Edició de «Altea»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Infobox_pobles | {{Infobox_pobles | ||
| − | |image_país = | + | |image_país = |
| − | |image_província = | + | |image_província = |
|nom = Altea | |nom = Altea | ||
| − | |image_escut = | + | |image_escut = |
| − | |país = | + | |país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]] |
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] | |comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] | ||
|província = [[Província de Alacant]] | |província = [[Província de Alacant]] | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
|superfície = 34,43 km² | |superfície = 34,43 km² | ||
|altitut = 61 msnm | |altitut = 61 msnm | ||
| − | |població = 22. | + | |població = 22.648 hab. (INE 2007) |
|densitat = 657,8 hab./km² | |densitat = 657,8 hab./km² | ||
|gentilici = alteà/ana | |gentilici = alteà/ana | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
|festes = | |festes = | ||
|alcalde = Miguel Ortiz Zaragoza ([[PP]]) | |alcalde = Miguel Ortiz Zaragoza ([[PP]]) | ||
| − | | | + | |uep = [http://www.altea.es Web Oficial d'Altea] |
|notes = | |notes = | ||
}} | }} | ||
[[Image:Altea desde el mar JMM.JPG|thumb|250px|Vista d'Altea des del Mediterràneu]] | [[Image:Altea desde el mar JMM.JPG|thumb|250px|Vista d'Altea des del Mediterràneu]] | ||
| − | '''Altea''' és un | + | '''Altea''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] situat en la [[província d'Alacant]], en la comarca de la [[Marina Baixa]]. Es troba en la costa del [[Mar Mediterràneu]], al nort de Alfàs i al sur de Calp. Conta en 22.648 habitants (INE 2007). |
| − | == Geografia == | + | === Geografia === |
| − | + | Altea es situa en una baïa que tanca la punta de l'Albir i el Morro de Toix. La creua la N-332 i dispon de l'eixida en l'autopista AP-7. | |
El terme municipal llimita en els térmens de [[L'Alfàs]], [[Benissa]], [[Calp]], [[Callosa d'En Sarrià]], [[Xaló]] i [[La Núcia]]. En el seu terme municipal es troba una pedania del municipi dit Altea la Vella, als peus de La [[Serra de Berna]]. | El terme municipal llimita en els térmens de [[L'Alfàs]], [[Benissa]], [[Calp]], [[Callosa d'En Sarrià]], [[Xaló]] i [[La Núcia]]. En el seu terme municipal es troba una pedania del municipi dit Altea la Vella, als peus de La [[Serra de Berna]]. | ||
| − | == Història == | + | === Història === |
El nom d'Altea pot vindre del grec “Altahia”, que significa “yo cure”. S'han trobat vestigis en el terme d'[[ibers]] i [[romans]]. | El nom d'Altea pot vindre del grec “Altahia”, que significa “yo cure”. S'han trobat vestigis en el terme d'[[ibers]] i [[romans]]. | ||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
En [[1705]] desembarcà en la Bahía d'Altea l'esquadra anglo-holandesa que recolzava al Archiduc Carles d'Àustria, en el general valencià [[Joan Batiste Basset i Ramos|Baptista Basset]] al cap, en el marc de la guerra de Successió, fet que favorí la presa posterior pels austracistes de [[Dénia]] i [[Valéncia]]. El [[sigle XVIII]] va marcar un auge agrícola, peixer, comercial i demogràfic, acabant-se el sigle en 5.000 habitants. Durant el [[sigle XIX]] la vida oficial i comercial es va traslladar cap al núcleu urbà pròxim al mar. | En [[1705]] desembarcà en la Bahía d'Altea l'esquadra anglo-holandesa que recolzava al Archiduc Carles d'Àustria, en el general valencià [[Joan Batiste Basset i Ramos|Baptista Basset]] al cap, en el marc de la guerra de Successió, fet que favorí la presa posterior pels austracistes de [[Dénia]] i [[Valéncia]]. El [[sigle XVIII]] va marcar un auge agrícola, peixer, comercial i demogràfic, acabant-se el sigle en 5.000 habitants. Durant el [[sigle XIX]] la vida oficial i comercial es va traslladar cap al núcleu urbà pròxim al mar. | ||
| − | == Demografia == | + | === Demografia === |
