Edició de «Alemanya»

| horari = [[CET]] ([[Temps Universal Coordinat|UTC]]+1)

| horari_estiu = [[CEST]] ([[Temps Universal Coordinat|UTC]]+2)

'''Alemanya'''<ref>{{Països RACV}}</ref> ([[Idioma alemà|alemà]]: '''''Deutschland''''' (''Deutsch'' o ''Teutsch'': Alemà o [[Teutó]], ''Land'': Terra o País / oficialment '''República Federal d'Alemanya''', ''RFA'') es un país d'[[Europa central]] que forma part de l'[[Unió Europea]] (UE). Llimita al nort en la [[mar del Nort]], [[Dinamarca]] i el [[mar Bàltic]]; a l'est en [[Polònia]] i la [[República Checa]]; al sur en [[Àustria]] i [[Suïssa]], i a l'oest en [[França]], [[Luxemburc]], [[Bèlgica]] i els [[Països Baixos]]. El territori d'Alemanya comprén 357.021 km ² i esta influenciat per un [[clima]] templat. En més de 82 millons d'habitants, representa la major població entre els [[estats membres de l'Unió Europea]] i és la llar del tercer major grup d'emigrants internacionals.

|title = The fifteen major spenders in 2006| accessdate = 2007-08-23 | year = 2007| format = PDF | work = Recent trends in military expenditure | publisher = Stockholm International Peace Research Institute }}</ref> El país ha desenrollat un alt nivell de vida i ha establit un sistema complet de [[seguritat social]]. Te una posició clau en els assunts europeus i manté una estreta relació en vàries associacions a nivell mundial.<ref>[http://www.iht.com/articles/2008/04/04/europe/poll.php The leader of Europe? Answers an ocean apart] International Herald Tribune. April 4, 2008. Retrieved 2008, 04-04.</ref> Es reconeguda com líder en els sectors [[Ciència|científic]] i [[Tecnología|tecnològic]].<ref>[http://www.innovations-report.de/html/berichte/informationstechnologie/bericht-109339.html Confidently into the Future with Reliable Technology] www.innovations-report.de. May 7, 2008. Retrieved 2008, 04-04.</ref>

[[Martí Lutero]] va escriure ''[[Les 95 tesis]] '', on qüestionant l'[[Iglésia Catòlica Romana]] en [[1517]], provocant la [[Reforma Protestant]]. L'iglésia Luterana va ser reconeguda com la nova religió sancionada en molts estats alemans despuix de [[1530]]. El conflicte religiós resultant va conduir a la [[Guerra dels Trenta Anys]] ([[1618]]-[[1648]]), que va devastar el territori alemà.<ref>[http://mars.wnec.edu/~grempel/courses/wc2/lectures/30yearswar.html The Thirty-Years-War], Gerhard Rempel, Western New England College.</ref> La població dels estats alemans es va reduir en un 30%.<ref>[http://users.erols.com/mwhite28/warstat0.htm#30YrW The Thirty Years War (1618-48)], Alan McFarlane, The Savage Wars of Peace: England, Japan and the Malthusian Trap (2003)</ref> La [[Pau de Westfàlia]] ([[1648]])  va acabar en la guerra religiosa entre els estats alemans, pero l'imperi [[de facto]] va ser dividit en numerosos principats independents. Des de 1740, el dualisme entre la monarquia Habsburc d'Àustria i el [[Regne de Prússia]] va dominar l'història alemana. En 1806 ,l'Imperi va ser invadit i dissolt com a conseqüència de les [[Guerres napoleòniques]].<ref name="concise h">Fulbrook, Mary: ''A Concise History of Germany'', Cambridge University Press 1991, p. 97. ISBN 0-521-54071-2</ref>

La qüestió es va plantejar de manera concreta despuix de la caiguda del [[Primer Imperi Francés]]. [[Napoleó]],l'[[Emperador (Títul)|emperador]] dels francesos, va ser derrotat, pero el fet d'acabar en la dominació estrangera no els reporta als alemans una Alemanya unida dins de la Confederació Germànica, implantada en [[1815]].

En [[març]] de [[1848]], la [[Revolucions de 1848|revolució va estallar en Alemanya]]. Convertir a Alemanya en un estat nacional i institucional suponia tindre que definir qué pertanyia a Alemanya. El [[Parlament de Frankfurt|primer Parlament lliurement elegit]], en [[Frankfurt]], va descobrir que no era possible forçar l'establiment d'un estat nacional [[Pangermanisme|pangermànic]], en l'inclusió d'Àustria. Este fet va plantejar la solució de la «chicoteta Alemanya», en la forma d'un imperi baix l'hegemonia del [[Regne de Prussia]].

[[Unificació alemana|Alemanya va ser unificada]] com un modern estat-nació en [[1871]], quant es va forjar l'Imperi Alemà, en el Regne de Prussia com el seu principal constituent. Despuix de la derrota francesa en la [[Guerra franc-prussiana]], l'Imperi Alemà (Deutsches Kaiserreich) va ser proclamat en [[Versalles]] el [[18 de giner]] de 1871. La [[dinastia Hohenzollern]] de Prússia va liderar el nou imperi, en el qual la capital es va establir en Berlin. L'imperi va ser una unificació de les parts disperses d'Alemanya, excepte [[Àustria]] (Kleindeutschland, o «chicoteta Alemanya»). A partir de [[1884]], Alemanya va iniciar l'establiment de vàries [[Imperi colonial alemà|colònies fora d'Europa]].

