Edició de «Alzira»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 77: | Llínea 77: | ||
El [[30 de decembre]] de [[1242]] reconquistà la ciutat el rei [[Jaume I d'Aragó]], en un episodi fonamental per a la conquista del nou [[Regne de Valéncia]], ya que Alzira era l'única ciutat per la que podia creuar-se el riu [[Xúquer]], d'ahí el seu lema ''Claudo regnum et adaperio'' (Obric i Tanque el Regne). El sobirà concedí a la vila infinitat de privilegis, entre els que destacà el de mer i mixt imperi en jurisdicció en causes civils i criminals sobre quaranta dos municipis, aixina com el títul de ''Coronada i Fidelíssima Vila Real''. El seu ranc de vila real li donà vot en les Corts del [[Regne de Valéncia]]. | El [[30 de decembre]] de [[1242]] reconquistà la ciutat el rei [[Jaume I d'Aragó]], en un episodi fonamental per a la conquista del nou [[Regne de Valéncia]], ya que Alzira era l'única ciutat per la que podia creuar-se el riu [[Xúquer]], d'ahí el seu lema ''Claudo regnum et adaperio'' (Obric i Tanque el Regne). El sobirà concedí a la vila infinitat de privilegis, entre els que destacà el de mer i mixt imperi en jurisdicció en causes civils i criminals sobre quaranta dos municipis, aixina com el títul de ''Coronada i Fidelíssima Vila Real''. El seu ranc de vila real li donà vot en les Corts del [[Regne de Valéncia]]. | ||
| − | La vinculació del ''conquistador'' en la ciutat fon gran. [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] passava llargues temporades en Alzira, per la que sentia especial predilecció, en la casa-palau que popularment rebé el nom de ''Casa real'' o ''del rei'' o ''Casa de l'Olivera''. Actualment està en marcha un proyecte per a la recuperació i conservació de l'edifici. La seua segona dona, donya [[Violant d' | + | La vinculació del ''conquistador'' en la ciutat fon gran. [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] passava llargues temporades en Alzira, per la que sentia especial predilecció, en la casa-palau que popularment rebé el nom de ''Casa real'' o ''del rei'' o ''Casa de l'Olivera''. Actualment està en marcha un proyecte per a la recuperació i conservació de l'edifici. La seua segona dona, donya [[Violant d'Hungria]] fundà en Alzira el Convent de Santa Maria de Montpellier, en memòria de la [[Maria de Montpellier|mare del Rei]], que fon donat a l'Orde cistercenca en [[1274]]<ref>''Geografía Histórica del Reino de Valencia'', Carlos Sartú Carreres.</ref> i que desaparegué despuix de la desamortisació de [[1820]]. |
Fon en Alzira on, en [[1276]], el monarca abdicà en favor dels seus fills [[Pere III el Gran]], que heredà els regnes de [[Regne d'Aragó|Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i [[Jaume II de Mallorca|Jaume II]], que heredà el [[Regne de Mallorca]]. En el trànsit de la seua mort, com havia dispost, [[Jaume I d'Aragó|Don Jaume]] fon amortallat en els hàbits del [[císter]], orde a la que va pertànyer [[Bernart d'Alzira (màrtir)|Sant Bernart d'Alzira]], patró de la vila. L'episodi de la mort del rei és controvertit. Segons les cròniques, una vegada hagué abdicat en Alzira, va morir de camí cap a [[Valéncia]]. No obstant atres, basant-se en la [[Crònica de Ramon Muntaner]] senyalen la residencia real d'Alzira com lloc del decés, despuix del qual fon traslladat ya cadàver a la capital del regne i posteriorment al [[monasteri de Poblet]] on fon enterrat. | Fon en Alzira on, en [[1276]], el monarca abdicà en favor dels seus fills [[Pere III el Gran]], que heredà els regnes de [[Regne d'Aragó|Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i [[Jaume II de Mallorca|Jaume II]], que heredà el [[Regne de Mallorca]]. En el trànsit de la seua mort, com havia dispost, [[Jaume I d'Aragó|Don Jaume]] fon amortallat en els hàbits del [[císter]], orde a la que va pertànyer [[Bernart d'Alzira (màrtir)|Sant Bernart d'Alzira]], patró de la vila. L'episodi de la mort del rei és controvertit. Segons les cròniques, una vegada hagué abdicat en Alzira, va morir de camí cap a [[Valéncia]]. No obstant atres, basant-se en la [[Crònica de Ramon Muntaner]] senyalen la residencia real d'Alzira com lloc del decés, despuix del qual fon traslladat ya cadàver a la capital del regne i posteriorment al [[monasteri de Poblet]] on fon enterrat. | ||