| − | Altea conta en una població de | + | Altea conta en una població de 21.995 habitants ([[INE]] [[2018]]), dels quals el 34'6% és de nacionalitat estrangera, principalment procedent d'atres països de l'[[Unió Europea]] (5.543 censats, el 24'5% del cens) i de [[Iberoamèrica]]. |
{| align="center" {{tablabonita}} | {| align="center" {{tablabonita}} | ||
| Llínea 59: | Llínea 59: | ||
|} | |} | ||
| − | == Economia == | + | === Economia === |
El principal sector econòmic del municipi és el turisme, gràcies al qual la població s'ha vist multiplicada des dels anys 60. | El principal sector econòmic del municipi és el turisme, gràcies al qual la població s'ha vist multiplicada des dels anys 60. | ||
| − | Ademés, també n'hi ha que senyalar que, degut a l'aument de la població nomenat, la segona font | + | Ademés, també n'hi ha que senyalar que, degut a l'aument de la població nomenat, la segona font de ingressos del municipi és la construcció. La tercera font d'ingressos en importància es l'[[agricultura]] i la peixca. Es de destacar que la marca automovilística [[SEAT]] va prendre el seu nom per a un dels seus models, un vehícul compacte de caràcter deportiu. |
| − | == Monuments i llocs d'interés == | + | === Monuments i llocs d'interés === |
| − | * | + | *Iglésia Monasteri Carmelites Descalces. |
| − | * | + | *Torre de la Galera: Declarada Be d'Interés Cultural. |
| − | * | + | *Torre de la Bellaguarda: Antiga torre de la muralla alteana, actualment es troba al costat d'un parc pintoresc, del barri de Bellaguarda( el barri més antic de la actual Altea). |
| − | + | *Iglésia parroquial de Nostra Sra. del Consol. L'iglésia principal d'Altea, és la més coneguda, gràcies a les seues dos cúpules que delecten la vista de tot turista, ademés de ser per excelència l'emblema alteà i són dites “la cúpula del mediterràneu per la seua bellea i esplendor. | |
| − | *'' | + | *Poble antic. Junt a l'iglésia de la Consolació, es troba el poble antic, Esta és una de les zones més boniques de la ciutat d'Altea. Pot gojar dels numerosos miradors que es troben ya que es situa en lo alt d'un tossal. Aixina com, poder gojar d'una agradable velada sopant en un dels tants restaurants, que ací es troben o simplement prendre's una copa gojant de la cultura del poble peixer, que tan be conserva Altea en les seues cases blanques, les seues flors i els seus carrers empedrats. |
| − | * | + | *Palau Altea: Centre cultural, d'exposicions i de congressos d'Altea. |
| − | * | + | *Passeig marítim: Lloc a on es pot passejar, gojant d'una agradable brisa marinera, en un dels numerosos terrats que es troben en el mateix, aixina com restaurants i pizzeries. |
| − | |||
| − | |||
== Plages == | == Plages == | ||
| Llínea 85: | Llínea 83: | ||
*L'Olla: Te una vella tradició de lloc d'estiueig de principis de sigle. Front a l'Olla emergix del mar l'Illeta, chicotet illot a 500 m. De la plaja que, com una gran caragola que sorgix de de les aigües, atrau als navegants per a que admiren les belles parts d'este racó. Quan més fret fa en esta part del poble hi ha un lloc en esta plaja a on l'aigua comença a bollir. De ahí el seu nom. | *L'Olla: Te una vella tradició de lloc d'estiueig de principis de sigle. Front a l'Olla emergix del mar l'Illeta, chicotet illot a 500 m. De la plaja que, com una gran caragola que sorgix de de les aigües, atrau als navegants per a que admiren les belles parts d'este racó. Quan més fret fa en esta part del poble hi ha un lloc en esta plaja a on l'aigua comença a bollir. De ahí el seu nom. | ||
| − | |||
| − | |||
*Cap Negret: De gravilla i aigües netes, molt concorreguda per la seua tranquilitat. El seu nom prové perque en una de les plages d'esta partida del poble “gure-caiola” a on n'hi ha un gran número de roques volcàniques baix les roques del ministe peculiarment una te forma de cap i com les roques volcàniques són negres, te eixe nom. | *Cap Negret: De gravilla i aigües netes, molt concorreguda per la seua tranquilitat. El seu nom prové perque en una de les plages d'esta partida del poble “gure-caiola” a on n'hi ha un gran número de roques volcàniques baix les roques del ministe peculiarment una te forma de cap i com les roques volcàniques són negres, te eixe nom. | ||