En el periodo posterior a l'unificació d'Alemanya, l'emperador [[Guillem I d'Alemanya|Guillem I]] va orientar la política exterior garantisant la posició d'Alemanya com una gran nació al forjar aliances per a aïllar a [[França]] per la via diplomàtica, y evitar la guerra. A pesar d'açò, durant el regnat de [[Guillem II d'Alemanya|Guillem II]], Alemanya, al igual que atres potencies europees, va donar un [[Nou Imperialisme|curs imperialiste]] que va provocar friccions en els països veïns. La majoria d'aliances en les que Alemanya havia estat prèviament implicada no es varen renovar, i noves aliances varen excloure al país. En concret, França va establir noves relacions per mig de la firma de l'[[entent cordial]] en el Regne Unit i l'obtenció de vínculs en l'[[Imperi Rus]]. A banda dels seus contactes en [[Àustria-Hungria]], Alemanya es va vore cada vegada més aïllada.

Despuix la mort de Hindenburg se denomina a Adolf Hitler [[Cap d'Estat]], lo que va donar inici a l'Alemanya Nazi. El [[27 de febrer]] de [[1933]], l'[[Incendi del Reichstag|Reichstag va ser  incendiat]]. Alguns drets democràtics fonamentals varen ser derogats posteriorment en virtut d'un [[Decret del Incendi del Reichstag|decret d'emergència]]. Una [[Llei habilitant de 1933|Llei]] de Hitler va donar al govern el ple poder llegislatiu. Només el [[Partit Socialdemócrata d'Alemanya]] va votar en contra d'ella; els comunistes no pogueren presentar oposició, ya que els seus diputats havien segut assessinats o encarcerats.<ref name="Stackelberg">Roderick Stackelberg, ''Hitler's Germany: origins, interpretations, legacies''. Routledge 1999, p. 103. ISBN 0-415-20114-4.</ref><ref>Scheck, Raffael. [http://www.colby.edu/personal/r/rmscheck/GermanyE1.html Establishing a Dictatorship: The Stabilization of Nazi Power] Colby College. Retrieved 2006, 07-12.</ref> Un estat totalitari centralisat va ser establit per una série d'iniciatives i decrets, fent d'Alemanya un Estat de partit únic. L'indústria es va regular per a desplaçar l'economia cap a una base de producció de guerra.

En l'any [[1936]] les tropes alemanes entraren en la [[Crisis de Renania|Renania desmilitarisada]], i el Primer Ministre britànic [[Neville Chamberlain]] impulsa la seua [[política de pau]] que  va resultar insuficient. La política de Hitler d'anexionar terres veïnes per a fer-se en ''[[Lebensraum]] '' ('espai vital') que va incloure a Àustria i a Checoslovàquia anexionant-se la part checa i establint un govern porrito en Eslovàquia, va dur l'escomençament de la Segona Guerra Mundial el [[1 de setembre]] de [[1939]], quant [[Invasió de Polònia en 1939|va atacar Polònia]]. Inicialment Alemanya va obtindre èxits militars ràpidament (d'ahí el terme ''[[Blitzkrieg]] '' — 'guerra rellamp') i va conseguir el control sobre els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, nort i oest de [[França]] i posteriorment sobre [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Yugoslàvia]] u [[Grècia]] en [[Europa]], i [[Tunísia]] i [[Líbia]] en el nort d'[[Àfrica]]. Ademés tenia com aliats firmes l'Imperi del [[Japó]] (qui fea la seua pròpia invasió per Àsia i Oceania) i Itàlia (que ya havia invadit [[Albània]], [[Etiopia]], controlava Líbia junt en els alemans i atacava [[Malta]] i l'Egipte Britànic. Els seus aliats, més be vassalls, foren el Govern de Vichy (la França Sur controlada pel mariscal Petâin i tots els seus territoris africans i asiàtics: [[Marroc]],[[ Algèria]], [[Síria]]...), [[Finlàndia]], [[Eslovènia]], [[Croàcia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Bulgària]].

En lo que més tart aplega a ser conegut com l'[[Holocaust]], el règim Nazi promulga polítiques governamentals per a avassallar a varis sectors de la societat: Judeus, comunistes, gitanos, homosexuals, [[Francmasons]], dissidents polítics, sacerdots, predicadors, [[Iglésia Confessant|opositors religiosos]], i les persones en discapacitat, entre atres. Durant l'época nazi, uns onze millons de persones foren assessinades en l'Holocaust, entre ells sis millons de judeus i tres millons de polacs. La Segona Guerra Mundial i el genocidi nazi són responsables d'entorn a 50 millons de morts en Europa.

