Diferència entre les revisions de "Almogàvers"
(Fusionant el text dels dos artículs, l'antic i el nou.) (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | Els '''almogàvers''' foren unes tropes de choc, espionage i guerrilla presents en tots els regnes cristians de la [[Península Ibèrica|península ibèrica]] a lo llarc de la [[Reconquista]], en orige en el [[Regne d'Aragó]], formades principalment per infanteria llaugera i especialment coneguts per l'actiu paper que varen eixercitar en la conquista del [[Mediterràneu]] per la [[Corona d'Aragó]] entre els [[Sigle XIII|sigles XIII]] i [[Sigle XIV|XIV]]. | + | Els '''almogàvers''' foren unes tropes de choc, espionage i guerrilla presents en tots els regnes cristians de la [[Península Ibèrica|península ibèrica]] a lo llarc de la [[Reconquista]], en orige en el [[Regne d'Aragó]], formades principalment per infanteria llaugera i especialment coneguts per l'actiu paper que varen eixercitar en la conquista del [[Mediterràneu]] per la [[Corona d'Aragó]] entre els [[Sigle XIII|sigles XIII]] i [[Sigle XIV|XIV]]. |
| + | |||
| + | Els ''' Almogavers''' foren soldats dels quals se va escomençar a parlar durant el sege de Valencia del rei En [[Jaume I]]. Se dia d'ells que eren guerrers gorssers i valents que se barallaven sempre en les alvançades de l'eixercit [[cristia]]. Naixcuts i criats estos soldats entre les asprees dels monts, se vestien en pells d'animals i portaven sempre descobert el cap, els monyos del qual, aixina com la barba, no se tallaven mai. | ||
| + | |||
| + | Anaven armats de punyal, espasa i llança i defenien el seu cos en un escut de cuiro, que batien furiosament a l'entrar en batalla al crit de ''"¡desperta ferro!"''. | ||
| + | |||
| + | Estos salvages, la patria dels quals s'ignora i l’aparicio dels quals a les ordens d’En [[Jaume I]] va ser com un remoli que arrasava quant trobava al seu pas, figuraren ya de sempre en les alvançades dels eixercits d'[[Arago]], i aplegaren a infondre tanta por, que els francesos, que posteriorment els coneixqueren en [[Sicilia]], dien tindre por mes a un almogaver que a deu aragonesos armats de punta en blanc. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 11:57 10 set 2023
Els almogàvers foren unes tropes de choc, espionage i guerrilla presents en tots els regnes cristians de la península ibèrica a lo llarc de la Reconquista, en orige en el Regne d'Aragó, formades principalment per infanteria llaugera i especialment coneguts per l'actiu paper que varen eixercitar en la conquista del Mediterràneu per la Corona d'Aragó entre els sigles XIII i XIV.
Els Almogavers foren soldats dels quals se va escomençar a parlar durant el sege de Valencia del rei En Jaume I. Se dia d'ells que eren guerrers gorssers i valents que se barallaven sempre en les alvançades de l'eixercit cristia. Naixcuts i criats estos soldats entre les asprees dels monts, se vestien en pells d'animals i portaven sempre descobert el cap, els monyos del qual, aixina com la barba, no se tallaven mai.
Anaven armats de punyal, espasa i llança i defenien el seu cos en un escut de cuiro, que batien furiosament a l'entrar en batalla al crit de "¡desperta ferro!".
Estos salvages, la patria dels quals s'ignora i l’aparicio dels quals a les ordens d’En Jaume I va ser com un remoli que arrasava quant trobava al seu pas, figuraren ya de sempre en les alvançades dels eixercits d'Arago, i aplegaren a infondre tanta por, que els francesos, que posteriorment els coneixqueren en Sicilia, dien tindre por mes a un almogaver que a deu aragonesos armats de punta en blanc.