Edició de «Algirós»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
L'horta d'Algirós casi no va estar poblada fins al [[sigle XX]]; tan sols vivien en ella els habitants de les disperses cases de camp que n'hi havia, majoritàriament llauradors. Fins al sigle XIX no es varen registrar en esta àrea successos de certa rellevància històrica, com que en ella es van establir en l'any [[1812]] algunes tropes del Mariscal Suchet en l'invasió francesa de Valéncia. També cal destacar l'aparició de les vies de Valéncia a [[Tarragona]], i en això l'estació del Cabanyal, en l'any [[1862]], i la construcció de l'estació de la Companyia Central d'Aragó en [[1910]] en el lloc que actualment està actualment l'avinguda d'Aragó. Anys abans, en [[1900]], es va acabar el [[Palauet d'Ayora]], (actualment pertanyent al [[Districte de Camins Al Grau]]), el jardí del qual es va ampliar posteriorment fins a la seua extensió actual. També es va construir en Algirós el primer camp de [[fútbol]] del [[Valéncia CF]], el Camp d'Algirós, que fon inaugurat el [[7 de decembre]] de [[1919]]. Este terreny de joc es va utilisar fins a la inauguració del Mestalla en l'any [[1923]], a uns 500 metros al nort de l'antic. | L'horta d'Algirós casi no va estar poblada fins al [[sigle XX]]; tan sols vivien en ella els habitants de les disperses cases de camp que n'hi havia, majoritàriament llauradors. Fins al sigle XIX no es varen registrar en esta àrea successos de certa rellevància històrica, com que en ella es van establir en l'any [[1812]] algunes tropes del Mariscal Suchet en l'invasió francesa de Valéncia. També cal destacar l'aparició de les vies de Valéncia a [[Tarragona]], i en això l'estació del Cabanyal, en l'any [[1862]], i la construcció de l'estació de la Companyia Central d'Aragó en [[1910]] en el lloc que actualment està actualment l'avinguda d'Aragó. Anys abans, en [[1900]], es va acabar el [[Palauet d'Ayora]], (actualment pertanyent al [[Districte de Camins Al Grau]]), el jardí del qual es va ampliar posteriorment fins a la seua extensió actual. També es va construir en Algirós el primer camp de [[fútbol]] del [[Valéncia CF]], el Camp d'Algirós, que fon inaugurat el [[7 de decembre]] de [[1919]]. Este terreny de joc es va utilisar fins a la inauguració del Mestalla en l'any [[1923]], a uns 500 metros al nort de l'antic. | ||
| − | La urbanisació de l'Horta va començar en l'any [[1928]], en la construcció del barri de l'Amistat, el qual va ser poblat fonamentalment per ferroviaris i tramviers. Pero la ràpida ocupació de l'horta va començar quan es va establir definitivament el traçat del passeig de Valéncia al Mar, l'actual [[Avinguda de Vicente Blasco Ibáñez|avinguda de Blasco Ibáñez]]. Entre els anys [[1955]] i [[1962]] es varen construir els blocs del barri de l'Illa Perduda, aixina nomenats popularment perque per aquell temps estaven aïllats | + | La urbanisació de l'Horta va començar en l'any [[1928]], en la construcció del barri de l'Amistat, el qual va ser poblat fonamentalment per ferroviaris i tramviers. Pero la ràpida ocupació de l'horta va començar quan es va establir definitivament el traçat del passeig de Valéncia al Mar, l'actual [[Avinguda de Vicente Blasco Ibáñez|avinguda de Blasco Ibáñez]]. Entre els anys [[1955]] i [[1962]] es varen construir els blocs del barri de l'Illa Perduda, aixina nomenats popularment perque per aquell temps estaven aïllats enmig del camp. En l'any [[1968]] es va acabar l'Institut d'Ensenyament Mijà Sorolla al final de l'extinta Senda Albors, que va començar a tindre alumnes en el curs 1967/68, en l'edifici encara en obres. A partir dels [[Anys 1970|setanta]], la febra urbanisadora va construir en l'horta, del qual encara quedaven chicotets vestigis. |
== El mercat d'Algirós == | == El mercat d'Algirós == | ||