Alemanya pergué part considerable del seu territori, que ademés [[zones d'ocupació aliada en Alemanya|va ser ocupat i dividit entre els aliats]] durant més de 45 anys. S'estima que entre 12 i 14 millons d'[[Expulsió d'alemans despuix la Segona Guerra Mundial|alemans ètnics i els seus descendents foren desplaçats]] de les antigues possessions de l'Imperi.<ref>{{Cita web| url = http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/misc/newsid_4788000/4788715.stm | título = Exhibició en Berlin reobri ferides | any = 2006 | obra = BBC 13.08.2006 | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = espanyol}}</ref> En [[1949]], despuix  d'aprovar-se en l'oest una [[Constitució d'Alemanya|nova Constitució]], es crea la [[República Federal d'Alemanya]] (RFA), que al cap de pocs anys recobraria part de la seua sobirania, incloent la capacitat de mantindre un [[eixèrcit]], i passaria a integrar-se, en occident, com membre de les [[Comunitats Europees]] i de l'[[OTAN]]. Per la seua part, la [[República Democràtica Alemanya]] (constituïda en 1949 com resposta a la fundació de la RFA) entraria des d'un primer moment a formar part del [[Pacte de Varsòvia]] i el [[bloc soviètic]].

Despuix  d'una història d'incidents i desencontres entre els dos estats alemans, el [[mur de Berlin]] es va obrir a la circulació el [[9 de novembre]] de [[1989]], en posterioritat a les fuges massives de ciutadans de la RDA cap a territori occidental, que es produïren a través de [[Hongria]] i [[Checoslovàquia]] en l'[[estiu]] d'eixe mateix any. Alemanya es reunifica el [[3 d'octubre]] de [[1990]], recobrant la seua plena sobirania, al quedar definitivament suprimit el règim de control polític i militar de les potencies vencedores de la [[Segona Guerra Mundial]].

La [[reunificació alemana]] tingué conseqüències en tots els àmbits de la vida alemana, com la participació alemana en operacions de la [[ONU]] per a l'imposició de la [[pau]], una actitut més crítica de la contribució dels estrangers a la vida alemana, i enormes costs per als contribuents dels antics estats.

L'Alemanya reunificada conserva tradicions que es remonten al [[sigle XIX]]: el [[sufragi universal]] i l'estructura parlamentaria, desenrollada en temps del [[Reichstag (parlament alemà)|Reichstag]]. S'ha conservat també certa continuïtat espacial: el [[Tractat Dos més Quatre]], acta fundacional internacional de l'Alemanya reunificada, reafirma la solució de la «chicoteta Alemanya». Els acorts establiren la retirada gradual de las tropes soviètiques d'Alemanya Oriental en la garantia per part de l'OTAN de no situar forces en l'est de l'Alemanya unificada.

El ''[[Bundeskanzler]] '' ([[Canceller]] Federal), actualment [[Angela Merkel]], és el jefe de [[govern]] i eixercix el [[poder eixecutiu]], similar al paper d'un [[Primer Ministre]] en atres [[democràcia]]s [[Parlament|parlamentaries]]. El [[poder llegislatiu]] recau en el parlament compost pel [[Bundestag]] (Dieta Federal) i el [[Bundesrat]] (Consell Federal), que en conjunt formen un únic tipo d'òrgan [[Llegislació|llegislatiu]]. El Bundestag es elegit per mig d'[[Eleccions|eleccions directes]] respectuoses de la representació proporcional. Els membres del Bundesrat representen als governs dels setze estats federals i són membres dels [[gabinet]]s d'esta. Els respectius governs estatals tenen el dret de nomenar i remoure als seus enviats en qualsevol moment.

El [[Cap d'Estat]] alemà és el ''[[Bundespräsident]] '' ([[president]]), elegit per la ''[[Bundesversammlung]] '' (convenció federal), una [[institució]] integrada pels membres del Bundestag i un número igual de [[delegat]]s estatals. El segon [[funcionari]] alemà més alt en l'orde de precedència és el [[Bundestagspräsident]] (president del Bundestag), que es elegit pel Bundestag, siguent responsable de supervisar les sessions del cos. El tercer, y més alt oficial de la Jefatura de govern és el [[Canceller]], que es designat pel Bundespräsident despuix d'haver segut elegit pel Bundestag. El Canceller es pot remoure de manera constructiva a través d'una moció de no confiança per part del Bundestag, a on simultàneament s'elegix a un successor.

La [[Presidència alemana del Consell de l'Unió Europea 2007|Presidència alemana del Consell de l'Unió Europea]], en el primer semestre de [[2007]], estigué emmarcada dins del sistema d'administració rotativa de dita institució. Va ser la [[Cronologia de l'Unió Europea|duodècima ocasió]] que Alemanya assumix la Presidència des de que s'iniciara este procés en [[1958]]. La vegada anterior va ser durant el primer semestre de [[1999]] baix la presidència de [[Joschka Fischer]].