| − | *El Mascarat: Baix l'imponent serra de Berna es troba este enclavament. Ací es troba el Port Deportiu Campomanes. El Mascarat, està | + | *El Mascarat: Baix l'imponent serra de Berna es troba este enclavament. Ací es troba el Port Deportiu Campomanes. El Mascarat, està limítrof en la ciutat veïna de Calp. |
| − | *La Roda: És la plaja més concorreguda, ya que es troba en el | + | *La Roda: És la plaja més concorreguda, ya que es troba en el casc urbà d'Altea. |
*Cap Blanch: La major plaja d'Altea, va aumentant considerablement d'amplària fins unir-se en la plaja de l'Albir, que ya pertany al terme municipal de [[L'Alfas]]. | *Cap Blanch: La major plaja d'Altea, va aumentant considerablement d'amplària fins unir-se en la plaja de l'Albir, que ya pertany al terme municipal de [[L'Alfas]]. | ||
| Llínea 99: | Llínea 95: | ||
Al llarc de tot l'any, cada partida i/o barri alteà homeneja al seu patró. | Al llarc de tot l'any, cada partida i/o barri alteà homeneja al seu patró. | ||
| − | En [[febrer]], són les festes de Mig Any, de [[Moros i Cristians]] en honor de Sant Blai, i les del Crist de la Salut en Altea la Vella. En [[juny]] arriben les festes en honor a la Santíssima Trinitat en el barri de Bellaguarda, Sant Antoni en la partida Cap Blanch i Sant Joan en el barri del fornet ( | + | En [[febrer]], són les festes de Mig Any, de [[Moros i Cristians]] en honor de Sant Blai, i les del Crist de la Salut en Altea la Vella. En [[juny]] arriben les festes en honor a la Santíssima Trinitat en el barri de Bellaguarda, Sant Antoni en la partida Cap Blanch i Sant Joan en el barri del fornet(casc antic). En [[juliol]] tenen lloc la festa marinera en honor a Sant Pere i la Verge del Carme a la que contínua Sant Jaume, en Cap Blanch i la de Santa Ana en Altea la Vella. |
| − | [[agost|Agost]] comença en la festa de Sant Roc, en la partida de l'horta, a les que seguixen les festes de Sant Llorenç en la que es realisa un castell de fòcs artificials | + | [[agost|Agost]] comença en la festa de Sant Roc, en la partida de l'horta, a les que seguixen les festes de Sant Llorenç en la que es realisa un castell de fòcs artificials on es dispara inclús des de plataformes flotants dins del mar. Dita festa, s'emmarca en la partida de l'Olla, Sant Isidre i Sant Lluís, també es desenrollen en el més d'agost. |
En [[setembre]] són les de Sant Tomàs i, com colofó del fi de l'[[estiu]], el quart fi de semana de setembre, les Festes Patronals en honor al Crist del Sagrari acompanyat de la festa dels Moros i Cristians. Per a acabar l'any, en [[decembre]], es celebren les festes de Santa Bàrbara en la partida de Sogay i La puríssima en Altea la Vella. | En [[setembre]] són les de Sant Tomàs i, com colofó del fi de l'[[estiu]], el quart fi de semana de setembre, les Festes Patronals en honor al Crist del Sagrari acompanyat de la festa dels Moros i Cristians. Per a acabar l'any, en [[decembre]], es celebren les festes de Santa Bàrbara en la partida de Sogay i La puríssima en Altea la Vella. | ||
| Llínea 132: | Llínea 128: | ||
2015-2019 PP 7 COMPROMÍS 6 PSOE 4 CIPAL 2 ALTEA AMB TRELLAT 2 | 2015-2019 PP 7 COMPROMÍS 6 PSOE 4 CIPAL 2 ALTEA AMB TRELLAT 2 | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||
{{Commonscat|Altea}} | {{Commonscat|Altea}} | ||
| − | * [ | + | * [http://www.altea.es Ajuntament d'Altea] |
{{Municipis de La Marina Baixa}} | {{Municipis de La Marina Baixa}} | ||
| − | |||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]] | [[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]] | ||