Almorzar
Almorzar (Del llatí admŏrdium, de admordere, mossegar llaugerament.), també pronunciat asmorçar o armorsar, en castellà almuerzo, és una menjada, generalment llaugera, que es fa a mitan matí, vora les dèu, entre el desdejuni i el dinar. L'almorzar és una costum típica valenciana.
L'almorzar és l'aliment que se pren despuix del desdejuni, segons el Diccionari de la Real Academia Espanyola (DRAE) és el menjar del migdia o primeres hores de la vesprada.
En atres zones se li crida almorzar al menjar servit generalment al migdia, be en casa o en restaurants o cafeteries. La cantitat i composició de l'almorzar depén en gran mesura de les costums generals de la població, de les tradicions culinàries del país o ètnia i del clima, entre atres factors. Depenen també del lloc i ocasió en el temps: existixen els almorzars d'oficina, colege, familiars, de negoci. En algunes cultures és un dels menjars principals del dia (com per eixemple en la mediterrànea), no obstant en les cultures anglosaxones l'almorzar queda reduït a una mínima expressió.
Segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) també diu que és l'acció d'almorzar: Acció d'almorzar: El conveni laboral ha de contemplar mija hora per a l'almorzar. El desdejuni, l'almorzar, el dinar, el berenar, el sopar i el resopó, són les menjades tradicionals valencianes.
Eixemples de frases:
- L'almorzar de hui és titaina en botifarretes.
- Els chiquets se mengen l'almorzar a l'hora del pati en el colege.
- Prendre l'almorzar: És una costum molt nostra almorzar a mitan matí.
- Menjar en l'almorzar alguna cosa: Hui havem almorzat llomello en tomata fregida. Tots els dies almorze una pataqueta de faves tendres en allets.
També la RACV fa una observació sobre la paraula almorzar:
El significat de almorzar com a menjar a migdia és un castellanisme semàntic, puix en valencià est acte es diu dinar: Dinarem en ma casa. Dine ací tots els dies... Dinar de treball, de negocis...