Com es habitual, encara que el Cap de govern d'Alemanya és [[Angela Merkel]], va ser [[Frank-Walter Steinmeier]] el [[Ministre de Assunts Exteriors d'Alemanya|Ministre Federal de Relacions Exteriors]] qui oficia com [[Presidència del Consell de l'Unió Europea|President del Consell de l'Unió Europea]].<ref>{{Cita web| url = http://www.eu2007.de/fr/The_Council_Presidency/What_is_the_Presidency/index.html | título = Qu'est-ce que la présidence? | año = 2007 | obra = Présidence allemande du Conseil de l'UE | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = francés}}</ref> Entre els aspectes més destacats d'esta Presidència estigué l'acort sobre l'[[Energies renovables en l'Unió Europea|us del 20% d'energies renovables en la UE]] per al [[2020]],<ref>[http://actualidad.terra.es/nacional/articulo/objetivo_cumbre_vinculante_uso_energias_1444626.htm Objetivo vinculante 20% uso energías renovables 2020]</ref> aixina com la redacció de la ''[[Declaració de Berlin]] '',<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2007/03/24/internacional/1174742613.html Text íntegre de la Declaració de Berlin]</ref> pero el major guany va ser l'acort que dona orige al [[Tractat europeu de Lisboa]].

El [[servici militar obligatori]] dura nou mesos i el [[govern]] destina el 1,6% del [[PIB]] per a la defensa nacional. Pel seu alt grau de desenroll [[Tecnologia|tecnològic]] civil en l'àmbit de l'[[Ingeniera nuclear]] i [[aero-espacial]], és capaç de desenrollar [[armes nuclears]] si el seu govern ho decidix. La seua [[industria]] militar produïx [[arma|armes]] que van des de [[Carro de combat|tancs]], i [[Vehículs blindat|vehículs blindats]], fins a [[artilleria]], [[submarí]]ns i [[Creuers|barcos de combat]]. La majoria de les armes són manufacturades per a la Força Armada Federal o per als aliats en l'[[OTAN]].

[[File:Uniformmodell Hessen4.JPG|thumb|250px|Coche patrulla de la Landespolizei de l'estat de Hesse]]

El sistema del [[tribunal suprem]], dit Oberste Gerichtshöfe des Bundes, conta en dependències especialisades. Per a les causes [[civil]]s i [[penal]]s, el més alt tribunal d'apelació és el Tribunal Federal de Justícia, en seu en Karlsruhe i [[Leipzig]]. La sala és d'estil [[Principi inquisitiu|inquisitorial]]. Atres tribunals federals són el Tribunal Federal del Treball en [[Erfurt]], el Tribunal Social Federal de [[Kassel]], el Tribunal Federal de Facenda en [[Múnich]] i el Tribunal Administratiu Federal en Leipzig.

El [[dret penal]] i [[dret privat]] estan codificats en el pla nacional en el [[Strafgesetzbuch]] i el [[Còdic Civil d'Alemanya|Bürgerliches Gesetzbuch]], respectivament. El sistema penal és dirigix cap a la rehabilitació del [[criminal]], el seu objectiu secundari és la protecció del públic en general.<ref>[http://www.gesetze-im-internet.de/stvollzg/__2.html § 2, StVllzg], gesetze-im-internet.de, Consultat el [[13 d'abril]] de [[2007]]</ref> Per a conseguir este últim, el condenat penal pot ser posat en presó preventiva (Sicherheitsverwahrung), ademés de regular la pena si se li considera una amenaça per al públic en general. El ''Völkerstrafgesetzbuch'' regula les conseqüències dels [[crims de lesa humanitat]], [[genocidi]] i [[crims de guerra]].

Alguns dels seus [[riu]]s més importants són el [[Riu Rin|Rin]], el [[Riu Elba|Elba]], el [[Riu Danubi|Danubi]] i el [[riu Meno|Meno]]. Entre els [[llac]]s destaquen el de [[Llac de Constança|Constança]] i el [[Llagc de Müritz|Müritz]].

La major part d'Alemanya te un [[clima]] templat [[Humitat|humit]] en el que predominen els [[vent]]s de l'oest. El clima és moderat per la [[Corrent de l'Atlàntic Nort]], que és l'extensió nort de la [[Corrent del Golf]]. Este calentament d'aigua afecta a les zones que llimiten en el Mar del Nort incloent la [[península de Jutlandia]] i la zona a lo llarc del Rin, que desemboca en el Mar del Nort. Per consegüent, en el noroest i el nort, el [[Clima oceànic|clima és oceànic]], les [[Precipitació (meteorologia)|pluges]] es produïxen durant tot l'any en un màxim durant l'[[estiu]]. Els [[hivern]]s són suaus i els estius tendixen a ser frescs, encara que les temperatures poden superar els 30° C (86° F) durant periodos prolongats. En l'est, el clima es més [[Clima continental|continental]], els hiverns poden ser molt [[gelat]]s, els estius poden ser molt càlits, per lo que a sovint se registren llarcs periodos secs. La part central i el sur són regions de transició que varien de clima moderat a oceànic continental. Una vegada més, la temperatura màxima pot excedir de 30° C (86° F) en estiu.<ref>{{cite book | last = Olson | first = Donald | title = Germany For Dummies, 3rd Edition | publisher = Wiley |date=May 2007 | pages = | url = http://www.dummies.com/WileyCDA/DummiesArticle/id-5361.html | id = ISBN 978-0-470-08956-9 }}</ref><ref>[http://www.wordtravels.com/Travelguide/Countries/Germany/Climate/ German Climate and Weather] World Travels. Retrieved 2006, November 30.</ref>

La major part dels [[mamífer]]s viuen en boscs a on es poden trobar animals com el [[Capreolus capreolus|corzo]], el [[Cervus elaphus|cervo comú]], el [[Sus scrofa|javalí]], el [[Vulpes vulpes|rabosot roig]], el [[Dama dama|daine europeu]] i molts [[Mustelidae|mustèlits]]. Els [[Castor|castors]] i [[Lutrinae|llúdria]] son habitants cada vegada més rars en els rius.

Atres mamífers grans que vixqueren en atra época en Europa Central foren exterminats com el [[Uro (boví)|uro]], el [[Ursus arctos|orso part]], el [[Alces|alce]], el [[Equus ferus|cavall salvage]], el [[Bison bonasus|bisont europeu]] o el [[Canis lupus|llop]]. Recentment han emigrat alguns alces i llops de [[Polònia]] i la [[República Checa]] buscant millors provisions pero en el cas del restabliment del llop i l'orso és molt problemàtic degut a la mala reputació d'estos animals en la població.

L'[[Aquila chrysaetos|àguila real]] és troba únicament en els [[Alps]] en la zona de [[Bavaria]] i el [[Gypaetus barbatus|trencaossos]] que es trobava en atra época en esta zona va ser exterminat. Els rapaços de presa més freqüent són el [[Buteo buteo|ratoner comú]] i el [[Falco tinnunculus|soliguer comú]] al contrari que el [[Falco peregrinus|falcó peregrí]] el qual es menys numerós.

Com el país esta en una zona en [[clima templat]] la seua flora és caracterisa per amplis boscs de [[fusta]] i coníferes. L'amplia fusta existent és sobre tot procedent de [[Fagus sylvatica|faigs rojes]]. Ademés són comuns atres arbres com el [[roure]], el [[Betula|abedul]] o el [[Pinus|pi]]. Destaquen zones amplies de flora com l'alpina (Alps bavars) o la subalpina ([[Selva Negra]] o [[Harz]]).

Atres rius importants són els citats [[Riu Neckar|Neckar]] i [[Riu Meno|Meno]] i atres com el [[Riu Isar|Isar]] en el surest, o el [[Weser]] en el nort.

És un país conegut per la seua consciència mig ambiental.<ref> [http://209.85.135.104/search?q=cache:zXGikuS_5GIJ:www.dzforum.de/downloads/020101311.pdf+germany+%22environmental+consciousness%22&hl=en&ct=clnk&cd=3&client=news Starting points and focus of environmental communication] German Federal Environmental Foundation, Retrieved 2007, November 25.</ref> Els alemanys en la seua majoria consideren que les causes [[Antropogénesis|antropogéniques]] son un factor important en el [[calfament global]] i són casi unànims en pensar que l'acció és necessària, pero estan més dividits que les persones d'atres països sobre l'urgència de dita acció.<ref>{{cite web| url = http://www.worldpublicopinion.org/pipa/pdf/sep07/BBCClimate_Sep07_rpt.pdf| title = All Countries Need to Take Major Steps a on Climate Change: Global Poll| accessdate = 2008-02-11 | author = PIPA| date =2007-09-24| format = PDF| work = BBC World service Poll, carried out by Globescan| publisher = Program on International Policy Attitudes at the University of Maryland, College Park}} </ref> Esta compromesa en el [[Protocol de Kioto]] i varis atres tractats de promoció de la diversitat biològica, baix les normes d'emissió, el [[reciclage]], l'us d'energies renovables i recolza el desenroll sostenible a nivell mundial.<ref>[http://www.umweltbundesamt.de/uba-info-presse-e/2004/pe04-056.htm Reinforcing Germany's environmental protection industry] Umweltbundesamt, Retrieved 2007, November 25.</ref> A pesar d'açò, el país te una de les emissions de [[diòxit de carbono]] per càpita més altes de l'[[Unió Europea]].  

[[Archiu:Frankfurt.jpg|thumb|250px|[[Eurotower]], sèu del BCE en [[Frankfurt]].]]

Per el desenroll de la seua economia, es considerada en térmens generals com la tercera potencia mundial i la primera d'[[Europa]]. En [[2006]] el seu [[Producte interior brut]] (PIB) rebalsà els 3 billons de [[dólar]]s US. Les seues bases industrials són diverses; els tipos principals de productes fabricats són [[Mijos de transport|mijos de transport]], aparats elèctrics i electrònics, [[maquinaria]], productes químics, materials sintètics i aliments processats. És foc de riquea i això es reflexa en la creixent [[economia]] del centre d'Europa. En una infraestructura de carreteres amples i un excelent nivell de vida, és una de les nacions [[primer mon|més desenrollades del mon]].

En paraules del ex-Ministre Federal de Relacions Exteriors, [[Joschka Fischer]], Alemanya es «campeó mundial de les exportacions», degut al moviment favorable en el comerç exterior del país des de [[2004]], que ha donat als alemans un superàvit exportador.<ref>{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,3188158,00.html | título = Alemania: nuevo récord d'exportaciones, más d'un billón d'euros | año = 2008 | obra = [[Deutsche Welle]] 12.03.2008 | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = español}}</ref>

Els països de l'[[Unió Europea]] son els principals compradors dels productes alemanys ([[Regne Unit]] el 7,8% i [[Itàlia]] el 6,9% en 2005<ref name="El comerç exterior"/>). El principal soci comercial d'Alemanya fora d'Europa són els [[Estats Units]], país al que en 2005 realisa el 8,8% de les seues exportacions i del que va recibir el 6,6% de les seues importacions.<ref name="El comerç exterior"/>

El [[Deutsche Bundesbank]] ([[Banc central]]) i el [[Banc Central Europeu]] (BCE) tenen la seua seu central en la ciutat de [[Frankfurt]]. En 2006 s'inicia la construcció del [[edifici del Banc Central Europeu]].

[[Image:AirportFrankfurt_fromair.jpg|thumb|250px|L'[[Aeroport de Frankfurt|Aeroport de la regió Rin-Meno]] és el tercer d'Europa en número de passagers.]]

Des de que en els [[anys 1930]] l'Alemanya [[nazi]] iniciara la construcció de la primera ret d'autopistes a gran escala en el mon,<ref>{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2722746,00.html | título = Germany's Autobahn Turns 75 | año = 2007 | obra = [[Deutsche Welle]] 06.08.2007 | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = anglés}}</ref> el país disposa de vies de comunicació ràpides (''[[Autobahn (Alemanya)|Autobahnen]] '') que sumen prop de 12.000&nbsp;km cobrint la totalitat del territori. Ademés conta en més de 40.000&nbsp;km de carreteres, lo que convertix en el país en major densitat de vies per a vehículs. La totalitat d'autopistes del país són gratuïtes per a vehículs particulars; a partir de 2005, els [[Camió|camions]] de carrega deuen pagar un peage que se desconta automàticament via [[satèlit artificial|satèlit]], una vegada que el camió deixa la ruta, i que és percentual al número de quilómetros recorreguts.

Alemanya és líder mundial també en la construcció de [[Canal (via artificial d'aigua)|canals]]. Esta classe de construcció milenària prengué renovat impuls a partir del [[sigle XIX]]. El [[Canal de Kiel]], que unix el mar del Nort en el mar Bàltic, és un dels més imponents. Numerosos canals fluvials, com el [[Canal Rin-Main-Danubi|Rin-Meno-Danubi]], el [[Dortmund]]-Ems o el Elba-Seitenkanal, doten al país d'una completa ret de canals.

Des de [[decembre]] de [[2004]], uns set millons de ciutadans estrangers han segut registrats, i el 19% dels residents del país són [[estranger]]s o tenen algun orige estranger. El grup més números (2,3 millons) és de [[Turquia]],<ref>Bernstein, Richard. [http://www.nytimes.com/2006/03/29/international/europe/29letter1.html?ex=1301288400&en=f374094bb24aa621&ei=5090&partner=rssuserland&emc=rss A Quiz for Would-Be Citizens Tests Germans' Attitudes] New York Times. March 29, 2006. Retrieved 2006, November 30.</ref> i la majoria de la població restant són de països europeus com [[Itàlia]], [[Sèrbia]], [[Grècia]], [[Polònia]] i [[Croàcia]].<ref>[http://www.destatis.de/basis/e/bevoe/bevoetab10.htm Foreign population on 31 December 2004 by country of origin] Federal Statistical Office Germany January 24, 2006. Retrieved 2007, January 1.</ref> [[Nacions Unides]] ubica a Alemanya com el tercer major receptor d'emigrants internacionals en tot el mon, entorn del 5%, o 10 de los 191 millons d'emigrants, o siga entorn del 12% de la població del país.<ref>[http://www.unfpa.org/publications/detail.cfm?ID=294&filterListType= State of World Population 2006] United Nations Population Fund. 2006. Retrieved 2007, 01-01.</ref> Com conseqüència de les restriccions, el número d'immigrants que busquen asil justificant orige [[Ètnia|ètnic]] Alemà (en la seua majoria procedents de l'antiga [[Unió Soviètica]]) ha anant disminuint constantment des de [[2000]].<ref>[http://www.destatis.de/presse/deutsch/pm2006/p2690025.htm ''Erstmals seit 1990 weniger als 600 000 Ausländer zugezogen''], German Federal Statistics Bureau (Statistiches Bundesamt Deutschland) , July 6 2006. Retrieved on 2007, January 1.</ref>

Numerosos [[Pintura|pintors]] alemans han gojat de prestigi internacional a través del seu treball en diverses corrents artístiques. [[Hans Holbein el Jove]], [[Matthias Grünewald]], i [[Albert Durero]] eren importants artistes del [[Renaiximent]], [[Caspar Davit Friedrich]] del [[Romanticisme]], i [[Max Ernst]] del [[surrealisme]]. Entre les contribucions alemanes en la [[arquitectura]] s'inclouen els estils [[carolingi]] i Otonià, que són importants precursors del [[romànic]]. La regió més tart es convertí en el lloc de les obres importants en estils com el [[gòtic]], [[renaixentiste]] i [[barroc]]. És especialment important en els primers moviments moderns, sobre tot a través del moviment [[Bauhaus]] fundat per [[Walter Gropius]]. [[Ludwig Mies van der Rohe]] es convertí en un dels més renomenats arquitectes del món en la segona mitat del [[sigle XX]]. La frontera de [[vidrie]] en els [[arrapacels]] va ser idea seua.<ref>2006 A Dictionary of Architecture and Landscape Architecture (Paperback), Second (en inglés), Oxford University Press, 880. ISBN 0-19-860678-8</ref>

L'[[Informe PISA]], evalua les habilitats dels estudiants de 15 anys d'edat en els països de l'[[Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmic]] i una série de països socis. En [[2006]], els escolars alemans han millorat la seua posició en respecte a anys anteriors, classificant-se (estadísticament) en un nivell significativament superior a la mija (ranc 13) en les ciències, i no significativament per damunt o per baix de la mija en [[matemàtiques]] (ranc 20) i habilitats de [[llectura]] (ranc 18).<ref name="PISAex">{{cite book | author = Programme for International Student Assessment | authorlink = Informe PISA | title = Executive Summary, PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis | url= http://www.oecd.org/dataoecd/15/13/39725224.pdf| accessdate = 2007-12-15 | year = 2007 | publisher = OECD | location = France | isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref><ref name="PISA1">{{cite book | author = Programme for International Student Assessment | authorlink = Informe PISA | title = PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis | url =http://www.oecd.org/dataoecd/30/17/39703267.pdf | format = PDF | accessdate = 2007-12-15 | year = 2007 | publisher = OECD | location = France | isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref> Les diferencies socio-econòmiques són elevades, i el rendiment dels alumnes és més dependent d'este factor que en la majoria d'atres països.<ref name="PISAex">{{cite book | author = Programme for International Student Assessment | authorlink = Programme for International Student Assessment | title = Executive Summary, PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis | url= http://www.oecd.org/dataoecd/15/13/39725224.pdf| accessdate = 2007-12-15 | year = 2007 | publisher = OECD | location = France | isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref><ref name="PISA1">{{cite book | author = Programme for International Student Assessment | authorlink = Programme for International Student Assessment | title = PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis | url =http://www.oecd.org/dataoecd/30/17/39703267.pdf | format = PDF | accessdate = 2007-12-15 | year = 2007 | publisher = OECD | location = France | isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref>

Per a entrar en una universitat, els estudiants de [[secundaria]] necessiten aprovar l'examen [[Abitur]], similar al [[Advanced Level]], també és possible entrar a l'universitat en un [[Fachabitur]], el qual és un Abitur especialisat, per eixemple, en [[economia]]. Els estudiants que tinguen un [[diploma]] d'una escola de [[formació professional]] poden entrar a una [[Fachhochschule|Universitat de Ciències Aplicades]].<ref name="ED"/> La majoria de les universitats alemanes són de propietat [[Estat|estatal]]. En totes les universitats hi ha que pagar els [[impost]]s administratius, els quals són entre 50 i 200 euros. En alguns Estats ademés hi ha que pagar per drets de [[matrícula]] que ascendixen fins als 500 euros per semestre.<ref>[http://www.daad.de/deutschland/studium/studienplanung/00493.en.html#headline_0_1 Tuition Fees in Germany] German Academic Exchange Service. Retrieved 2006, 11-30.</ref>

Les universitats són reconegudes a escala internacional, lo que indica l'elevat nivell d'educació en el país. En el ranking ''THES 2006'', deu universitats alemanes foren classificades entre les primeres doscentes del mon.<ref>[http://www.topuniversities.com/worlduniversityrankings/ World University Rankings] — A 2006 ranking from ''THES - QS'' of the world's research universities.</ref>

El número de persones sense religió, entre ells els [[ateu]]s i [[agnòstic]]s ascendixen a 29,6% de la població, i són especialment numerosos en l'antiga Alemanya de l'Est i les principals àrees metropolitanes.<ref>[http://www.remid.de/remid_info_zahlen.htm Religionen in Deutschland: Mitgliederzahlen] Religiosenwissenschaftlicher Medien- und Informationsdienst. November 4, 2006. Retrieved 2006, November 30.</ref> Dels 3,3 millons de musulmans la majoria són sunites i alevites de [[Turquia]], pero hi ha un chicotet número de [[chiite]]s.<ref>[http://www.euro-islam.info/pages/germany.html Germany] Euro-Islam.info. Retrieved 2006, November 30.</ref>  

L'alemà es l'oficial i principal idioma parlat en Alemanya.<ref name="Eurobarometer Languages"/> És tracta d'un dels 23 idiomes oficials en l'[[Unió Europea]], i un dels tres idiomes de treball de la [[Comissió Europea]], junt en l'[[Idioma anglés|anglés]] i l'[[Idioma francés|francés]]. Ademés hi ha oares idiomes minoritaris que són reconeguts natius: l'[[Idioma danés|danés]], el [[Llengües sorbies|sorap]], l'[[Idioma romaní|romaní]] i l'[[Idioma frisó|frisó]]. Estos estan protegits oficialment por la ECRML. Els llenguages més utilisats són l'[[Idioma turc|turc]], l'[[Idioma polac|polac]], els idiomes de la [[Península Balcànica]] i l'[[Idioma rus|rus]].  

