Diferència entre les revisions de "Amor"
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
En el terreny [[religió|religiós]] presenta grans connotacions espirituals, de forma que transcendix el ''sentiment'' i passa a ser un ''estat'' de l'''anima'' o de la ''consciencia'', identificat en velles religions com Deu mateix. | En el terreny [[religió|religiós]] presenta grans connotacions espirituals, de forma que transcendix el ''sentiment'' i passa a ser un ''estat'' de l'''anima'' o de la ''consciencia'', identificat en velles religions com Deu mateix. | ||
| − | En [[sicologia]], [[Robert J. Sternberg]] creu necessaris per a que existixca amor tres elements: ''intimitat'', ''passió'' i ''decisió'' o ''compromís''. Per a [[Erich Fromm]], l'amor és un ''art''. En [[Biologia]], ''pareix'' estar relacionat en la ''supervivència'' de l'individu i de l'espècie. Segons beluns, no es únic de l'espècie humana, i també pot presentar-se en atres sers. | + | En [[sicologia]], [[Robert J. Sternberg]] creu necessaris per a que existixca amor tres elements: ''intimitat'', ''passió'' i ''decisió'' o ''compromís''. Per a [[Erich Fromm]], l'amor és un ''art''. |
| + | |||
| + | En [[Biologia]], ''pareix'' estar relacionat en la ''supervivència'' de l'individu i de l'espècie. Segons beluns, no es únic de l'espècie humana, i també pot presentar-se en atres sers. | ||
== Bibliografia relacionada == | == Bibliografia relacionada == | ||
Revisió de 18:53 15 set 2022
William Shakespeare. Pintura de Frank Dicksee (1884).
L'amor és un concepte universal relacionat en l''afinitat entre sers, definit de diferents formes segons les diferents ideologies i punts de vista (científic, filosòfic, religiós, artístic). A sovint es pot interpretar com un sentiment i el terme freqüentment s'associa en l'amor romàntic. Per a Gottfried Leibniz, «amar es trobar en la felicitat d'atre la teua pròpia felicitat».
En el terreny religiós presenta grans connotacions espirituals, de forma que transcendix el sentiment i passa a ser un estat de l'anima o de la consciencia, identificat en velles religions com Deu mateix.
En sicologia, Robert J. Sternberg creu necessaris per a que existixca amor tres elements: intimitat, passió i decisió o compromís. Per a Erich Fromm, l'amor és un art.
En Biologia, pareix estar relacionat en la supervivència de l'individu i de l'espècie. Segons beluns, no es únic de l'espècie humana, i també pot presentar-se en atres sers.
Bibliografia relacionada
- Agustín García Calvo (1984), El amor y los 2 sexos. Del tiempo de amor y olvido. Editorial Lucina, Zamora. (2.ª ed. 1991).
- José Pedro Manglano Castellary (2007). El amor y otras idioteces, Editorial Planeta. ISBN 978-84-08-07567-7.
- Carmen Martín Gaite Usos amorosos de la postguerra española. 1ª edició, 1987. 7ª edició, 1988. Anagrama. Barcelona. ISBN 84-339-0085-4.
- Publio Ovidio Nasón (1995). Amores; Arte de amar; Sobre la cosmética del rostro femenino; Remedios contra el amor, Madrid: Editorial Gredos. ISBN 978-84-249-1392-2.
- C. S. Lewis (2007). Los cuatro amores, Rialp. ISBN 978-84-321-2749-6.
- Octavio Paz (1993). La llama doble - Amor y erotismo, Seix Barral. ISBN 978-968-6005-80-6.
- Conchita Ramón Delgado. Diccionario del amor. 1936. Gráficas "RECORT", Barcelona.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Amor.