat en l''afinitat entre sers, definit de diferents formes segons les diferents ideologies i punts de vista (científic, filosòfic, religiós, artístic). A sovint es pot interpretar com un sentiment i el terme freqüentment s'associa en l'amor romàntic. Per a Gottfried Leibniz, «amar es trobar en la felicitat d'atre la teua pròpia felicitat».

En el terreny religiós presenta grans connotacions espirituals, de forma que transcendix el sentiment i passa a ser un estat de l'anima o de la consciencia, identificat en velles religions com Deu mateix.

En sicologia, Robert J. Sternberg creu necessaris per a que existixca amor tres elements: intimitat, passió i decisió o compromís. Per a Erich Fromm, l'amor és un art.

En Biologia, pareix estar relacionat en la supervivència de l'individu i de l'espècie. En realitat, no és únic de l'espècie humana, i també pot presentar-se en atres espècies i sers vius.

Bibliografia relacionada[editar | editar còdic]

  • Agustín García Calvo (1984), El amor y los 2 sexos. Del tiempo de amor y olvido. Editorial Lucina, Zamora. (2.ª ed. 1991).
  • José Pedro Manglano Castellary (2007). El amor y otras idioteces, Editorial Planeta. ISBN 978-84-08-07567-7.
  • Carmen Martín Gaite Usos amorosos de la postguerra española. 1ª edició, 1987. 7ª edició, 1988. Anagrama. Barcelona. ISBN 84-339-0085-4.
  • C. S. Lewis (2007). Los cuatro amores, Rialp. ISBN 978-84-321-2749-6.
  • Conchita Ramón Delgado. Diccionario del amor. 1936. Gráficas "RECORT", Barcelona.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons