Edició de «Alqueria de Julià»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Alqueria de Julià de València.jpg|thumb|Alqueria de Julià de Valéncia]] | [[File:Alqueria de Julià de València.jpg|thumb|Alqueria de Julià de Valéncia]] | ||
| − | L''''alqueria de Julià''', també nomenada '''Horta de Julià''', se situava en l'[[horta de Valéncia]] camí cap a [[Mislata]], trobant-se en l'actualitat dins de la retícula urbana de la [[ciutat de Valéncia]], entre l'actual Avinguda del Cit i el vell llit del [[riu Túria]], el conjunt té frontera als carrers Castany Tobenyas, Velazquez | + | L''''alqueria de Julià''', també nomenada '''Horta de Julià''', se situava en l'[[horta de Valéncia]] camí cap a [[Mislata]], trobant-se en l'actualitat dins de la retícula urbana de la [[ciutat de Valéncia]], entre l'actual Avinguda del Cit i el vell llit del [[riu Túria]], el conjunt té frontera als carrers Castany Tobenyas, Velazquez i Passeig de la Pechina. Es tracta d'un conjunt agropecuari del [[sigle XVII]] edificat en estils manierista i barroc. |
== Descripció == | == Descripció == | ||
| − | El conjunt constava d'un edifici i un jardí immediat a la vivenda. El jardí tenia un llaberint i una glorieta al voltant de la qual es disponien tanques quadrangulars. | + | El conjunt constava d'un edifici i un jardí immediat a la vivenda. El jardí tenia un llaberint i una glorieta al voltant de la qual es disponien tanques quadrangulars. Després del jardí hi havia un terrat, a continuació un hort en un camí central vorejat d'emparrats i en la zona més alluntada de la vivenda, una pinada, rest de la gran pinada Moyà de Campanar. |
| − | En l'actualitat | + | En l'actualitat només es conserva l'alqueria, havent-se perdut l'hort i el jardí. L'edifici, es pot considerar com un dels escassos eixemplars conservats d'alqueria valenciana del sigle XVII. Consta de planta baixa i primer pis i coincidint en l'eix de la porta principal una torre de dos altures. La porta principal té una senzilla embocadura de pedra i sobre ella està l'únic balcó de l'exterior, ya que el rest de les obertures són finestres. En la frontera que dona al jardí s'obri una portada en columnes jòniques sobre les quals se situa un entaulament molt resaltat, en un frontó en la part superior. L'edifici està rematat en piràmides i boles. |
En l'interior es dispon un vestíbul en arc rebaixat en el centre. Les habitacions de planta baixa estan cobertes en bigues de [[fusta]]. En esta planta hi ha un sòcol de rajoles de finals del sigle XVII, en l'entrada es representa, també en taulellera, un Ecce Homo segons la iconografia tradicional. Les diferents dependències de la planta superior conserven les decoracions dels sostres a base de moltures geomètriques i pechines en les cantonades. Cal destacar una de les estades coberta en un esgrafiat en motius vegetals i fantàstics, sent un dels pocs eixemples que es conserven en interiors de les vivendes, bona mostra del floriment d'esta tècnica en la Valéncia de finals del sigle XVII. | En l'interior es dispon un vestíbul en arc rebaixat en el centre. Les habitacions de planta baixa estan cobertes en bigues de [[fusta]]. En esta planta hi ha un sòcol de rajoles de finals del sigle XVII, en l'entrada es representa, també en taulellera, un Ecce Homo segons la iconografia tradicional. Les diferents dependències de la planta superior conserven les decoracions dels sostres a base de moltures geomètriques i pechines en les cantonades. Cal destacar una de les estades coberta en un esgrafiat en motius vegetals i fantàstics, sent un dels pocs eixemples que es conserven en interiors de les vivendes, bona mostra del floriment d'esta tècnica en la Valéncia de finals del sigle XVII. | ||