L'alemà estàndart és una llengua germànica occidental i esta estretament relacionada en  l'anglés, l'[[Idioma neerlandés|neerlandés]] i l' [[Idioma suec|suec]]. La majoria del vocabulari alemà es deriva de la rama germànica de la família llingüística indoeuropea.<ref name="Many tongues, one family">{{cite web|title=Many tongues, one family. Languages in the European Union|publisher= Europa.eu |author=European Commission]|date=2004|url=http://ec.europa.eu/publications/booklets/move/45/en.pdf|format=PDF |accessdate=2007-02-03}}</ref> Importants minores de paraules derivades del [[llatí]], de l'[[Idioma grec|grec]] i una cantitat menor del francés. L'alemà s'escriu usant l'[[alfabet llatí]]. Ademés de les 26 lletres estàndart, l'alemà conta en tres vocals en [[Diéresis (signe)|diéresis]], és dir, ä, ö i ü, aixina com la [[Eszett]] o scharfes S (s forta) ß.  

[[Archiu:Black Forest gateau.jpg|thumb|250px|<center>[[Coca de la Selva Negra]].</center>]]

La [[cuina]] alemana varia enormement d'una regió a un atra. Les regions del sur de [[Baviera]] i [[Suabia]], per eixemple, compartixen una cultura culinària en [[Suïssa]] i [[Àustria]]. [[Carn de porc]], [[carn de vacú]], i [[aus de corral]] son les principals varietats de la carn consumida, en la carn de porc com la més popular. A lo llarc de totes les regions, la carn és menja en freqüència en forma de [[salchicha]]. Més de 1500 diferents tipos de salchiches és produïxen en el país. Els dits [[aliments orgànics]] han guanyat una quota de mercat d'al voltant del 3,0% i és preveu que seguixca una tendència creixent.<ref>{{Cita web| url = http://www.organic-europe.net/country_reports/germany/default.asp | título = Organic Agriculture in Germany | año = 2007 | obra =  organic-europe 13.04.2007 | fechaacceso = 18/03/2008 | idioma = inglés}}</ref>

El [[desdejuni]] és usualment una selecció de [[cereal]]s i [[mel]] o [[melada]] en [[pa]]. Alguns alemans mengen [[embotit]]s o [[formage]] en pa per al desdejuni. Més de 300 tipos de pans són coneguts en tot el país. Al ser un país d'immigrants, ha adoptat molts plats internacionals. Plats [[Itàlia|italians]] com [[pizza]] i [[pasta]], o [[Turquia|turcs]] i [[àrap]]s com el [[kebab]] estan ben establits, sobre tot en ciutats grans. Restaurants [[China|chinescs]] i [[Grècia|grecs]] estan també considerablement estesos.

És llegal i socialment un país [[Homosexualitat en Alemanya|tolerant cap als homosexuals]]. Les unions s'han permés des de l'any [[2001]].<ref>{{Cita web| url = http://www.news24.com/News24/World/News/0,,2-10-1462_1613010,00.html | título = Germany extends gay rights | año = 2004 | obra = News24.com, 29.10.2004 | fechaacceso = 18/03/2008 | idioma = inglés}}</ref> Gais i lesbianes poden adoptar llegalment el fill de la seua parella. Durant l'última década del sigle XX, Alemanya transforma la seua actitut cap als [[Immigració|immigrants]] considerablement. Fins a mitat dels anys noranta va ser l'opinió generalisada de que no era un país d'immigració a pesar de que aproximadament el 10% de la població és d'orige no alemà.

== Bibliografia ==

* Berg, S., Winter, S., Wassermann, A. The Price of a Failed Reunification Spiegel Online International. 5 de setembre, 2005

* Lloyd, Albert L.; Lühr, Rosemarie; Springer, Otto; Purdy, Karen K. (1998). Etymologisches Wörterbuch des Althochdeutschen (en alemán). Band II. Vandenhoeck & Ruprecht. ISBN 978-3-525-20768-0. OCLC 490084242

* Stephen J. Lee: Europe, 1890–1945. Routledge 2003. ISBN 0-415-25455-8

* Wasser, Jeremy. Spätzle Westerns Spiegel Online International. 6 d'abril, 2006

 

* [http://www.deutschland.de/home.php?lang=4 Portal Oficial d'Alemanya]

* [http://www.tatsachen-ueber-deutschland.de/es/home1.html Informació d'Alemanya]

* [http://www.auswaertiges-amt.de/diplo/es/Startseite.html Ministeri de Relacions Exteriors]

* [http://www.oficinascomerciales.es/icex/cda/controller/pageOfecomes/0,,5280449_5282899_5283038_0_DE,00.html Oficines Econòmiques i Comercials d'Espanya en Alemanya]